Blogging tips

diumenge, 21 desembre de 2014

Disfrutar. Algun dia algú els dirà que van despullats

Disfrutar-Barcelona-restaurant

Disfrutar




Villarroel 163 (Mallorca)



T. 933 48 68 96




http://ca.disfrutarbarcelona.com/




Vaig anar a Disfrutar... ho confesso ... Imaginava que seria la versió barcelonina de Compartir, i quan un cop ja reservat, vaig llegir el post del Phippe Regol (teniu el link al final del post), ja em va agafar mal de panxa i una mica aquella sensació del dia abans d’anar al dentista. No tenia que haver-hi anat i entono el meu mea culpa i sé que em guanyaré la crítica i fins i tot la burla, dels fans reals (no dels que ho diuen per quedar bé) de la cuina “bulliniana”. Fins i tot algun  hipster que ara em passa pel cap, podrà escriure la segona part del seu post “Cocina de Vanguardia”... M'agrada ajudar a la gent a rebaixar frustracions... ;)

Sempre he defensat la diferència entre anar a sopar o anar a exhibicions tipus Cosmo Caixa. Són experiències diferents, tot i que  sempre hi ha qui li agrada combinar-les. Però no és el meu cas, ni el de molta altre gent... però no queda bé dir-ho.

Per mi sopar, és un acte social compartit, en el que normalment ha de fluir una agradable conversa. Sopar interromput cada 5 minuts per el cambrer o cambrera, que t'explica la composició del plat,  les instruccions DETALLADES de com s’ha de menjar i a sobre ho ha de fer amb teatralitat, però resulta que li falta training amb el teatre, em posa ‘so excited’... Però no el ‘so excited’ del que sempre faig conya, sinó ‘so exited’ versió emprenyada... 


Disfrutar-Barcelona-restaurant-teatro

Hi va haver un moment , a la primera meitat del show, que en l'impossible supòsi de que hi hagués anat sol, demanava el compte i marxava. Però no anava sol... anava amb l'amic Ramon Roset que ha publicat el seu punt de vista i al que al final del post tinc enllaçat. Ell em va enredar i ell ho va patir... :)

El servei molt poc rodat, tot i que  més atent impossible. I ho comento disculpant  a les persones que els va tocar patir-me. La culpa no és pas del servei, sinó de manca de formació... Si anem tant de 'guais' i portem no sé quantes setmanes de “mise en place” i "experimentació", caldria haver dedicat  també més esforços en aquest sentit.

Pel que fa al menjar, just passades 24h, no recordava cap plat que em produís desig... També he de dir que cap que em desagradés  (excepte  les  postres), però cap que em provoqués algun record especial... Potser el del "moll d'os", seria l'únic, si cal dir un.

Amb tot aquesta tendència de complicar per complicar, ves que no arribi un dia no massa llunyà, en que  els passi com en el conte de Hans Christian Andersen , que algú s'atreveixi a dir que van despullats i esdevinguin ‘so surpriseds’, de tant acostumats a que els hagin repetit mil vegades que van vestits i a sobre  elegants. Quan la realitat és que van despullats... En pilota picada vaja...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-rey-desnudo


Al final us indicaré on podeu veure les  fotos,  doncs em fa realment mandra, comprimir-les i detallar-les, al tractar-se d'una experiència gens gratificant. Però com botó de mostra, comentaré les cinc parides més grans que vaig trobar allà. I sense voler faltar el respecte a tots els que en lloc de parides, ho anomenarien ‘genialitats"... Una mica allò de que “les extremos se tocan”... o el "got mig ple / mig buit". Per evitar que ningú s'enfadi les anomenaré 'genialitats'... ;)

Genialitat 1:

Arriba la noia amb un bol de terra sense més... I tu et preguntes en silenci  “i ezo paqué?”. La noia remena de manera circular el bol i "neixen" de la terra aquestes boletes...(cal dir : “ohhhhhhh...”). Eren de escuma de remolatxa.. i  la remolatxa surt de la terra...  .. Ho pilleu?.


