diumenge, 20 abril de 2014

9 de la Borriana. El restaurant al que vaig més sovint

9 de la Borriana



Carrer de la Borriana, 9 (Sabadell)


(darrera del Passeig de la Plaça Major)


T. 937459749 

A vegades, el criteri de publicació al meu blog pot semblar injust, degut a que involuntàriament, vaig fent publicitat de llocs als que probablement no tornaré i per un fals pudor, parlo poc de llocs dels que sóc client i vaig freqüentment. Potser és l'amistat que tinc amb els que porten aquests llocs, el que em frena de parlar-ne més sovint, per por a que la crònica em pugui sortir esbiaixada en sentit positiu. Però avui faré una excepció, parlant del 9 a la Borriana.

El 9 a la Borriana, és el restaurant que de llarg vaig més sovint. Feia dos anys i mig que no en parlava al blog  i en canvi, rara és la setmana que no hi vaig. Normalment sóc client del magnífic menú de migdia que ofereixen i de tant en tant, com va passar ara fa uns dies, vaig a la carta. La carta del 9 de la Borriana, està basada en uns plats fixos i una pissarra on hi ha els  suggeriments de temporada o del dia.

Està ubicat al carrer del mateix nom i a pocs metres del malmès Passeig de la Plaça Major. És un restaurant petit, de 9/10 taules, en que a la cuina està al càrrec de la Nuri i a la sala tenim el Paco i el Sergi. El nivell de cuina és alt i el de vins també. És dels pocs llocs on pots deixar la tria del vi a les seves mans, sense cap mena de por. Tenen molt bona oferta de vins catalans i de bona RQP.

En aquesta ocasió vam demanar com a primers, un carpacció de vedella amb foie i salsa de tòfona (que va ser la meva tria) i el meu company de taula va optar pels raviolis de foie amb salsa  de ceps i tòfona blanca. La foto dels raviolis la vam fer quan el plat ja estava una mica desendreçat. 



Una mica més i fem la foto quan el plat estava acabat!
Com segons vaig demanar un costellam de cabrit fet a baixa temperatura i acabat amb un toc cruixent. L'altre opció va ser el tàrtar, que de fet és un dels meus tàrtars preferits, però aquest cop vaig voler variar per donar una mica de vida al colesterol.

Tots els plats són de qualitat. I parlant dels que vaig tastar jo, el carpacció va resultar espectacular amb una combinació de sabors molt ben trobada. I el costellam deliciós. És d’aquells plats que demanaries sempre, per la qualitat de la matèria primera i també per l’acabat, però que en moltes de les ocasions que he anat a la carta, acabo decantant-me pel tàrtar, excel·lent també.




Com resum, un lloc molt recomanable a Sabadell on l’estil de cuina s’ajusta perfectament als meus gustos. Com també s’ajusta als meus gustos, la seva selecció de vins i fins i tot l’ambient de públic que freqüenta aquest lloc.... Segurament no és un lloc dels que jo anomeno el “ver y ser vistos”, doncs per això a Sabadell en tenim més d’un a nivell local... però no comentaré més per no posar-me en cap dels meus freqüents “fregaos”. I si voleu fer una primera prova amb poc risc, reserveu un dia pel menú de migdia i ja us fareu idea del nivell de qualitat... Però reserveu, que molts dies es queda gent sense taula.





diumenge, 13 abril de 2014

Em poso a la VENDA o en LLOGUER :)

Canvi d'Orientació al Blog



Vist que la meva lluita estèril, contra la moda dels posts per encàrrec, només em comporta que enemics,  he decidit posar-me també en VENDA (o Lloguer)

Ja feia temps que ho meditava, però un  darrer mail rebut aquesta setmana, en que em reclamaven insistentment que no havia donat resposta a un anterior mail, que podeu veure a continuació, em va fer decidir. Normalment i fins ara ignorava aquests missatges, tret de fer conya per Facebook. Fixeu-vos amb la "naturalitat" amb que ho proposen. No deu ser pas un fet aillat.



Hi ho pregunten amb NATURALITAT i insisteixen en cas de no resposa...

I he de reconeixer que també m'han animat alguns anònims, que en certa manera es burlaven de la meva ètica, dient que feia el primo, quan jo parlava de sospitosos silencis. Un de mostra...





