Blogging tips

dissabte, 20 setembre de 2014

La Cooperativa de Porrera. Val la pena anar-hi

La Cooperativa de Porrera
Agafada d'Internet (la mateixa del post anterior)




Porrera... (no cal adreça exacta)

però si la voleu és: Unió 7


T. 977828378


www.restaurantlacooperativa.com/



El restaurant La Cooperativa de Porrera, és un lloc que m'encanta, però la mandra de conduir, fa que no hi vaig tot lo sovint que m'agradaria.  Aprofitant que tenia un cap de setmana llarg per festa local, vam anar a passar dos dies al Priorat a la Vilella Baixa i la primera parada va ser Porrera. Ja l'havia publicat anteriorment La Cooperativa al 2012.

La cuina de la Cooperativa, és difícil de definir. No és cuina del territori, ni tampoc cauen en les sofisticacions tipus "la gamba de peu dret a sobre d'un fons minúscul amb 14 components..." Ja enteneu que vull dir. És una cuina amb personalitat pròpia com podeu veure a la carta.


Tot i que hi vaig poc, és d'aquells llocs en que et sents a gust i la personalitat del Litus  hi ajuda. Als llocs que em sento a gust, m'agrada fer alguna de les meves i vaig voler vacil·lar-lo quan va venir a preguntar que ens vindria de gust...  Vaig dir-li tota naturalitat:


 “porta'm lo de sempre...”, mirant de reüll si s'incomodava..

I el Litus, que no té taules ni res, sense inmutarse-se i totalment impassible em diu... 


“Així voldràs l'amanida de llengua de vedella amb vinagreta de primer i com  segon el roast beef d'entranya amb pesto”.... 



I em vaig quedar a quadres.... Si que en ocasions per Facebook, he intentat preparar a casa aquest plats que ja he menjat allà en alguna ocasió...  I els he referenciat i el Litus ha posat el “Like”, però d'aquí a encertar a la primera el que volia, vaig quedar esmaperdut i rendit al seu savoir faire. Per tant ja sabeu que vaig menjar...



La Marta va optar per Taboulée amb sardina fumada (fet amb quinoa i bulgur, tomata de Cor de Bou i julivert tots ells ecològics) i com segon pel Conill amb popets de l’Ametlla de mar. Com reflexió és ben curiós com el conill ha desaparegut de moltes cartes de restaurants... quasi en relació inversament proporcional a les hamburgueses... 



Com postres vam compartir un espectacular Pastís de Xocolata amb Mascarpone... Molt bo!.


I el vi?... Doncs igual que faig a un altre dels meus preferits (El Celler de l’Aspic), el deixo a les seves mans intentat a l'hora que sigui novetat per mi, al menys en anyada. I aquest va ser el vi... No cal que us digui que excel·lent i amb el plaer addicional que dóna pagar-lo a preu de botiga.



En resum... un lloc imprescindible en el cor del Priorat i en un poble que ja la visita val la pena . I el menjar i tracte de primera. Us proposo marcar una data en la vostra agenda: el proper dissabte 8 novembre, s'organitza el sempre recomanable  Tasta Porrera 2014, que val la pena visitar. Però si voleu dinar al restaurant de la Cooperativa, reserveu amb temps. 

Més informació del Tasta Porrera a:

http://doqpriorat.org/ca/agenda/tasta-porrera-2014-porrera

diumenge, 14 setembre de 2014

Don Giovani. Un italià que aspira a liderar

Don Giovani



Hotel Constaza NH (Illa Diagonal)
Entrant pel pati interior o per Deu i Mata

T. 93 281 15 00

http://dongiovanni.es/web/



Don Giovani ens va agradar i ho vull dir d'entrada. Realment ens va agradar i confesso que no hi vaig entrar massa convençut, però era el dia de la diada i volia dinar tranquil, còmode, sense soroll i amb espai, en un lloc proper al meu tram. Que per què no estava convençut?. Ho enumeraré:


1.- Havia estat massa promocionat utilitzant la típica literatura amb filigranes, hipèrboles, barroquisme, que s'utilitzen per marejar la perdiu en aquestes ocasions... Masses jocs de paraules 'low-level' a l'estil de ”Tumbarello te tumba” (on Tumbarello  és el nom del xef i suposo que “ te tumba” va en sentit de satisfacció... o potser perquè és corpulent). I una més: "Tumbarello es conocido como Trufarello… Y seguro que no se te escapa el por qué"... Vaja ... que ja veieu el nivell.. :(

2.- És un restaurant dins un hotel... i si... ja sé que tot és possible, però ens costen a BCN els restaurants d'hotel..... Són com freds... Jutgeu la foto, que he tret de la seva web.