Disfrutar-Barcelona-restaurant-remolacha


Genialitat 2:

La bosseta transparent que va sobre la pinya (i que he marcat amb la fletxa), és com de cel·lofana  comestible i conté alfàbrega , parmesà i alguna coseta més... INSTRUCCIONS: Amb les pinces que et faciliten, s’ha de sucar durant un temps inferior a 3 segons en el suquillo de parmesà que veieu en el bol.... (cal dir “quina grààààcia oi?”) <<<<<  Poseu accent de Teresines allargant molt la "à"...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-parmesano


Genialitat 3:

Sashimi vegetal... (!¿¡!¡?!¿¡...). Calia començar les "verduretes" per la dreta. Tasto la primera ... uns putos talls de cogombre amb gust de menta... i li dic al Ramon... “Però quina gràcia té això?”... I ell em diu amb aire solemne.. “el gust de menta”... No comment... sense paraules em vaig quedar...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-sashimi-vegetal


Genialitat 4:

Aquestes porcions que veieu a la foto, eren llamàntol (3 trossets per cada un).  Les INSTRUCCIONS anaven de:

   1.- Sucar-les dins l'olleta d'aigua calenta (menys mal que era Le Creuset!!) 
   2.- Després sucar en el  ‘caldet’ fet amb els caps del llamàntol... 

Con que jo soc molt de peix cru, vaig fer veure que ho feia i 'padentro'.. Això si era sashimi...!!.


Disfrutar-Barcelona-restaurant-llamantol


Genialitat 5 (la Top Genialitat del vespre)

M’arriben aquests pebrotets i com la veritat es que passava una mica de la cambrera (el pobre Ramon feia esforços per  compensar,  quedar bé i mostrar empatia..) ni em vaig imaginar que eren... Els va molt el tema trampantojo... Mossego el primer.. el vermell i era xocolata (no em va agradar gens)... i el verd, més o menys igual... Mal gust de boca em va quedar...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-trampantojo

I ja paro de parides i trampantojos (vaja parauleta!). Però podria continuar amb la falsa galeteta Artiach, amb els fals entrepà i més.. .  Pels que esteu interessats en el tema, podeu veure la resta de fotografies i "detalls tècnics" als blocs respectius del Ramon o del del Philippe. Només cal fer clic en els seus respectius noms.

Vaig sortir realment traumatitzat fins el punt de convidar al Ramon a la cocteleria Ideal de carrer Aribau, com “desagravi”....I em vaig despertat al dia següent pensant en si havia estat un mal son o una realitat...

Evidentment tot això només ho dic com opinió personal EMO i amb la llibertat que em dona no haver presumit mai de gastrònom. Si sou dels que us agrada jugar, igual ho passeu bé... A mi els jocs no m’han tirat mai.... I puc confirmat que vaig observar taules que semblaven gaudir (perdó ... “disfrutar” volia dir..) molt.. 

Aquest ha estat el meu punt de vista... Sé que molts no el compartiran, però també tinc molt clar que hi ha gent que pensa com jo, i no s'atreveix a manifestar-ho, doncs “no queda bé... queda antiquat... fa pobre ”. Però ja sabeu que jo a la meva... i com sempre #fentamics...

El preu voleu saber oi?. Tenen 2 menús i aquest era el car (95€). Són diners i em van doldre al no gaudir-ho en absolut ... però amb la feinada que els deu comportar la col·lecció de trampantojos,  tampoc és per queixar-se. Ja veieu.. a sobre de patir-ho i pagar-ho,  he de reconèixer que la RQP, és bona ...

Disfrutar-Barcelona-restaurant-precio

dimecres, 17 desembre de 2014

BistrEau at Mandarin Oriental. “Aponiente” a Barcelona

BistrEau-Mandarin-Hotel-Sala

BISTREAU


Hotel Mandarin Oriental


Passeig de Gràcia 38-40


T. 931518783


(Author: Esther Meya)



Avui seguim la secció guest blogger amb un restaurant (bé, amb un cuiner, l'anomenat “xef del mar”) que tenia moooltes ganes de tastar (amb il·lusió), tot i que algun ex blogaire, que em mereix tota la credibilitat del món m'havia previngut sobre l'Aponiente.

El BistrEau de l’Ángel León està dins l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona. Hotel preciós al mig del Passeig de Gràcia, 5 estrelles gran luxe i, per tant, cal prendre totes les prevencions possibles (pels preus). 

El BistrEau ha agafat el lloc del Blanc (que duia fa un temps, el traspassat Jean Luc Figueras) i és com el restaurant de l'hotel. Ja que, a banda, hi ha el Moments (Ruscalleda). El local és maquíssim, ple de llum, amb cuina a la vista i una sala molt ben decorada. 

Abans de començar a llegir la carta, un negroni i un bloody mary (aquí les prevencions de les que us parlava abans... els cocktails són a preu d'hotel de GL). I el meu bloody mary estava fet amb suc de pot. Bastant horripilant i portat tard. Que ja hi havia menjar a la taula i llavors ja em ve de gust el vi. 


BistrEau-Mandarin-Cocktail

BistrEau-Mandarin-Carta

De vi vam demanar un Faunus de la DO Montsant. Molt bo. La carta de vins és correcte, però els preus piquen. Tornem a allò de l’hotel...