CONDICIONS ECONÒMIQUES PER A PUBLICACIONS "A MIDA"

Post MOLT ELOGIÓS, explicant la visita al restaurant, amb sopar pagat per dues persones, begudes incloses, destacant les meravelles del lloc: 300€ i inclou:



  • desplaçaments, pàrquing i/o taxi
  • versions català/castellà
  • fotografies dels plats, del local buit i si ho desitgen, una de tot l’equip de cuina en “formació” (no patiu que ja vindré amb la reflex... per un dia not IPhone)
 



SUPLEMENTS


  1. Ser atès per cambrers que no m’entenguin en català: 150€ de recàrrec.
  2. Carta de vins amb un percentatge de vins espanyols, que superi al de vins catalans: 120€ de recàrrec.
  3. Xeff/propietari que em doni la vara tot el sopar , explicant-me filosofies de qualsevol tipus (durada > 20 min): 90€
  4. Adaptació de post a Verema.com : 70€. Comentaris positius posteriors a Verema.com, al mateix post, utilitzant altres identitats: 45€/unitat .
  5. Comentaris a TripAdvisor , utilitzant diferents identitats : 40€ /unitat.

CONDICIONS ADDICIONALS


1.- Els plats que em serviran, cal que siguin totalment de sèrie, amb els mateixos components i presentació que els que serveixen els altres dies a clients anònims. Cal que aquests plats estiguin en oferta a la carta la resta de temporada (llevat de manques de abastiment esporàdiques). De fet seré jo qui triarà els plats de la carta.

2.- Cal que els que em contractin, siguin conscients de que els visitarà un "blogger patán". Jo no ho tenia clar de si ho era o no, però es veu que fets com anar a La Lluerna i no posar-se “so excited”, són de “patán”.  M'han comunicat que una mena de blogger - fotograf, ha publicat recentment que La Lluerna (que a mi no em va Enlluernar) és un restaurant “NO APTO PARA PATANES”... (escriu en castellà “grandielocuente” i “patán” li queda bé en el context). Per tant si no voleu un post escrit per un “patán”, no em contracteu... ;)

3.- No sé apreciar massa, plats que comportin una elaboració complicada, que serveixi d'excusa per encarir  el preu i que acabin donant-me el mateix grau de satisfacció, que estalviant-se el procés. Que tinguin present que vaig a sopar... no a una exposició temàtica estil Cosmo Caixa.
 


4.- Signaré tota aquesta sèrie d’hipotètics posts amb un “Sponsored by... XXX". Tampoc puc perdre la dignitat així de cop a aquestes alçades de la vida. La factura la faré en "blanc" i el concepte serà consutoria-formació (així no us cal incrementar amb IVA).

REFLEXIONS FINALS


Ja podeu pressuposar, que tot el que he escrit, és pura ironia i no espero iniciar aquesta nova etapa. Però si rebo alguna oferta, igual medito una mica.


No hi ha CAP al·lusió a NUNGÚ en aquest post, EXCEPTE pel que opina que anar a la LLuerna, és no apte per un “patán”. Per cert, el que opina això,  pren vins com el següent i a sobre comenta .... "Que cumplió" ... ves a saber que enten el paio aquest per "cumplir" en temes vi i en altres temes de la vida... ;)


Eis... cosa fina eh?... I de Gárcia - Carrion... "ai ez na..". Jo seré patán, però això no m'ho prenc ni borratxo total.... ;)


AGRAIMENTS


  • Als amics i coneguts i fins i tot anònims que m’aporten idees i informacions. Sense ells mai m’hagués assabentat de que algú, de manera indirecta em diu “Patán”, ni molt menys que li agradin vins com l’anterior.. ;)
  • Als amics i familiars que m’heu donat la idea d’aquest post. Sense vosaltres no m'hagués passat pel cap.

diumenge, 6 abril de 2014

La cuina de l'Uribou. Trajectòria ascendent

La cuina de l'Uribou
Per demostrar que la foto és meva :)




Taquígraf Serra, 26 (Les Corts)



T. 931 14 81 93



Sempre que vaig a un japonès, surto amb la idea de que és l’estil de cuina on menjo més a gust. Realment és una cuina a la meva mida. I la setmana passada el dia de Champions, vam voler anar a un. Els meus dos referents a BCN, tots imagineu quins són, però en hi ha dos que també m'agraden molt, que són La Cuina de l'Uribou i Can Kenji.

