'aqui.... Els meus restaurants
Blogging tips

diumenge, 20 juliol de 2014

Per què alguns pensen en mi quan llegeixen aquesta noticia...?.




Alguns pensen en mi quan llegeixen aquesta noticia...?.



Ho dic perquè he rebut alguns comentaris  en públic i encara més en privat, en el sentit de “mira això”, “ves amb compte”... I no és pas que em molestein eh?. Però em sorprenc... Jo em limito a explicar el que he vist i normalment deixo anar algun "però", però no em carrego cap lloc de manera global. 


Tampoc entenc com la justícia francesa ha pogut donar aquest veredicte, que es contradiu amb qualsevol principi de llibertat d'expressió. He llegit amb deteniment el seu post que us enllaço al final i algunes de les coses que ha dit, jo no les hagués posades, però segueixo sense entendre el perquè de la sentència.

Alguna cosa falla en aquesta història i pot ser que tal com he llegit, sigui que la blocaire en qüestió, es va presentar al judici, sense assistència jurídica. Potser un excés de confiança amb ella mateixa ... . El món juridic és complicat i corporatiu (el conec bastant) i  millor no anar de kamikaze. En la meva vida només m'han posat una querella... Fa anys i va ser una querella criminal... Em vaig menjar l'advocat de la part contraria amb patates, però no sempre surt be i en tot cas anava assistit pel meu advocat per si la cosa es complicava.

I posats a denunciar, ja no ve d'un pam...

Però la història m'ha fet venir al cap una idea encara més recaragolada... Quan alguns dels panxa agraïts que van als restaurants i escriuen sempre bé dels llocs, publiquin un dels seus articles típic i tòpics, caldria buscar també "afectats" i  organitzar una demanda contra el responsable causant del perjudici. M'explico:.... :)

Imaginem que un dels meus admirats panxa agraïts publica un lloc explicant meravelles imaginàries. I suposem que algú s'ho creu i va allà.....Com que el públic que va als restaurants és finit (i el seu pressupost també), vol dir que han deixat d'anar a un altre restaurant  .... I per tant han perjudicat a algú.... Que tal amb muntar demandes per denunciar el perjudici indirecte ocasionat pels post “so exciteds”?.


Agafada de cuantohipster.com
En fi que bromes a part,  aniré amb compte... tot i que penso hi vaig bastant i que una cosa és el que jo escric i l'altre la que alguns diuen que he escrit o la que s'organitza a partir d'algun comentaris... Al cap i a la fi, el que he escrit està a la xarxa i si algú ho vol discutir, ho fem amb el blog obert...

Quin és el problema real?

Que la majoria de gent del món de la restauració no saben acceptar la mínima crítica... I aquells que han tastat la mel dels publi reportatges, encara menys, doncs acaben creient-se una realitat paral·lela... Es miren al mirall i repeteixen “Som Déus.... som guapos... som Dèus...!!



Quan imparteixo formació, rebo en ocasions alguna qualificació relativament baixa. En general el fet coincideix quan en el col·lectiu hi ha hagut gent amb dificultats aprenentatge (per dir-ho políticament correcte hehehe). Us imagineu que comencés a enviar anònims als suposats autors de les enquestes més fluixes?... O que muntés en còlera perquè algú només m'ha posat un 6 sobre 10?.

Fent un paral·lelisme amb els xefs o propietaris ofesos, podria dir que:

Tinc coneixements molt sòlids (en un restaurant seria bones matèries primeres)

Se organitzar els coneixements bé (en un restaurant seria bona cuina)

I els sé transmetre (en un restaurant seria bon servei).

I si després de tot això, em ve algú intel·lectualment poc dotat (en un restaurant seria paladar de suro) i em posa en una enquesta un 6/10, penseu que entraré en “ira”....?. 



Doncs no... en cap cas... pensaré que és injust, però si en algun cop, a l'enquesta de valoració, han arribat a comentar quines mancances han trobat, us asseguro que ho llegeixo, ho medito i ho reflexiono... I en cap cas li escriuré un anònim o li faré un unfollow... ;)

I és que si ho pensem bé... mira que és misèria humana fer un unfollow com pataleta... I en porto uns quants eh? ... :D.