BistrEau-Mandarin-Hotel-Faunus


I ara al jalo!...  Amb els cocktails ens van portar mantega de plàncton. Pa molt bo i mantega molt aconseguida. Curiosa. 


BistrEau-Mandarin-Hotel-Mantega

Ens vam recomanar fer una mica de pica pica i ens van aconsellar 3-4 plats de primer i un parell de segons. Els plats no són grans, òbviament. Vam seguir quasi totes les recomanacions de la cambrera (un pèl excessiva pel meu gust, ella, no les recomanacions...) i vam demanar de primers les croquetes de calamar, les braves del mar (cues de llagostins amb una salsa molt i molt bona!), l’amanida caprese bistreau i les tortillitas de camarones


BistrEau-Mandarin-Hotel-picapica

Les croquetes per mi estaven excel·lents (i té la seva gràcia menjar croquetes negres) i també les braves del mar. Les braves cal menjar-se-les amb els fulls d'enciam que et serveixen. Val la pena fer-ho!

Gens destacable la burrata d’eriçons. No se li trobava gens el sabor. Vaja... que no estaven fetes de garotes de la Costa Brava.

I força decebedores, per mi, les tortillitas.  Se suposa que és un dels plats estrella del xef. Rollo reinventades i tal. Però em quedo amb les clàssiques. Aquestes eren ultra fines i molt olioses, pel meu gust. 

De segons vam fer cas a una de les recomanacions i vam demanar l'arròs de plàncton i els 'callos marinos'. No vam fer la Parpatana, tot i que molt recomanada, ens va fer mandra com a plat. Tothom em renyarà aquí, però no ens va cridar prou... 



BistrEau-Mandarin-Hotel-arros
BistrEau-Mandarin-Hotel-callos

L'arròs estava increïble. De sabor, de vista, de cocció. Gran plat. 

Dels callós em vaig abstenir, tot i que el partner 'in crime' va dir que estaven gloriosos. Això sí, se sentia l'olor a mar dels callós des de l'altra punta de la taula (no gaire grossa tampoc.. ;-). 

Vam fer forat pels postres, perquè la cambrera excessiva ens va seguir recomanant. I li vam fer cas. 

Ens va recomanar 'azahar de higos' com a top de la casa i va estar normal. I també vam demanar el de castanya i bailey’s i estava boníssim. 


BistrEau-Mandarin-Hotel-postres

BistrEau-Mandarin-Hotel-postres

Cafès molt bons. I quasi no pillo els petit fours. Quina ràbia que no en portin o que te’ls portin tard. Sóc fan dels petit fours i en vull SEMPRE! I més en llocs de suposat nivell...


BistrEau-Mandarin-Hotel-petitfours

I la part dura. En aquest cas, força dura. Perquè pagues l'alcohol força car. I pagues local, ubicació, servei, etc.. Un pèl excessiu de preu final. Tot i que cal assenyalar que si no et sobrepasses amb begudes, el compte del menjar és molt més econòmic. En tot cas, no és un restaurant d'entre 35 i 50 euros, com vaig llegir en vàries webs generalistes. No tenen vergonya. Es nota que no hi han posat ni el dit del peu allà. 


BistrEau-Mandarin-Hotel-cuenta

diumenge, 14 desembre de 2014

Margherita. Amb descompte i sense engany!.

Margherita-restaurant

Margherita


Rosselló 253 (passeig de Gràcia)




Tel. 936 115 667



http://www.ristorantemargheritabcn.com




A Margherita, hi vam arribar de rebot aquest passat agost. En realitat volíem sopar a Magazino, (que del carrer Londres, es va traslladar a Roselló) i tenia anotada mentalment l'adreça. I quan ja hi estàvem entaulats, la Marta em va fer adonar de que no es deia Magazino. 



Els cracks de Tripadvisor confirmen la "dualitat"... :)

Ja hi vam sopar-hi el passat estiu i ens va agradar molt, tant a nivell de menjar com de tracte. Però no sé per quina raó, no el vaig publicar... De fet, em passa amb més d'un.

Just fa un parell de dilluns, havia quedat per sopar a BCN, amb la problemàtica de que dilluns , molts llocs estan tancats. Revisant llistats, vaig veure que estava obert i tenia l'oportunitat de tornar-hi i publicar-lo. Era un dia que anava enfeinat i vaig reservar a través d'una pàgina d'aquestes típiques, sense parar massa en detalls.

Quan feia temps per entrar, vaig revisar la confirmació de reserva i em vaig adonar de que hi havia un descompte del 30% en els plats i vaig pensar “pifiada!!”, però ja estava allà i em vaig resignar. 