Per localització, m’anava millor el primer i el migdia vaig reservar (una manera discreta de saber si tindrien obert un dimarts de Champions). I la sorpresa va ser que quan vam arribar, estava quasi ple. De veritat que imaginava trobar-me en un restaurant buit.

Venia d’un parell de mesos de molta feina, plegant tard i aquest era el dia de premiar-me. I no era la primera vegada que anava allà. En tenia un bon record gastronòmic, però emboirat per dos mal rotllos que em va comportar el primer post... Un perquè el dia que vam anar (dissabte migdia), allò semblava un menjador infantil (tot i que de nens educats) i quan ho vaig comentar al post, es va donar la casualitat de que ho va llegir la mare d’una de les taules i d’inci no s’ho va agafar bé, tot i que vam acabar "amics".

I un altre mal rotllo, degut a que com sol ser habitual, em vaig oblidar de fer la foto de façana i vaig tenir la mala idea de buscar una per Internet (juro que la façana pura i dura) i l’autor de la foto, després de reclamar i detectar alguna burla meva posterior, va entrar en un cos a cos, d’aquells que en el fons he de reconèixer que m’agraden... ;)

Aquesta segona vegada, a la nit, amb públic tranquil i ja amb la foto feta abans d’entrar (i amb proves d’autenticitat), l’experiència va ser superior i he de dir que vam sopar molt bé. És d’aquells llocs que el vaig trobar millorat.

La nostra tria va ser:

Una excel·lents yakisoba. Repeteixo el que diuen els puristes, que demanar yakisoba, és una mica com per un turista demanar paella... però m’agraden i maten la gana. La foto em va sortir fatal ... :(

Un kakiage de llagostins i carxofa (vaja... témpura) de gran nivell

El sushi "Combi" pensat per compartir (de fet ho vam compartir tot)

I el Dragon roll a base de congre. Realment excel·lent i ens va servir de postres.










Potser vam demanar algun plat de més i el vi tampoc era el més econòmic, però teníem ganes de gaudir del sopar i vam sortir amb molt bon gust de boca. Per tant us el recomano sense cap mena de dubte. Les matèries primeres són de qualitat i l’elaboració molt acurada.

El vi va ser un Cosmic del celler que no fa massa va publicar l’amic Ramon Roset. No coneixia aquest vi, un savignon blanc 100%, molt fresc i agradable, que combinava molt bé amb la cuina d’aquest lloc.



Només com a comentari, ara mirant el compte, m'adono de lo ridícul que és cobrar el suplement de 0,15€ pel fet de que el cafè és descafeinat. No m'havia adonat... però per 30 cèntims no faré ara un debat... ;)


 

diumenge, 30 març de 2014

La Briciola. Un altre italià recomanable


Agafada de la seva web
La Briciola



Olzinelles, 19 (prop de la Plaça de Sants)



Teléfono:934 32 19 33

www.pizzerialabriciola.com



Des de fa unes setmanes, estic més proper al barri de Sants. El meu fill ha anat a viure allà i quan quedem per xerrar i sopar, en ocasions fa mandra moure’s massa del seu habitat i per això estic esbrinant l’oferta de Sants (i s’accepten suggeriments, a ser possible dels que obren entre setmana).

Un amic em va fer un parell de recomanacions i una d’elles era La Briciola, lloc al que ja havia estat fa uns 8 anys i en tenia bon record . I vaig pensar que era una bona ocasió per tornar-hi. El lloc té fama d’italià "autèntic" i pel que expliquen amb excel·lents pizzes, que no vam tastar al no estar en les pizzes en el nostre top ten de preferències. Però tenien prou bona pinta.

Vaig reservar un migdia de cara al vespre, cap a les 21h. Era dimecres i quan vam arribar només quedava lliure una única taula de 4 i ens van confirmar que era la nostra (ja em temia lo pitjor, després de les experiències per Gràcia). I com estava prop de l’entrada, vaig poder escoltar que als que van anant entrant darrera nostre, els deien que estava complert.

Curiosament la gent va anar marxant, acabats de sopar i a prop de les 22h el local va quedar mig buit. La sorpresa, va ser que a les 22h, estava de nou tot ple. Sorprèn que en temps de crisis i en dimecres, veure aquest èxit (tot i que he de dir que era Sant Josep i ves a saber si influeix). En tot cas els plats, no ens van decebre pas.