PS. Si us defenseu en francès, podeu llegir el post causant de la demanda, fent clic aquí. I si voleu aprofondir una mica en els fonaments jurídics, podeu fer clic aquí  a: fonaments.


diumenge, 13 juliol de 2014

Restaurant Sergi de Meià. Una novetat que val la pena

Restaurant Sergi de Meià
Sergi-de-Meià-Restaurant


Aribau 106


Barcelona


T. 931255710


http://www.restaurantsergidemeia.com/



Ja sabeu del meu escepticisme pels que fa a restaurants que van obrint, acompanyats del soroll mediàtic dels publi-reportatges. Però he de dir que aquest l'estava esperant amb il·lusió , donat que ja era admirador de Sergi de Meià en l'època en que treballava Montvinic i ara em feia gràcia veure el seu nou projecte personal.

No ens coneixíem personalment i el dia que vaig anar, no em va reconèixer i jo tampoc vaig fer cap senyal per ajudar-lo. Havíem tingut contacte amb motiu de la que va ser la meva primera picabaralla al bloc, quan al principi de FastVínic, ell va aparèixer donant la cara al meu blog, lamentant  un comentari que podia donar la sensació de que estava escrit per algú d'allà. I amb això ja vaig tenir clar que a més de gran cuiner, tenia un gran 'savoir faire'.


Sergi-de-Meià-Restaurant

La carta del Restaurant Sergi de Meià, és molt curta i la podeu veure a la web, tot i que també, tenen productes del dia i arribats a darrer moment. Mentre sopàvem, va arribar un enviament de peix d'aspecte impressionant i crec que un de bolets, tot i que aquest darrer no ho puc assegurar.

Ens vam decidir de primers per:

AMANIDA DE LLETONS DE VEDELLA I BOLETS DE PRIMAVERA
PASTA FRESCA AMB TRUITA DE RIU


Sergi-de-Meià-Restaurant

Sergi-de-Meià-Restaurant

Els dos plats impressionants i especialment el que em vaig demanar jo: El de lletons que ja li coneixia de Montvinic, però que aquí em van semblar més espectaculars encara. I permeteu-me un cop més la reflexió, sobre els lletons... A París en qualsevol carnisseria els veus a més de 40€/Kg, mentre que aquí els venen en botigues de 'menuts'.

Com segons:

XAI ANYELL CRUIXENT, PATATA, ALL I ROMANÍ 
PEIXET DE VEDELLA LACAT, BOLETS, VERDURES


Sergi-de-Meià-Restaurant

Sergi-de-Meià-Restaurant

En aquest cas el plat d'èxit total va ser el xai, metre que de la vedella, destacaven més pels bolets i les verdures (minis en algun cas) que la pròpia carn que tot i estar perfectament preparada, potser pecava una mica de poc melosa en el seu interior. I com postres vam prendre una ració de formatges catalans.


Sergi-de-Meià-Restaurant


Vam menjar molt bé, amb els plats molt acurats i amb producte de primera i de proximitat. Cada plat era per recordar.

Mentre sopàvem i gaudíem, discutíem a la taula de la viabilitat del lloc, doncs degut al producte i preparació, el compte puja una mica. En el nostre cas va ser més contingut (104€) degut a que vam prendre com vi, un parell de copes de Montsant. Però amb ampolla de vi (la carta de vins era bona i amb secció a copes) una mica bona i demanant alguna de les recomanacions del dia, el sopar pot pujar més.

I reitero que la RQP, la vaig trobar correcta, però tinc certs dubtes de si el públic que pot gastar-se al voltant de 60/65€ per cap, no vol una mica més d'espectacle, en el sentit de local més luxós i espaiós.... més “fantasmeo”. També hi ha l'opció de mitges racions... però no sé si això soluciona.

Per mi és un molt bon lloc i i ja em va bé així... però els del “ver y ser visto”, dels que alguns també poden pagar, no sé si aquest lloc s'adaptarà massa a les seves expectatives.... a mi em va quedar el dubte. Però tant de bo m'equivoqui i en poc temps ja hi hagi cua per reservar... 