Però avanço que va ser una EXPERIÈNCIA POSITIVA 
.... amb un descompte inesperat (al final del post, teniu una altre de “negativa")

Com animal de costums que soc, vaig demanar els mateixos plats que havia demanat a l'estiu. És freqüent en mi repetir plats quan m'han agradat. I realment el nivell de qualitat, satisfacció i amabilitat de servei, va resultar el mateix, cosa que em va sorprendre favorablement, doncs soc incrèdul en el  tema descomptes, passaports i tot aquest 'festival' fomentat en els temps de crisis.

Però com soc tossut i sé que tinc raó, em vaig proposar: “en pocs dies provo un altre, per demostrar-me que això dels descomptes, és una “conya”. I al final del post, explico breument la meva segona experiència amb els descomptes, que ja no va resultar satisfactòria, però ara toca parlar de Margherita.

Com primers vam demanar La Burrata i un plat amb parmesà i mortadel·la al 'tartufo', que és que ja havia demanat a l'estiu. Excel·lent la Burrata i també la mortadel·la. Són plats de zero elaboració i que només depenen de les matèries primeres.


Margherita-burrata
Excel·lent Burrata

Margherita-parmigiano

Com segons vam optar pels Macarrons amb albergínia, tomàquet, formatge de cabra i menta i la meva elecció va ser els parppadelle amb bolets i speck cruixent. Les pastes al punt de cocció i en la meva tria, el speck, és sempre exitós, doncs m'encanta el toc que dona als plats.


Margherita-pene

Margherita-parppadelle

A la web podeu veure la carta, tot i que cada dia tenen suggeriments interessants. He llegit per cometaris que les pizzes també són molt recomanables. Vam acompanyar el sopar amb un vi italià ben correcte i va arribar el compte amb el descompte del 30% a tots els plats excepte els begudes. El cost sense el vi, va ser de 42€. i vam sortir molt tips, potser perquè la burrata convidava a consumir l'excel·lent focaccia que ens van servir per acompanyar.. . Si sense descompte ens va agradar, ja em descompte ho vam trobar més que recomanable. Per tant un nou italià a BCN que queda a la llista de tornar.

El local és ampli i molt ben decorat i el servei molt professional i amable. Fins i tot a l'estiu, el dia que vam anar, el local estava a rebentar (tu diràs un local bonic, tocant al Passeig de Gràcia i que a fora posa pizzes, amb l'afluència de turistes, estava al complert total) i recordo que van tardar a portar-nos uns dels plats, però tampoc cap cosa greu. Doncs a l'hora de pagar, van venir a disculpar-se i ens van portar el compte amb un descompte aplicat  com “disculpa”. Tot un detall. Si us agraden els italians, no dubteu de que us agradarà.

SEGONA EXPERIÈNCIA AMB DESCOMPTES...: Antigua :(
... #fiasco...  #melotemia....  #nodurosa4pessetes.... :)


Com pressentia que el tema Margherita era un miratge i tenia un dinar a BCN, volia experimentar de nou. I  vam escollir un amb descompte al 50% (!!). La pura lògica, ja et diu que no és possible, però volia referendar-ho. El restaurant “víctima”, va ser L'Antigua del carrer Marià Cubí, 59.

Va tenir molt de morbo, doncs vaig demanar el tàrtar que prometien tallat a ganivet i bla, bla, bla... I em va arribar un tàrtar nefast. Però el morbo està que la taula del costat, anaven a menú (d'uns 15€) i el menú del dia tenia també tàrtar i el meu tàrtar i el del me veí, eren idèntics!!. Els dos trinxats a màquina i bastant petits.  La sola diferència era que el meu tenia unes patates (per cert no massa ben confitades).

I la reflexió és... per un menú de 15€ aquell tàrtar pot resultar passable tot i que molt  just, però a 22€ que marcava el meu, era inacceptable. I així amb la resta de plats que eren justets... i si hagués pagat per allò el que marcava la carta, hagués estat l'emprenyada de l'any. Però amb el descompte, dius “que hi farem”. La veritat és que em vaig menjar el tàrtar una mica amb fàstic... No suporto la carn "xafada" amb picadora...

És de CALAIX que amb el 50% de descompte, no et poden donar un àpat massa correcte. Els fans de #todogratis o els #cercaconvidades, es deuen pensar que els restaurants treballen per amor a l'art.

