Blogging tips

diumenge, 19 octubre de 2014

Due Spaghi. Un altre italià recomanable..


Due Spaghi
Due-Spaghi-restaurant-Barcelona





Sepulveda 151




T. 935 03 19 30



De quan van obrir Due Spaghi fa mesos, em vaig dir "a aquest he d'anar". Però després vaig llegir algun post o article (no recordo exactament de qui eren), en que un excés de “so excited” i la pinta de publi-reportatge, em van tirar enrere i em vaig oblidar d'aquest lloc. Això dels articles aquests, no deixa de ser un ganivet de dos talls...

Però fa unes setmanes, persones que em mereixen confiança, em van dir que realment valia la pena i un dissabte migdia ens hi vam deixar caure. I ara ja soc dels que puc afirmar que el lloc val la pena. El tracte excel·lent i en el seu punt (o al menys en el punt que a mi m'agrada). Un tracte de tu a tu, sense comèdies i sense que et vulguin explicar històries de la vora el foc, d'aquelles en que cal posar ulls de sorpresa i ja sabeu que no sé fingir massa .. :)

Ens van ajudar a triar els primers a compartir, doncs pel que fa als segons, cada un de nosaltres, ja s'havia enamorat directament del seu respectiu segon. El plats per obrir el dinar, van ser,

Croquetes de polenta Taragna, formatge de malga, melmelada de pebrot vermell i ricotta fumada. Exel·lents i sorprenents... I també la La Cozza Russa


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona


(No us explicaré que vol dir la polenta Taragna, doncs tots els que em llegiu sabeu anar a la Viquipèdia, ni faré comentaris pedants del tipus “quizas un poco menos de acidez en la mermelada....”...). #fentamics.. ;D
I una mica de Parmigiano Reggiano 24 mesos DOP amb llàgrimes de Mòdena


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Amb els primers, ja vam veure que la cosa prometia .. Vaja, que era com per repetir dels tres...  Els plats principals van ser uns Parppadelle de ragú de conill, que estaven al nivell dels millors ragús amb pasta que he menjat mai. I un Risotto Caranaroli, de carbassa, formatge Casolet i Lardo de Colonnata.


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Els noms semblen com molt solemnes i segur que posen ‘exited’ a tothom qui està predisposat , però bromes a part, els plats estaven molt bons. Vaig tastar una mica del risotto i puc dir que l'elaboració era de nivell... Potser pel meu gust, el sabor massa intens, però com sempre dic, això no és positiu ni negatiu. Igual per mi era intens i per un altre, encara li trobaria poc. Per si voleu veure que més ofereixen, llegiu els plats que us faran venir gana...


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Com postres un curiós cheescake de xocolata, que va resultar bo i que vam compartir. Ja sabeu al meva poca afició als postres, però allarguen els àpats dels llocs on has menjat a gust...


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

En el tema vins la carta era força acurada i després d'un intent amb un Savignon que no tenien aquell dia, vam anar a aquesta excel·lent garnatxa blanca DO Terra Alta, amb una mica de viognier, que no havia tastat i ens va agradar molt, pel seu equilibri i bona acidesa.




Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

En resum... un italià més per posar a la llista de imprescindibles a BCN. Aquí teniu el tiquet:


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona



diumenge, 12 octubre de 2014

800.000 i sense ser "gastrònom".. ;)

Utilitzant el hashtag #andamioblogger  :) :)
He arribat als 800.000 segons comptador de Google i tot i que ja sé que el comptador de Google és discutible i s'ha de mirar l'Analytics per concretar coses com el percentatge de rebot, la durada mitjana de cada visita & so on , també ho faig en ocasions i no té mal aspecte oi ?.


Però anem al tema que volia filosofar avui, com faig sempre que passo per un múltiple de 100.000. Sé que molts ho teniu clar, però com en alguna ocasió algú m'ho retreu, ja dic que no cal s'esforci... Jo mateix ho afirmo:


 “No soc cap gastrònom....”.... Algun problema?. 

Aquesta és la meva carta de presentació pel que fa al que valoro i el que no..



Ja sé que avui en dia està de moda anar de "gastrònom"... Gent que mai havien  passat de la cuina de carmanyola, de cop troben sabors, textures i sensacions que ves a saber on han llegit i copiat. I ho escriuen amb estil que quasi sembla literatura poètica, amb filigranes, hipèrboles i barroquismes... Déu nos en guard...!.



Altres "gastrònoms" publiquen “monogràfics” d'aparent rigor, que es publiquen a bombo i platerets, en webs ‘gastro’ (en hi han bastantes!). I amb continguts tant profunds i interessants com per exemple,  “Història del iogurt” o “Tipus de sals marines”, amb nivell que no desentonaria com treball d'ESO, extret de la Wikipedia  ... (Molt gran la Wikipèdia.. que faríem sense ella??).