Els migdies, tenen un menú de qualitat molt recomanable pel que he llegit i també l'opció d'esmorzars de forquilla dels matins-migdies, pot ser un bon camí d'èxit. En tot cas si voleu menjar amb gran qualitat, teniu una nova opció a BCN.


Sergi-de-Meià-Restaurant



diumenge, 6 juliol de 2014

Restaurant Ca l'Esteve. Una bona opció out of BCN

Agafada del bloc del Jordi Castaño
Restaurant Ca l'Esteve

Casetes Ca N'Oliveró.
Ctra. Martorell - Terrassa, km 4,7
CASTELLBISBAL


T. 937 755 690

www.restaurantcalesteve.com



Els que em coneixeu, sabeu la mandra que em fa agafar el cotxe per anar a sopar o dinar a un lloc que no sigui BCN. És el motiu pel que mai havia estat a Ca L’Esteve. Però la darrera setmana estava impartint formació en una empresa de Terrassa, pràcticament ubicada a la carretera que porta a Ca L’Esteva i vaig pensar que era el moment.

Havia llegit moltes opinions a través de trobades blocaires que organitzen allà i que es reflecteixen en algun post i festival de fotos a les xarxes socials.

Conec personalment al Xesco, que tinc entès és qui porta i dirigeix la cuina allà i penso tinc amb ell una bona relació. A part de bon cuiner, sempre l’he considerat una persona intel·ligent, amb una amplia visió de negoci i amb el suficient sentit del humor com per entomar alguna de les meves bromes com un post en que el vaig esmentar fa uns mesos amb motiu de les meves 500.000 visites. En tot cas i seguin el meu "full de ruta", vaig anar a Ca L’Esteve, d’incògnit i no vaig veure al Xesco ni ell em va veure a mi.

Però anem per feina: El lloc em va sorprendre positivament per la seva ubicació i les seves instal·lacions. Vaig entrar i mentre buscava al Jordi Castaño, amb qui havíem quedat, vaig observar l'amplitud del restaurant que es mostra clàssic i elegant amb les taules molt ben posades. 

Vam compartir 4 plats: Unes croquetes que em van semblar molt bones i a mi la textura ja em va semblar bé, tot i que el Jordi comentava que ell té altres preferències i unes excel·lents mongetes de ganxet amb cansalada, que anaven una mica escasses de cansalada... Vaig suposar que volien cuidar el colesterol dels clients :).

Quasi no arribo a la foto... :)



I com segons espatlleta de xai desossada i melós de vedella. El melós correcte i l'espatlleta em va encantar. Es d'aquells plats que d'aquí un any si torno, em recordaré i buscaré a la carta.




En tema vins, intenten que prenguis de la seva producció. Suposo que tema d'orgull i també perquè els interessa donar sortida al seu vi. En principi vam demanar la carta, però tampoc vaig trobar coses que em fessin especial gràcia. Era una carta una mica per "épater le bourgeois"... i amb incongruències com trobar de costat el Vinya Esmeralda (encara existeix??) amb algun d’aquests vins ‘guais’ com Castell de l’Encús... Vaja, que vam acabar demanat el Syrah de la casa per veure com era, doncs havia llegit que més d'un blogger s'havia posat ‘so excited’ amb ell ... I si voleu el meu punt de vista, dir que era correcte com a vi econòmic... Tal com diria aquell fotògraf de plats amb el que tant ens estimem: "el vino cumplió".

Potser el "però" del lloc (no sabia si comentar-ho, però com el Jordi ho ha fet...), va ser una el soroll, tot i estant el restaurant força buit (dia feiner). Van arribar quan nosaltres ja acabàvem, 3 persones que van muntar un ‘sarao’ de soroll... Poc a criticar si no fos perquè el que feia de maitre (es veu que es coneixien), s'hi va sumar i a sobre parlava amb ells a distància i a crits. Hi va haver un moment en que parlava amb ells a crits, passant a un metre de nosaltres i estant uns 10 metres de’ells. I quan vaig escoltar que el cridaven per "Esteve", ja vaig pensar "Déu nos en guard".