Tampoc em vull “ensanyar”, amb la pobre gent de l’Antigua (que el tenia apuntat a la llista de pendents i ara si que ja no hi torno més!). Tampoc poden fer massa més...  Però tampoc està bé jugar a aquest maliciós joc dels descomptes, que si en voleu saber una mica més, podeu llegir aquest post de la Eva Ballarin, que porta un títol molt encertat  títol Apadrinado la miseria.



diumenge, 7 desembre de 2014

Granja Lido. Val la pena pujar l’escala

Agafada de Internet...

Granja Lido



Passeig de Sant Joan, 36



T. 932 46 43 83



Web... ni en tenen... :)



Granja Lido és d'aquells llocs que de tant en tant, algú et recomana i potser la primera vegada no en fas cas, però a la que vas rebent  nous inputs, acabes pensant que el lloc deu tenir alguna cosa d'especial.

Ja havia estat a Granja Lido un parell de vegades per dinar .. Havia entrat,  m'havia instal·lat discretament en una taula, m'havien ofert un menú que estava bé, però ni rastre de carta. I em prenia el menú prou correcte, però sense trobar-hi les gràcies que m'explicaven i més amb un local una mica ‘just’.  Fins que algú em va dir... “Però que et quedes a baix?... A baix és pel menú... Cal pujar l'escala per menjar a la carta...!!”.

I el dia que vaig quedar per dinar amb l'amic Manel Xicota i futur Guest Blogger d'aquest bloc, ja vam quedar “a dalt”. Vaig entrar i per fi vaig fixar-me en l'escala, que porta al “restaurant” i que les ocasions anteriors m'havia passat totalment desapercebuda.

El podríem definir de cuina catalana modernitzada o també com una excel·lent fonda de la Catalunya central “traslladada” a BCN. El servei és amable, xerraire i en algun cas extravertit, però pressentint que quasi podria arribar a ser aclaparador si coincideix amb una taula també extravertida i passa allò que en física anomenem “entrar en ressonància”. I si et cauen a prop, aquestes ressonàncies poden ser aclaparadores..

I en cap cas és una crítica eh?... És un estil o manera de fer, que fins i tot podríem qualificar de positiu, al punt de vista de molta gent. En tot cas, ja sabeu que jo soc de poc soroll i no massa “festiu” amb tracte als restaurants. Però estic segur que faria les delícies a més d'un blocaire de la saga ‘so excited’.... (tot i que no crec que sigui un restaurant que els calgui convidar blocaires per aconseguir publicitat). Aquí teniu algunes vistes de la carta:


Granja-Lido-carta

Granja-Lido-suggeriments

Per començar vam demanar unes croquetes (ja hi anava a pinyó fix, degut a recomanació de gent de molta confiança). I van superar les expectatives!!. No soc pas cap "Croqueta  Hunter" (a nivell curiositat i "cotilleo", no sé si sabeu, hi ha gent que es defineix com "Paella hunters", "Hamburguesa hunters"...and so on..), però si ho fos,  les posaria sense dubte al meu  “top Three” de BCN...  Frec a frec amb les del Coure o Vivanda...

Granja-Lido-croquetes
Les croquetes, es demanen per unitats... i la foto va arribar quan dues ja havien desaparegut... :)
També vam compartir una ració de pop (us heu fixat que ara hi ha pop a TOT ARREU?). Però aquest estava molt bo i  melós. La llàstima ens que xerrant em vaig oblidar del a foto. Poso aquesta imatge per decorar... :)


Granja-Lido-pop
Sorry per la manca de foto... Coses que passen per anar amb massa bona companyia i distreure's amb la conversa...
Com segons vam demanar un arròs de gambes i cloïsses. Va ser un arròs totalment canònic. El que en castellà dirien "tal como marcan los cánones" i ho comento perquè els darrers anys, m'he aficionat més als arrosos creatius i menys canònics. No sé si m'explico....  el vaig trobar molt bo, però massa clàssic pel meu gust (insisteixo: "pel meu gust"... que jo no "pontifico")... :)


Granja-Lido-arros

En resum un molt bon dinar, amb molt bon producte i servei  molt, molt amable. Com a mostra dir que el menjador del pis, estava ple i pocs llocs de carta, al migdia , poden presumir de tenir ple. A baix també sempre està ple, però amb menú, té menys mèrit.

Vam demanar vi a copes (els migdies soc molt moderat amb el vi) i ens van portar un DO Montsant prou correcte:


Granja-Lido-surcus


I ja estàvem prou tips com per demanar postres. Les sensacions al sortir, són d'aquelles que  et dius a tu mateix i sense dubtar “cap problema en tornar-hi”. Aquest va ser el compte... Econòmic no és, considerant que no vam prendre postres i de vi només dues copes, però surts a gust i en cap cas et sents enganyat. I si el públic respon, per algun motiu deu ser...



Granja-Lido-compte