Com que hem arribat a les 400.000 visites,
avui post "especial".
Fa pocs dies vaig demanar idees per Facebook, per aquest post de celebració dels 400.000 i vaig rebre respostes en privat... Em demanaven post ‘crític’ al voltant del món dels ‘blogs cuinetes’, també denuncies al voltant d’algun blogger del 'món de vi.'.. i ja ‘denuncies’ concretes de cassos reals i actuals d'alguns ‘estomacs - agraïts’. Vull donar les gràcies als que m’heu volgut ajudar, però els dos primers temes són aliens a la naturalesa d’aquest apartat del blog i el tercer, ja l’he remenat massa.
I em va passar pel cap fer una mini- guia de com arribar a ser un bon blogger. No puc pas aportar experiència com autor del blog que esteu llegint, sinó la que he obtingut en la vida professional dedicada principalment a formació empresarial, que m’ha portat a donar seminaris al voltant d'aquests temes. Això no vol dir pas que lo que predico en l'àmbit professional, ho segueixi al peu de la lletra en el meu blog i en alguns punts ho remarcaré.
Vull recordar també, que no pretenc ser un blogger d'èxit... Ni tan sols un blogger. Simplement tinc un blog, igual que tinc una bicicleta i ja s’entén el que vull dir.. ;)
Guia de bones pràctiques i costums per ser arribar a ser un blogger d'èxit
El resum de normes que comentaré, estan basades en general, en deixar-se portar pel sentit comú. Vull dir amb això que en ocasions quasi em fa vergonya exposar-les... però com a la vida real, no tothom les compleix, aquí les teniu (posaré en vermell els punts que conscientment incompleixo o que no):
Estil de redacció.
Cal utilitzar un estil directe i clar, evitant qualsevol tipus d'errada, ja sigui a nivell sintàctic d'estil o gramatical. També cal cuidar les imatges que incorporem. Això donarà qualitat al blog i en conseqüència credibilitat. Cal tenir la capacitat de fer-ho i el temps suficient per buscar la màxima perfecció.... Ja veieu que aquest punt, grinyola bastant el meu blog.
Estil de comunicació.
Cal ser empàtic i evitar en quasevol cas, els enfrontaments. També podeu deduir que no segueixo gaire aquesta norma... Les meves trifulques amb els anònims i també amb el senyor "encantadisimo", em deixen lluny d'aquesta recomanació. Ahhh m'oblidava.. també està malament provocar a algú.. :-)
Gestió de comentaris.
Aquest si que és un punt de debat. En el món anglosaxó és més habitual l'intercanvi de comentaris en els blogs, que no pas en el nostre. Al meu punt de vista, els comentaris enriqueixen el blog i li donen vida. Permeteu-me dir que un blog sense comentaris, és molt poc blog...
Al meu punt de vista, el rebre comentaris i no donar resposta està al llindar de la mala educació. En el meu cas, mai he deixat un comentari per respondre. No pretenc pas tenir la veritat, però si ho traslladeu al món real, quedaria com molt lleig no respondre els comentaris que ens fes algú en directe. El fet d'estar amagats darrera una pantalla, no justifica res.
Clar que hi han entorns i un bon exemple són els blogs de cuina, en que la, pobresa general dels comentaris, (que es belluguen al voltant del patró "que receta más rica... me la apunto"), la resposta pot ser complicada. En aquest cas, els bloggers més habils, ho solucionen, posant una frase semblant en el blog origen del comentari, que no deixa de ser una manera de respondre.
En general evito els comentaris en blogs que per sistema no responen. I no és pas perquè vulgui que tornin al meu, sinó per pur sentit comú i un cert punt de dignitat.
Periodicitat de publicació.
Un blog ha d'estar viu i és recomanable no deixar-lo inactiu durant períodes massa llargs. En l'altre extrem, un excés de publicació, pot arribar a desanimar als seguidors en el sentit de que el seguiment és fa complicat. És difícil marcar una periodificació ideal. En el meu cas he decidit un ritme d'un post setmanal... És poc, però degut a la meva temàtica, és el ritme que em va bé...
Aportacions del blog.
És important que els blogs siguin temàtics i APORTIN alguna cosa. Si toquen masses interessos, poden acabar desconcertant als seguidors. També és important que aportin alguna cosa al lector... Consells, trucs, coneixement o simple informació o fins i tot un somriure . En el meu cas intento compartir els llocs que m'han agradat i prevenir dels que no m'han agradat tant, de manera planera i explicant els perquès.
ALGUNES COSES A EVITAR
(NOTA: no voldria que ningú s’enfadés... És el meu punt de vista i si voleu en fem debat, però penso que no hi ha res ofensiu)
Tenir activada la moderació
A mi em dóna desconfiança un blog amb la moderació activada. Que significa?. Que m’han de revisar el que dic per veure si em censuren?. Alguns utilitzen l’argument del spam... Podríem discutir molt de la realitat d’aquest tema.. Jo no tinc activada la moderació ni tampoc utilitzo captcha i el spam és relatiu i autocontrolat.
Una cosa digne de "Et felicito noi"
Aquesta és greu... Tenir la moderació activada i a més al captxa activat... Injustificable!.
Al cap i a la fi, si a algú no li agraden els comentaris, els pot desactivar ... O no?.
Fer el que s’anomena spam
Està be relacionar un blog amb Facebook ... però no cal a cada missatge "tinc un blog saps?.. el visites?".... Això tendeix al que s’anomena spam... Twitter degut a la volatilitat del T.L. permet una mica més de màniga ampla, però no cal passar-se tampoc.
ALTRES CONSIDERACIONS a tenir en compte i/o reflexionar...
1. La finalitat d’un blog no professional i que no toqui temes crítics, ha de ser... DIVERTIR-SE... Si, simplement això: DIVERTIR-SE.
2. Esbrinar una mica les regles bàsiques de SEO, si és que us fa il·lusió rebre visites. Això és més complexa d'explicar i surt de l’abast d’aquest post. La veritat és que jo tampoc predico massa amb l'exemple a l'hora d'aplicar-les.
3. Mostrem comptador de visites?. Evidentment cada blogger és lliure de fer-ho o no. Però penso que si no hi ha comptador, cal evitar els farols tipus "tinc 70.000 visites mensuals", que en conec algun, que en funció de l’acohol que ha ingerit, mai li coincideixen les xifres del darrer més. En el meu cas mostro el comptador intern de Google.
4. Ser conscients de que la llengua utilitzada en el blog, influirà en la seva difusió. Tenim l’exemple català / castellà. Aquest factor cal decidir-lo a l’inici, però és important. En català perds moltes possibles visites, però recordeu el punt 1 (divertir-se).
II ja tanco el rollo reiterant que EL SENTIT COMÚ és el criteri a seguir en cas de dubte. Reiterar que algunes de les recomancions quasi fan vergonya per OBVIES i insistir que NINGÚ es MOLESTI si se sent al·ludit en alguna de les recomanacions i/o coses a evitar... Si ho feu diferent, és segurament perquè no ho veieu igual... Que això dels blogs, NO és cap ciència exacta.