En resum... bon menjar, bones instal·lacions, comoditat i si us agrada "sortir a menjar fora", tal com es deia abans, crec que us agradarà. Ens van cobrar el que veieu a continuació (ho vaig trobar prou correcte) i si voleu llegir el punt de vista del Jordi i veure els plats més ben fotografiats, feu clic aquí.





diumenge, 29 juny de 2014

La Vietnamita-Born... street food... (y ezo q ez?)

La Vietnamita-Born La Vietnamita-Born

Comerç 17


Tel.... no crec que reservin.. :)


http://www.lavietnamita.com/




No publico pas tots els llocs que vaig, tot i que escric esborrany de tots, aprofitant algun moment lliure (per exemple aquest l'estic escrivint mentre faig veure assisteixo en una important reunió... ;)... ), però alguns es queden sense aparèixer mai al bloc, degut a que em marco una cadència d'un post per setmana. I un d'aquests pendents que tenia, és La Vietnamita al Born... (tenen un altre local a Gràcia).

Em va fer gràcia quan vaig sentir parlar per primer cop d'aquest lloc amb tot el rollo 'street food', paraula que ara s'ha posat de moda a BCN i vaig pensar que un dia em deixaria caure. Dir també que més d'un cop passant pel davant, m'havia proposat entrar, però l'aglomeració em tirava enrere. I un vespre de dilluns i totalment 'hora vall', que estàvem pel Born, vam anar cap allà.... 

El local és mono i força aconseguit a partir d'un d'aquests locals amb "caràcter" al Born. Cal una mica de manual d'actuació, doncs es demana a la barra a partir d'una llista que et faciliten i t'esperes a que el cuiner et cridi pels plats. Però tampoc massa diferent que un Starbucks pel que fa a la mecànica.

Vam demanar una mica a cegues i vam sortir prou contents. Els dos primers que vam compartir, anaven un de sushi "a la seva manera" i l'altre d'enrotllats... Els dos prou bons

La Vietnamita-Born

La Vietnamita-Born

I a continuació un plat dels que anomenarien 'sopa', tot i que queda més hipster anomenar-los "ramen and so on"...però especialment satisfactori...

La Vietnamita-Born

No interpreteu que sigui cap 'must' ni cap lloc 'gastro'. Simplement el menjar és bo i la RQP prou satisfactòria com per sortir dient "segurament tornarem", un dia que ens trobem pel Born i no sigui hora punta. Tot això amb dues cerveses, va estar pels 30 pocs € (crec que no vaig agafar el ticket). 

Com anècdota d'aquelles que tant molesten a algun dels meus estimats anònims, que opinen (sense estar convidats) del que ha de contenir i el que no, el meu blog, dir que just a la taula del costat, ens van caure un parell de simpàtics orientals, que devien tenir un cognom difícil de pronunciar per l'oriental de la cuina (devien ser orientals llunyans entre ells) i cada cop que els avisaven per un plat, no se sentien al·ludits i a sobre la sonoritat es confonia amb el meu nom. Però cap problema, doncs estava jo a la sala per avisar-los. Al final la noia de la caixa, va decidir que ella els portava els plats i vaig poder lliurar-me de la tasca.

Si un "dia vall" esteu pel Born, proveu-lo... us agradarà i no us sentireu en cap cas estafats...;)

diumenge, 22 juny de 2014

Kao Dim Sum... La Taverna del Shanghai

A falta de foto, agafada aquesta de la seva web..
Kao Dim Sum

 


Bisbe Sivilla 40 (prop plaça Bonanova)



T. 934173064



http://www.kaodimsum.com/


Les meves visites a restaurants, no segueixen cap ordre lògic. Van totalment a l'atzar. Segueixo tots els blogs de restaurants que conec i d’allà trec idees. I d’aquí va venir la visita al Kao Dim Sum.