3.- Tenia por de trobar-me en un lloc “madrilitzat” o “marbellalitzat”, degut a que aquest restaurant és una mica “cadena”, ara amb nova seu a BCN.


Don-Giovani-Barcelona
Però la veritat és que ha estat un èxit ... El tracte professional i amable, l'oferta de plats impressionant i els que hem triat, excel·lents. Els plats que vam escollir, que vam procurar no fossin massa pesats degut a que m'esperava després la “V”, van ser primer per compartir una burrata pugliese impressionat i una graellada de verdures i ...  (si hi aneu, no dubteu en demanar la burrata!).


Don-Giovani-Barcelona
Una miqueta massa gran a no ser que sigui per compartir

Don-Giovani-Barcelona

Don-Giovani-Barcelona

I com segons un salmó afumicato i una excel·lent tagliata amb parmesà i ruca, que és un plat que m'encanta i estava deliciós amb carn de gran qualitat.


Don-Giovani-Barcelona

Don-Giovani-Barcelona
En groc el parmesà... que a la foto sembla que sigui un "forat"...:)
De postres, només en vaig demanar jo (cosa rara en mi): un sorbet de mandarina amb rom.


Don-Giovani-Barcelona

La veritat és que ens va agradar molt i diuen que el seu objectiu és convertir-se en el millor italià de BCN. Potser que ho acabi sent, tot i que penso que els italians s'han de classificar en categories... No és la mateixa lliga la dels restaurants italians “rústics”, com poden ser Meneghina, Bacaro, Contadino ... que la de local de més nivell, tipus aquest o Massimo...  I espero que ningú em pregunti on ubico La Tagliatella... que el bloquejo!!.... :)

El cost va ser el que veieu i com vi, una única copa de Priorat (insisteixo que em tocava una tarda dura de cansament i calor i no volia alcohol). No té res d'econòmic, però vist l'escenari, el servei i la qualitat, no puc dir pas que sigui car.. I el 11-Set-2014 s'ho mereixia.


Anècdota....

Potser lo millor del dinar, va ser lo que vam riure, jugant a fer-nos la pel·lícula de que degut a la Diada, havien "disfressat" el restaurant de 'catalanet', posant una plantilla alternativa, en la tothom parlava perfectament en català (recordeu l'origen madrileny del lloc i millor no cerqueu per Internet que trobareu amistats perilloses entre el xef i la plantilla del R.M.). Però ja l'èxtasi va arribar, quan al demanar si tenien vi a copes, van contestar ràpidament “És clar que en tenim... Li va bé un Priorat?... Un Scala Dei?”. Em vaig quedar copsat... m'esperava altres "alternatives" i em va costar uns segons refer-me de l'agradable sorpresa, abans de respondre... “perfecte.. em va bé”.


Don-Giovani-Barcelona



diumenge, 7 setembre de 2014

Saboc. No és el meu estil :(

Agafada de la seva web
Saboc



Fusina, 3 (Born-Born)

T. 932 68 30 80

http://saboc.es/


No ens va fer el pes Saboc i ja ho dic sense embuts. No recordo qui me'l va recomanar com molt interessant fa uns mesos i crec que més d'una persona. Ja llavors, un dia que estava per la zona, vaig apropar-me per mirar la carta i no em va fer massa bona pinta ... Massa comèdia amb els plats ordenats per temperatures de cocció... (quina gràcia oi??)... I massa comèdia amb els objectius... (jo soc dels que van a sopar, i socialitzar-me, no pas a trobar emocions i divertimentos "saltant de tapa en tapa")



Però era un dia d'agost, en que ja havíem dinat bé i estàvem per la tarda al Born, de turistes totals. I quan algú et diu a les 21h... “tu que coneixes restaurants, on podríem sopar per la zona?”, ja et posen pressió. Vaig repassar mentalment l'àrea propera... ja no teníem temps de reservar ni tampoc volíem res complicat... I em va venir al cap la “recomanació”.

Anàvem 4 i ja vam veure just llegir la carta, que la tria seria “difícil” i el servei tot i que amable,  no inspirava massa confiança per demanar consell gastronòmic. I com hi havien unes propostes de degustació, vam decidir escollir una d'elles i en concret la més senzilla (l'anomenada “S”). I ens van portar això (atenció a les temperatures!!) ...

De primer i com plat de 20º: "Sardina marinada amb mató, tomàquet fresc i olivada negra".... Correcte el plat:



A continuació  i com plat 80ºC, va arribar el “Ou a 62 ºC amb engrunes de xistorra i lamines de patata”... Francament desafortunat... Les patates laminades, crues com si mengessin poma... Poques vegades deixo un plat sense acabar i aquesta va ser una..