Com primer vam demanar un assortiment de "antipasto all´italiana", que l’ofereixen en versió individual i doble. Vam triar la doble i portava assortiment d’embotit, formatge, conserves i focaccia per acompanyar.


Briciola
 
Briciola
 


I com segons dues pastes. Uns "spaghetti aglio olio e peperoncino" que em van deixar prou satisfet i de fet és un plat que demano sempre en llocs que intueixo el faran bo i uns "penne alla portofino" que portaven tomàquet albergínia, pesto i parmesà.

 
Briciola

Briciola

Tenen una carta amb vins italians, el que per mi és una dificultat, ja que els meus coneixements de vins italians són mínims i ja sabeu que no em bellugo massa de els DO’s Priorat, Montsant i Empordà. I quan em trobo en front d’una carta de vins italians, trio una mica a nivell de "pito-pito" i no sempre encerto. Com postres vam compartir un tiramisú de molt bon nivell.

 
Briciola

En resum, un lloc prou recomanable i que la gran quantitat de públic que hi havia, alguna cosa deu indicar, doncs tampoc és tirat de preu. També és dels llocs que mostren la carta a la web i amb preus i tot, cosa que dic en positiu. Si sou aficionats a la cuina italiana, teniu una opció més, que quedaria ben ubicada en el top-ten d’italians de BCN i en el que també ofereixen altres alternatives que les pizzzes i pasta, malgrat nosaltres ens decantèssim cap a aquest darrer apartat.
 

diumenge, 23 març de 2014

El Bar. Promocionat, però ben interessant

El Bar



Calabria 118 (Diputació)


T. 934 26 03 82


http://www.elbarbarcelona.com/

Des de fa unes setmanes i després de les discussions generades a partir del pot dels 600.000, he notat  una disminució d’interacció principalment a Twitter. Més d’un s’ha posat distant i/o prudent... Una mica a l’estil de “no fem retwuit que no s’enfadin els altres… posarem ‘favorito’ i  així quedarem bé amb tothom”. 

El que es va encarar obertament, deu ser  “influent” en el seu Bronx. Com diu un bon amic, he de sortir del Bronx, però em costa. De sempre m’ha atret bussejar pels Bronxs. I els que em coneixeu de prop, sabeu com m’agrada la mala vida.. :)

Dit aquest preàmbul (que no deixa de ser un avís per “navegants”), explicaré com ens va anar a El Bar. Feia dies que no anava a cap lloc de moda dels que “els de sempre”, publiquen meravelles i vam decidir anar a El Bar a veure si el que havia llegit era realitat o ficció. Havia llegit un parell de publicacions on s'explicava amb estil “so excited”, la “genealogia” del lloc, amb detalls tant interesants com que el local havia estat un "Marcelino".

I un dimecres de Champions, que vaig poder plegar aviat, vam apropar-nos. D’entrada vaig trobar-me amb varies sorpreses.... La primera va ser que adonar-me de  que tenien un TV amb la Champions en “on”, cosa que em va inquietar. El cambrer jove que ens va atendre, al veure que em posava “so excited”, em va perjurar que estava sense so, que estaria sense so i que el parell de taules properes, no cridarien... En front de la seva amabilitat, vaig claudicar (sabeu del meu repulsió a  la TV) i val a dir que d’esquena a la pantalla, ni tant sols em vaig assabentar de qui va guanyar.

La segona sorpresa, va ser el que exercia de maître. Ens coneixíem d’un altre lloc i també d’haver compartit algun maridatge de vins. És una persona que em cau molt bé, però ja em vaig quedar amb el dubte, de si la  amabilitat i tracte que comentaré al final, era així amb tothom o perquè ens coneixíem. I em vaig preguntar ... “estaré veient realitat paral·lela, com si anés amb un grup bloggers adotzenats, convidats a Pork...??)”. No ho sabré mai, però en tot cas vaig pagar el que vaig demanar i no sabien que aniria.