Vaig llegir la ressenya en un dels blogs del Pau Arenòs. No és sant de la meva devoció, però com que aquesta gent tenen molta informació a l’abast, sempre és bo veure que expliquen. En algun cas es veu a distància que es tracta de publireportatges, però en altres es nota menys i a aquest vaig voler anar. Ell ho explica així i jo ho vaig veure així:

El Kao Dim Sum seria una mica com la "segona marca" del ben conegut Shanghai , per molts catalogat com el millor restaurant xinès de BCN. Ja sabeu que ara està de moda això de les "segones marques", que disfressen amb nom de Taverna... (Taverna del Suculent, Taverna del Hofmann, Taverna del Sabroson...).

Vam entrar i em va sorprendre la distribució de taules una mica caòtica. Tot i que pot ser  degut a que tenien una reserva molt gran al fons i va caldre desorganitzar les taules. Però el local donava sensació freda i desordenada i amb el tema soroll poc solucionat.

Ens va atendre una noia, que llegint el post del Arenòs, dedueixo que és una de les descendentes de la nissaga Kao. Vam llegir la carta i va venir ella a demanar-nos que volíem...

Però sorpresa...!. Ens va triar ella tot el sopar. Una mica a l’estil de "us recomano, això, això i allò...", però ja ho anava escrivint abans. Per mi cap problema però em va sorprendre. I dic cap problema doncs la gràcia del lloc són els farcellets que ja sabeu que segons el país que volen representar, en diuen dumplings, dim-sums, gyozas, momos... etc. Però amb totes les pijades que hi vulguem dir.. són farcellets... i "hasta aquí puedo desir..." ;)

Total que ens va tocar dumplings a tuti plenti... al vapor, a la planxa, cruixents... Les racions són de 3 dumplings , però ella ho va tunejar i ens els va portar de dos en dos. Total... que tot i que el simpàtic cambrer, ens explicava de que anava cada un, ja imagineu que amb la meva discreció, no vaig apuntar res i per tant no em recordo de res, tot i que si mireu el compte que mostro al final, tindreu pistes. Teniu 6 tipus de 
dumplings :


2 dumplings tipus 1

2 dumplings tipus 2

2 dumplings tipus 3

Aquí hi han de dos tipus!!!.. 4 i 5..

2 dumplings tipus 6
I com plats 'not dumplings', també tenen un petit llistat. Vam triar el d’ànec fregit (d'aquest em recordo) per compartir, però la noia de la casa, va decidir que ens posava un altre i va ser un arròs cantonés... Suposo que com costava 7,30€ (!!!) li devia anar bé per arrodonir el compte... ;)



'Tres delicias' a preu d'or... :)
Com ja imagineu que tips no estàvem, vam demanar postres... de fet volia menjar una cosa que m’agrada molt, molt... les nous cantoneses, tot i que anessin acompanyades de gelat... :(.  Les altres postres anaven de plàtan i xocolata. I un parell de cafès... Per cert, tenen la mateixa Nespresso que jo a casa. Així la coneixeu... aquesta és la meva ;)



El servei de vi,  segons diuen, té "molta gràcia". I es que el serveixen a copes a partir de màgnums i crec que tots de uvas felices... (Vila Viniteca and friends). Volia un blanc, vaig rebutjar per objecció de consciència el verdejo i ens va tocar El Jardin de Lucia... No em va fer gaire mal de cap...

El resum?... No sé massa que dir. Està bé... curiós... però tenint en compte que acabes menjant farcellets, potser la RQP no és òptima. El servei correcte  i atent. A la mútua pregunta que ens fem sempre quan sortim poc convençuts d’un local de "tornaries?". Els dos vam coincidir amb un "no" decidit. Voilà el compte:






diumenge, 15 juny de 2014

El Pecat. Generant dubtes...

El-Pecat
Just darrera de Fruits secs Gispert
El Pecat

Sant Antoni de Sombreres 3 (Born)
(just darrera de Gispert Fruits secs)


T. 932689197

http://www.elpecat.es


Després d'uns mesos vam tornar al restaurant El Pecat. Tenia ganes de veure la seva evolució, doncs el primer cop ens va agradar força. La darrera publicació al bloc, la podeu trobar fent clic aquí.