Com tercer i corresponent a la secció plats de 100ºC, la "Cassoleta d'arròs de pollastre fumat".... No em va acabar de convèncer i la resta de la taula (amb més paladar que jo), van diagnosticar que ranciejava....



Com quart i final i el millor del sopar Petita hamburguesa amb gorgonzola i mascarpone, de la secció 200ºC.... (però vaja...una p* mini-hamburguesa)



I com postres va arribar això.... Unes textures de xocolata....




El vi va estar bé, tot i que va arribar fora de temperatura (que ja té tela en el lloc que tot gira al voltant de les temperatures)... Però vam demanar la glaçonera i tema solucionat..



En resum... com podem veure, vam sortir gens “so exciteds” i dient de manera consensuada “Hem sopat malament”... I això em passa poc, doncs abans d'entrar als llocs, miro, llegeixo, ect... i a aquest ja ho havia mirat i m'havia dit “no”.... però és el que té una “tria loca”, que al matí següent... (ostres ... que estaria jo pensant!), volia dir a la sortida et dius... “uffff.... no repetiré pas”.

I sort que el preu era molt contingut i suposo que això els manté "on".


Preu pels 4 amb una ampolla de vi

diumenge, 31 agost de 2014

Mam i Teca. No us el perdeu si teniu l'ocasió

Mam i Teca
Mam-Teca-Restaurant-Barcelona


Carrer de la Lluna 4

(prop de la Rambla del Raval)

T. 934413335



Sota aquest nom curiós de Mam i Teca, per cert ben proper, s'amaga un restaurant que no m'atreviré a qualificar-lo de troballa, ja que és ben conegut en petit comitè. De fet el primer cop que vaig llegir d'aquest lloc, va ser en el bloc del Pallarès, però ja fa molt de temps d'això. I ara a finals de juliol, va sortir a un blog amic i de confiança. Podeu llegir-ho fent clic a Los Placeres de Pepa.. i us recomano aquest bloc.. planer, sincer, en català....

I fa no massa, uns amics amb els que fem sopars periòdics i temàtics a casa, em van parlar en positiu del lloc (gràcies Quim!). I atès que aquest agost estàvem de  vacances forçades a BCN, em va fer gràcia anar-hi, ja que formava part de la llista que tinc de pendents.

Molt contents vam sortir. El restaurant és minúscul (no crec hi càpiguen massa més d'una dotzena de persones) amb un cuiner propietari i una altre persona al servei de les taules. Treballen amb productes de proximitat i tenen plats molt aconseguits. Una mica podeu veure aquí la seva declaració d'intencions, però sense caure en els talibanismes, que tant em cansen, doncs tenien també alguns vins francesos i al final vaig tastar un formatge de Zamora que va ser un descobriment (pensava que ja no existia això de Zamora).



Mam-Teca-Restaurant-Barcelona

De primer vam demanar un plat ja pensat per compartir. Una selecció d'embotits del Pallars... Van resultar bons, però quan vam veure l'exhibició de cuina dels segons, ens vam quedar amb 'cara tonto' de no haver demanat alguna cosa més elaborada com primers.


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona
La foto es va fer quan ja havíem agafat un parell de talls...
Com segons vam demanar un plat de costella confitada amb cigrons menuts... No va ser la meva tria, però el vaig tastar i el ja tinc fix com primer per la propera visita..:) Jo vaig optar pel bacallà que veieu a la foto i que va resultar espectacular (o potser coincidint totalment amb els meus gustos pel que fa a bacallà).


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona



Mam-Teca-Restaurant-Barcelona

Els postres, van ser un parell de formatges, dels que tenen molt bona selecció. Un d'aquí i un de Zamora. El d'aquí ja el coneixia i el de Zamora em va sorprendre molt favorablement també. També quan vam fer la foto, ja en faltava un tros... :(


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona

Amb el vi que veieu a la foto, els cost va quedar en 70€ els dos. El vi va ser el Llavors del celler de La Vinyeta de la DO Empordà. Molt correcte...


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona



70,45€ en total...
Com conclusió: un lloc a tenir en compte, al que vull tornar i que té un encant especial i no està lluny de Suculent... :D  #quecabron (soc). 

És un d’aquells llocs que si fos turista de vista a BCN, em tornaria boig  descobrir-lo pel seu encant. I pel que he vist a TripAdvisor, és ben conegut pels visitants ... Com botó de mostra, una parella de turistes joves que seia a prop nostre, quan van fer la tria, van demanar directament un "Praiorat"... 'Un Saó del Coster' van dir... Que per pocs anys que tingués, segur havia passat per els mans del Fredy, ara ja en altres projectes.

No dubteu... poseu-lo a la llista de pendents...