En ocasions, em sembla que faig una lluita estèril contra tota aquesta mediocritat (i la paraula mediocritat és generosa) i també amb la meva creuada contra les cròniques a canvi de convidada, en que tot és meravellós i per despistar acaben amb frases com "el cafè tindria que millorar, però cal tenir en compte que estan en rodatge..". Déu nos en guardi..!!!

No tenia previst reiterar aquesta (ja repetitiva) denuncia, però m'he animat al llegir en el darrer número de Zouk Magazine,  un article en aquest sentit. El vaig haver de llegir dues vegades per assegurar-me que deien el que deien. El podeu llegir fent clic a Zouk i ja us porta directament al article. Felicitats per l'article que explica de manera clara, la misèria de bona part de la crítica.

I sense prendre posició a favor ni en contra d'aquesta revista digital, afirmo que la respecto (això ja és molt per una persona irreverent com jo!!) , com respecto al seu 'alma mater' , reconeixent i valorant tot el treball que hi ha al darrera i per això i ja tirant la casa per la finestra, li he fet obsequi d'un enllaç 'follow' que sempre ajuda en el seu SEO... ;)

Continuant amb el fil se ser o no ser gastrònom, procuro mantenir-me allunyat dels “clans palmeros gastronòmics” i em limito a publicar les meves percepcions, de si em va agradar o no, de si el preu el considero adequat, o la meva obsessió per la RQP, o si el sopar va donar lloc a alguna anècdota.... #not_textures #not_tecnicismes


Simpatitzants d'una coneguda agència gastro, festejant un plat, creat pel conegut restaurant "post-capullet"
Al cap i a la fi, l'únic contacte amb alguns  "palmeros gastronòmics", consisteix en donar-lis respostes quan em deixen comentaris al bloc. Encara que els comentaris estiguin escrits amb un cruixir de dents... I en tot cas acaben o acabaran cansant-se del "ping-pong". I si contesto fins i tot a molts dels anònims, com no respondré als palmeros?. . I és el que ja vaig comentar un dia, de que trobo de solemne mala educació, no respondre a un comentari, per banal que sigui..

En tot cas content de les vostres vistes i de moure'm una mica al marge de la majoria de  “normatives”.I acabar agraint-vos les vostres atencions, vistes, comentaris i missatges privats....

diumenge, 5 octubre de 2014

Axarquia. Un lloc molt recomanable molt a prop de BCN

Axarquia



Axarquia


Jaume Casanovas, 6



El Prat de Llobregat,



T. 931813230


http://www.axarquiarestaurant.com/




Avui toca comentar Axarquia. De tant en tant amb l’amic Jordi Castaño del blog La Cuina del Mindundi, ens agrada quedar en divendres migdia i entre xerrades i riures, compartir un bon dinar. El darrer cop va ser Ca l’Esteve i aquest ha estat Axarqia. Si feu clic al link anterior, podreu veure la percepció del Jordi. La meva com veureu i un cop salvats alguns “obstacles”, va ser molt bona...

Feia temps que tenia aquest restaurant a l'agenda, degut que me’l havien recomanat gent de confiança. Fins i tot havia intentat anar-hi, però el fet d'obrir de vespres, només de dijous a dissabte, per mi és un obstacle.

Però amb el Jordi ens vam animar per anar un divendres migdia i amb l'ajuda del Tom Tom, ruta cap a El Prat de Llobregat i juraria és el primer cop que visito aquesta vila.

Quan vam arribar (i que consti que “me lo temia”), un  amable (però culturalment llunyà) cambrer, ens va dir que havíem de prendre menú “si o si”... I vaig pensar per dins... “c*... travessar BCN, endinsar-me en zones desconegudes, per menjar un p* menú  de 11€, no em ve molt de gust".... I a la que va passar pel costat un altre cambrer, amb pinta de ser “de la casa”, li vaig dir amb el millor dels somriures, si no era possible alguna  altre solució.

Vam negociar en un dur cos a cos... Primer ens va oferir que piquéssim alguns primers de la carta i que ja agaféssim un segon del menú i li vam dir que ja posats a picar, que si picàvem molt, podíem passar del segon... I eureka..!!... van acceptar finalment  i va arribar la carta..!


Axarquia

I ja vam demanar tot el que veieu a continuació, que he de dir que va ser un festival...


Axarquia
Excel·lent paté de perdiu. Molt bo!!

Axarquia
Croquetes també molt bones

Axarquia
Careta de porc a la brasa. La meva opció guanyadora!

Axarquia
Aletes de pollastre, molt , mot bones


Axarquia
Un parell de mini hamburgueses de salmó.

Plats guanyadors destacats i sense desmerèixer la resta: La careta de porc a la brasa  (hagués repetit 5 plats!) i el paté de perdiu.

I fins i tot vam demanar postres: Una creació de "pa amb xocolata" que ens van suggerir i jo vaig optar per una bunyols de plàtan amb gelat de cafè.

Amb el vi ens els vam gastar una mica, agafant una opció gamma alta del lloc (la carta de vins està bé i ben presentada en un mapa de DO's).