La segona vista va ser un dissabte migdia i vam anar a primera hora. La carta semblava com si hagués disminuït el ventall de plats, cosa que pot ser bo o dolent, segons l'evolució. El servei, no recordo si era el mateix, però continua destacant per amable i planer. En aquest aspecte positiu total.

Quan van venir a portar-nos la carta, ens va advertir que algun plat no tenien, doncs no estaven encara a punt per aquell migdia. Un era un segon i en concret el xai i atès que no oferien masses alternatives, ja et quedes una mica en dubte... En quant a les croquetes, que a més estaven recomanades, només en quedaven dues. No sé massa que dir... Igual és insignificant i el meu comentari pot semblar cruel, però no dóna massa bon aire de planificació el fet de que dissabte migdia estiguin així...

Vam demanar coses a compartir. Les patates braves, molt ben resoltes, les "dues" croquetes, també de bon nivell, unes verdures de temporada amb ‘cecina’ de Leon, Fregit de peix i patates amb salsa tàrtara del xef (així apareix a la carta... però fa gràcia que especifiquin del xef...no esperarem que sigui de pot) i "brisa de vedella setinada amb sàlvia sobre puré de topinambur i gírgoles confitades..."... Vaja un plat que al meu estimat bloc : http://lesputesreceptesdelaiaia.com/ definirien com "puta entranya amb acompanyaments"... I dit amb tots els respectes pel restaurant. No voldría que es mal interpretés, ja  que en publicació anterior, es va liar... I no  pas culpa d'ells, sinó per una rigorosa interpretació del meu repetitiu "so excited" per part d'una persona externa.


El-pecat-restaurant-Born

El-pecat-restaurant-Born

El-pecat-restaurant-Born

El-pecat-restaurant-Born
La brisa de vedella setinada amb sàlvia sobre puré de topinambur i gírgoles confitades..

El-pecat-restaurant-Born


Comentar que vam quedar una mica "empatatats", amb tots els plats que portaven patata.... Podem dir que es culpa nostra de demanar-ho sense caure en el tema... Però si mireu la carta tampoc hi havia tanta cosa a triar...potser em vaig frustrar de no haver-hi el xai de llet que hagués estat la meva tria....

D'acord que a la carta i havien plats com els arrosos i presumien de cloïsses fresques que et feien com volguessis ... Però és el que dic sempre, no acabo de trobar la gràcia a que m'obrin unes cloïsses en un restaurant, quan són coses senzilles, que em faig sovint a casa a partir de bona matèria primera. #soc_rar?.

La veritat és que vaig sortir amb pitjors sensacions que la vegada anterior... I no dic pas que vagi menjar malament, però la comparativa no sortia positiva. Potser si haguéssim anat per primera vegada, no hi hagués hagut frustració....

És llàstima doncs el local està ben ubicat (tot i que amagat en un carreró) i el servei és súper eficaç i amable, però potser a la cuina cal que es treguin de sobre la son de les orelles... No m'agradaria trobar-lo tancat en un futur... Però ves a saber si vam anar el dia equivocat i el mateix dia al vespre, era un ‘derrotche de lus y color’ i havien acabat per fi la preparació de les croquetes i pogut retirar del roner el xai de llet....;)

Reitero que no em carrego en cap cas el lloc i només voldria que el meu post servis de reflexió.... i si va ser un fer ocasional, llavors cap problema. Vam menjar postres i tot, però no recordo els noms... Al compte apareixen com "xupito" crec que anava de xocolates i "pancake"... El vi un Bordeaux d'excel·lent RQP.


El-pecat-restaurant-Born

El-pecat-restaurant-Born
El-pecat-restaurant-Born

 

diumenge, 8 juny de 2014

El CERCLE... Bon producte en "un marco incomparable"

El CERCLE

Agafada del seu Instagram

carrer dels Arcs 5


(edifici del Reial Cercle Artístic a Portal de l'Àngel)


T. 936244810


www.elcerclerestaurant.com



Els darrers mesos, poques novetats d'interès han sorgit en el món de la restauració i per això m'he dedicat últimament a fer un "revival", de llocs on ja havia estat. Però sembla que aquesta primavera hagi canviat el panorama i s'anuncien novetats. I la que avui comento -El Cercle-  ja és una realitat.