La carta era prou atractiva amb platets de petit format i molt ben resolts. Em va recordar una mica l’estil MontBar, però sense el “manos arriba d'allà...”... :). No poso foto de la carta, doncs la trobareu a la seva web amb preus i tot,  com podeu veure al retall de pantalla que mostro. (aprofito per recomanar la seva web amb preus i tot)



De fet la truita i els pèsols, van ser els dos primers que vam demanar. Els pèsols no van ser la meva tria, però els vaig tastar i dels millors que he menjat.


Com segons vam optar per les mandonguilles amb sèpia i jo vaig optar per un Onglet de vedella amb shiitakes i puc dir que és el millor onglet que he menjat mai a Catalunya i a nivell dels excel·lents que he menjat per França. Ben curiós aquest tall que desconec de quin part és, lo poc conegut  que és aquí... Es un tall excel·lent fet amb poca cocció. Crec que deu passar com el ‘ris de veau’ (lletons), que a França van a 40€/kg i aquí el venen a les parades de menuts.


Com postres van aparèixer amb un carretó de formatges digne de restaurant de nivell i això és el que vam compartir.

En resum, un lloc interessant en que intenten ubicar-se entre bar i restaurant (i només per això, és perdonable lo de la TV amb el so en off), amb molt bon producte, servei súper eficient i amable (tot i que reitero, que em coneixien i ja teníem bon rollo anterior). Ens va agradar i el preu és el que veieu a la foto. Compte que amb el vi, ja ens vam gastar el 33% del pressupost...




diumenge, 16 març de 2014

Polleria Fontana ... No és polleria ni està a Fontana

Polleria Fontana






Sant Lluís 9 (Gràcia prop de Pi i Margall)



T. 932 173 904



Va ser un dia d’aquells en que les coses no van com un voldria, tot i que va acabar amb “final feliç” a Polleria Fontana

Vam intentar reservar a La Panxa del Bisbe i em van dir que els vespres no reservaven per dos, però que ens apropéssim. Ens vam apropar i vam veure el motiu... Crec que només tenen dues taules de dos i no deixen instal·lar en les de 4.  També vaig veure rapidament, que no ens entendríem amb la “cap de sala”  i com tenia un “plan B”, vam anar cap a un coreà proper que volia provar. Però no era el meu dia... estava tancat.... grrr...!!.

I ja ens veus a les 21:30, perduts per la Gràcia propera a Pi i Margall, sense saber on anar i amb mandra per tornar a agafar el cotxe. Vam recórrer alguns carrers deserts... vam esquivar els kebabs de la zona, vam passar en front de la Taverna del Glop (trista i crec que 'axinada') i tot de cop, observem un senzill local ple a vessar amb l’estrany nom “Polleria Fontana”. Ens vam apropar, vam llegir la carta que ens va fer gràcia i al veure una taula lliure al fons de tot, vam entrar.

Tampoc l’inici  va ser molt prometedor... La noia que feia el servei, ens anava dient que miraria que podia fer i al final ens va donar a entendre que el problema estava en que tenia dues taules de 4 i nosaltres només érem dos.  I quan ja anava a dir-li que no era el meu problema i que es decidís d’una p___ vegada, ens va dir que ens instal·léssim en una de les taules.. I per cert... l’altre no es va ocupar.

La carta de La polleria de Fontana, és prou atractiva i de fet, va ser el que ens va fer entrar. Tenen tapes o platets, d’aquells que venen de gust només llegir-los i que a la taula són prou bons.






 

Vam optar per: 


  • Morro fregit
  • “Ensaladilla russa” de ventresca de tonyina, (travada com la d’abans)
  • Croquetes de pollastre rostit
  • Truita de mongetes de ganxet i botifarra de perol
  • Tataki de vedella gallega
  • I uns postres versionats de pa amb oli i xocolata

 



Quan vam fer la foto, ja havíem menjat una!!.




Com podeu veure els plats són senzill, però estaven molt ben resolts. Les croquetes bones i d’excel·lent textura i la truita també molt aconseguida. La vedella bona, però avui en dia el llistó ja està molt alt en el tema de vedelles d’importació.

En resum, que feia molt de temps que no entrava en un lloc a BCN sense referències prèvies. I puc dir que vam estar molt de sort. Segurament no hi tornaré, doncs és una zona que no coincideix amb la meva àrea de moviments, però si el tingués en un lloc fàcil, segur que tornaria a sopar de manera informal.  Després buscant per  internet , he vist que tenia bones referències i si la zona us agrada, us recomano la visita.