Axarquia-vi

El lloc és recomanable i la cuina de MOLT NIVELL . I voldria deixar clara una cosa i no em mal interpreteu amb lo de “p* menú de 11€”... Jo agraeixo els menús de migdia i sabeu que en sóc un client intensiu. Però sempre que els tingui a prop del lloc on sóc, visc, passo o treballo. Fer-me l’excursioneta per anar a un menú de 11€... “va a ser que no”.

Per trobar un però a aquest lloc, dir que potser els falta una mica de mà esquerra en el tracte.. Segur que el nostre servei va portar més feina que un menú, però tampoc el restaurant estava ple. Estava al 50% (amb el restaurant ple, no haguéssim demanat cap canvi). I al final de tot, van facturar com 8 menús... Vull dir que penso que en ocasions cal una mica més de sang en la voluntat de servei, però tot i la meva reflexió CONSTRUCTIVA, us dic que si aneu, gaudireu. I he de reconèixer també, que els plats que vaig veure passar del menú, tenien bona pinta. I us deixo fins i tot una imatge del famós menú...:)


Axarquia


I per acabar el que vam pagar, que pot semblar car, però hi havia un vi de quasi 30€ a més de cervesa i quatre cafès.


Axarquia

diumenge, 28 setembre de 2014

Gat Blau. Bona qualitat a bon preu... Tendint a BBB

Gat Blau
Gat-Blau-restaurant


Consell de Cent, 139 (Viladomat)
T. 933 25 61 99


http://www.gatblau.com/




El Gat Blau és un d'aquells restaurants que mai hagués descobert, sense l'ajut dels que em llegiu i em feu recomanacions a través dels comentaris o per correu. En pocs dies havia rebut dues noves referències d'aquest lloc (gràcies Joan S...!) i ens vam decidir anar-hi, aprofitant que vam sortir a sopar en dijous (només obren les nits de dijous a dissabte). També em van dir a les mateixes fonts, que al migdia, ofereixen un menú molt recomanable.

Avanço que ens va agradar i ens va agradar tenint en compte el bon tracte, el bon preu i el bon menjar. No el puc catalogar com un lloc gastronòmic, doncs els preus molt moderats, són una trava en alguns plats, com per exemple el tàrtar de bonítol que vaig demanar, que evidentment no és el millor tàrtar la meva vida... però quan valoro que el preu és de 9€, la percepció, és diferent. 

Porten la bandera d'ingredients de proximitat, de temporada, ecològics i de comerç just. He de confessar que tot i trobar-ho admirable, no està entre els meus objectius prioritaris,  la cerca d’aquesta etiqueta, quan busco restaurant. Però si la trobo, com diuen a espanya “a nadie amarga un dulce”. A la seva web, detallen la seva filosofia...
Podeu veure detalls de la carta:


Gat-Blau-restaurant

Com primers vam triar una escalivada que va resultar excel·lent i aquí si que quedava clar el segell de molt bon producte i elaboració acurada i una coca que portava figues, papada i formatge fumat, que també va resultar com per repetir. Llàstima que em vaig oblidar de fer la foto...


Gat-Blau-restaurant

Els segons van ser el tàrtar de bonítol amb ‘ajoblanco de xufla i meló, que comentava i uns canelons de vedella eco d' Espunyola amb beixamel d'avellanes. Com deia a l'inici del post, el tàrtar no em va acabar de convèncer... però si tinc en compte el preu, la cosa canvia... (aisss... la meva mania de valorar la RQP... !!!). I els canelons bons i quasi en quantitat excessiva i dit en positiu. La beixamel, em va semblar amb massa gust d'avellana, però ja sabeu que NO soc dels que en aquest cas escriurien “... reduciendo en un 36,4% la proporción de avellana el plató mejoraria ostensiblemete...”...I mira que alguns ho escriuen sense tenir ni flowers de cuina ... :)  #fentamics


Gat-Blau-restaurant

Gat-Blau-restaurant

Tenien vi a copes i tenien més d'un. Vam triar el  Heus Negre e la Vinyeta DO Empordà.... Un vi que ja coneixíem i que és prou correcte. I vam demanar postres i tot


Gat-Blau-restaurant

Gat-Blau-restaurant

En resum, que ens va agradar força. Dels llocs que al sortir penses “Cap problema en tornar-hi i passa a l'agenda”. I si tenim en compte el cost al voltant dels 50€, encara amb més motiu.



Sense ser cap 'must gastronòmic',  doncs com sempre dic, no hi ha duros a 4 pessetes, el lloc val la pena, amb servei digne, local agradable i ben resolt i amb detalls com el de l'aigua, que ja apareix a la taula en unes atractives ampolles blaves (obsequi de la casa). I aigua bona... que en algun lloc que presumeixen de tècniques d'osmosis guais, té un regust que Déu ni do....i a sobre la cobren  (oido amics de Saboc?)... més #fentamics