El fet de que estigui dirigit pel responsable del Coure i que hi tinguin participació altre gent amb un cert pedigrí en la restauració, li dona bons auguris. I aprofitant que tenia el sopar de celebració del meu aniversari,  vaig reservar per dimarts passat. Poca cosa puc dir de l'entorn, doncs l'edifici - El Reial  Centre Artístic- és magnífic de per ell mateix i la terrassa de somni. 

Al reservar, vaig demanar taula a l'interior, el que crec anomenen "La Biblioteca". Ho vaig fer al no tenir clara la climatologia que em trobaria i en tot cas tampoc volia el “bullicio” que intuïa podia trobar a  la terrassa.

No sé la rebuda que tindrà el restaurant dins la societat barcelonina, ni com es promocionarà. Dimarts passat, la terrassa estava plena (tot i que no vaig observar quin tipus de consum, feia la gent allà), però la magnífica sala on s'ubica el restaurant, estava patèticament deserta...  Només una altra taula de 4 persones. I a la sala del costat, la barra japonesa, que a més de barra té taules i bon aforament, crec que va fer zero de públic en tota la nit. Ja imagino que el cap de setmana omplen, però ho vaig trobar preocupant.

El menjar va resultar molt aconseguit. Recordem de nou que estem sota el segell del Coure i que sempre he sortit satisfet d'aquest lloc.

Com primers vam demanar la brandada, que arriba curiosament embolicada amb ceba dolça i porta all negre i pinyons i unes rillettes de verat. El primer correcte... Una bona brandada, tampoc té massa marge de maniobra i les rillettes espectaculars. Segur que de aquí un any, em recordo d'aquestes rillettes. Ara a intentar fer-les jo a casa, cosa que quan escric el post ja he fet i podeu veure el meu resultat aquí (ja sé que l'aspecte no és el mateix).. :)




I com segons llamàntol acompanyat de pasta penne rigatoni i amb toc de gingebre i coriandre, que va resultar molt aconseguit també i una excel·lent espatlla de “lechazo churra” que va resultar espectacular de textura,  cocció, salsa i complements.



Els acompanyaments de l'espatlla...
En resum... un molt bon sopar que vam acompanyar amb un excel·lent Priorat del productor Alfredo Arribas (l’arquitecte que també ha col·laborat en el disseny del lloc) i que va ser el complement de la celebració. Lamento no haver utilitzat els serveis del sommelier, però en vins d'aquesta zona em defenso prou bé i el vaig deixar per l'altre taula que debatien sobre les virtuts d'un “riojilla” amb els clients agafant les copes amb tota la superfície de ma de que disposaven... 

Déu nos en guard... :)

Com final, fins i tot vam compartir unes postres....



I aquest és el cost, en el que podeu veure el preu dels plats, obviant el del vi, que com sempre dependrà del que un vulgui gastar i el guardo per mi, doncs era el meu aniversari.

Ahhh... als preus cal afegir l'IVA... Ho dic pels al·lèrgics al tema... que per aquest motiu ja no podran anar... ;) #fent_amics

ANÈCDOTA (només per tocar la pera al meu anònim que no li agrada que expliqui anècdotes)

Difícilment trobo a les cartes, plats que no sé que són.... Però aquest cop vaig trobar això i vaig haver de preguntar....


I l'amable cambrer (i ho dic sense segones) em va explicar molt didàcticament , que Coquillette, era un pollastret, com estava servit i cuinat... i va acabar dient-me en to comprensiu...  "és que es tracta d'una paraula francesa"...

Li vaig comentar (juro que posant cara de simpatia per no ofendre), que en tot cas seria coquelet... que Coquillette era una altre cosa".... Tot sigui per millorar... No entenc com el Philippe Regol, no els ho va fer corregir el dia que va anar a fer el reportatge... ;)