El vi va ser un Baldomà de la DO Costers de Segre prou  correcte i el cost total, el que veieu a continuació.



 

diumenge, 9 març de 2014

El Pràctic Bar -Restaurant. Mantenint el nivell

El Pràctic Bar -Restaurant



El vermell i el meu IPhone... :(
 


C/Tenor Masini 20 (Sants)


 

T. 933 31 56 44



Fa un any aproximadament vaig publicar El Pràctic (aquí podeu veure el post), però no havia anat des del canvi de local, ara fa uns mesos, al carrer Tenor Massini. Va costar d’arribar-hi, doncs BCN estava tallada a partir d’Avinguda Roma per una manifestació.

Vam arribar més tard de la meva hora habitual i el local estava bastant buit, suposo que degut a ser dijous llarder, en que la gent ja han ben berenat, així com l’aïllament provocat per la Guardia Urbana, al tallar carrers fins a alçada de Gran Via, que tampoc devia ajudar massa.

El Pràctic segueix en la seva línia: Local justet, servei amable i menjar molt bo amb excel·lent RQP. I aquest cop sense soroll, doncs el darrer cop que vaig estar (no vaig publicar), el local estava a vessar i vam sortir una mica aclaparats pel soroll.

Vam demanar els plats que veieu a continuació:

Les croquetes realment excel·lents




El wonton que em va sorprendre per la qualitat de la pasta i ser zero oliós, acompanyat de salsa agredolça.

 

La "tapa estrella", que és l’ orella de porc cruixent i que fan al roner , donant un toc final de planxa roent per fer el cruixent... De fet suposo que es fa així i amb la Marta maquinàvem com imitar-la amb el meu roner domèstic, però deiem que amb peu de porc es deu aconseguir un efecte semblant.

 

Els callos del iaio que són realment molt bons. Ja els havia demanat també en la primera ocasió que vaig anar. Molt bons i sorprenentment suaus.



I el ceviche de Corbina, realment espectacular. Delicios és la paraula. En una foto al final, podreu veure la qualitat del gènere que treballen.

 

I com ja la cosa anava de festival, vam demanar un pre-postres que va consistir amb el biquini de mozzarella de búfala i pernil ibèric. No està pas a la carta de postres, però vam pensar i perquè no?.



I fins i tot postres... Vam compartir una panacota que vaig oblidar de fotografiar.

Remarcar que tot i que els plats poden semblar potents per un sopar,  cap  regust, cap problema de digestió i això cada cop ho valoro més dels restaurants. Només un apunt i no voldria que es considerés una crítica  sinó  una reflexió. Quan vam arribar al local,hi havien només dues taules ocupades: Una amb unes 10 persones, una mica sorollosa i amb algun bebè... al costat una taula de dos buida i a continuació una altre taula de dos ocupada. La resta del local buit. I la cambrera no té altre idea la que intentar col·locar-nos , allà “a la pila”,  a la taula que quedava entremig de les dues.

En front de la meva cara de “antes muerto que... ”, ja va optar per deixar-me triar la taula, que com sempre vaig optar per la més llunyana al soroll. Per la resta del servei, la noia molt amable i eficient, però aquests coses, em costen d'entendre i més quan  es contradiuen amb el que dictaria el sentit comú ...

En resum... El Pràctic segueix en la seva línia: Excel·lent RQP i molt bon producte. Just al sortir fèiem la comparativa amb el lloc que havíem  anat feia just dos setmanes, quan també va venir la Marta a BCN ... “Pork Boig per tu” i encara ens va semblar més desastre l’experiència viscuda allà...   però ja no dic més que no m’ataquin de nou els anònims.... #provocant-los   ;)

Tal com he dit abans i per avalar la qualitat del ceviche, mostro amb quin producte treballa el cuiner i propietari del lloc.  Evidentment la foto està agafada del seu Facebook, doncs ni jo el vaig veure (suposo estava treballant  a la cuina), ni ell em va veure a mi... i encara que ens haguéssim vist, tampoc ens coneixem... ;)

 
 
El cost va ser el que veieu. El plat més car, va ser el chebiche, però s'ho tenia ben guanyat. El vi va ser un La Comedia de la DO Montsant. La carta de vins, és bastant reduida.