Blogging tips

diumenge, 17 agost de 2014

La Donzella de la Costa. Troballa a Badalona

La Donzella de la Costa
La Donzella de la Costa Badalona
Ja veieu la ubicació.. Espectacular tant estiu com hivern



Passeig Marítim s/n (Badalona)


T. 933 89 14 10



http://www.ladonzelladelacosta.com/



Feia temps volia anar a La Donzella de la Costa a Badalona. Tenia curiositat de veure el restaurant del meu proveïdor habitual de peix, El Ramon al Mercat de Santa Caterina i com era d'esperar no ens va decebre en absolut. De fet ens va sorprendre molt positivament i sense cap mena de dubte hi tornarem, no tant sols pel producte i l'amabilitat, sinó pel marc, que amb la foto que he fet des de la taula, penso que poc més cal afegir.

Ofereixen menús molt interessants, però vam optar per la carta. Anaven a “dinar bé i sense mirar prim". A la web, podeu veure el que ofereixen, però ja avanço que és cuina clàssica de peix, sense escumes, textures, ni plats de gambes d'aquells en que t'acaben servint una sola gamba “so exited” posant a manera d'escultura... I ja enteneu que vull dir.

Érem 4 i vam demanar 3 primers per a compartir

Un plat de Peixet fregit (morralla), uns Calamars a l'andalusa i un Pop amb  patates i all i oli ( plat típic badaloní). Els tres d'excel·lent elaboració i que ens van complaure totalment.


La Donzella de la Costa Badalona

La Donzella de la Costa Badalona

La Donzella de la Costa Badalona


Com segons, anàvem més forts i vam optar per:

Suquet de llamàntol nacional amb cloïsses musclos i pa torrat


La Donzella de la Costa Badalona

Graellada de peix de temporada (la meva tria!)


La Donzella de la Costa Badalona

Sarsuela (un exercici de nostàlgia de la Marta) 


La Donzella de la Costa Badalona

Turbot al forn amb patates i allets 


La Donzella de la Costa Badalona

Els vins són l'assignatura pendent del restaurant, però com passa en més d'un lloc com aquest, també cal considerar que el públic que hi va, no sol ser massa exigent en aquest àmbit. Ens vam decantar per un vi d'importació (que sabeu no és freqüent en mi). Un parell d'ampolles d'Alvarinyo que va resultar prou bones.

Com postres vam compartir un parell de racions de bunyols i ja vam passar als cafès, declinant els xupitos a que amablement ens volien convidar. El compte el veieu a continuació. Tot un festival per menys de 45€ per cap. 


La Donzella de la Costa Badalona

Realment és un lloc fàcil d'arribar (fins i tot en metro!) en el que es pot menjar de primera, just tocant platja i que permet tot tipus d'opcions. Els menús tenien molt bona pinta i a la carta, aquí en teniu una mostra. Tenim moltes ganes de tornar-hi quan comenci l'hivern.

diumenge, 3 agost de 2014

Capet Restaurant. Molt recomanable i bon preu


CAPET Restaurant
Capet-Barcelona-restaurant
Cuina oberta sense trampa ni cartró



Benet Mercadé 21-23
(Gràcia: Mercat de la Llibertat)

T. 931155366 

http://capetrestaurant.wix.com/capet


Aquesta darrera setmana, vaig tornar a provar un dels llocs recentment  oberts i promocionat a través de la premsa. Es tracta de Capet i aquesta vegada l'experiència gastronòmica ha estat molt positiva.

Capet és un local cantoner a Gràcia, en que en un carrer té la barra en front de la petita cuina i a l'altre carrer hi ha la secció de taules. Havia trucat per reservar taula i quan vam arribar, el local estava pràcticament ple, amb la nostra taula de dos preparada.... Però envoltada de taules de 4/ 6 / 8 persones, amb un nivell de soroll esfereïdor. Abans de continuar, crec que va ser un tema de mala sort al coincidir taules sorolloses.

Vaig veure'm incapaç de menjar allà i vam demanar canvi a la barra, a l'altre extrem del local. El soroll arribava també, però es podia mantenir una conversa.

No interpreteu això com una crítica negativa. Al contrari... Vol dir que el local té èxit. Però com sempre he dit, les 3B no existeixen. Si el menjar és molt bo i acurat, el tracte eficient i amable, el preu contingut (com veureu en el compte que mostro al final), no voldreu que a més tingueu la garantia de taules separades 3 metres entre elles  i local insonoritzat?. 

A més... No sempre deu estar així de ple amb taules sorolloses, que al estar juntes provoquen l'efecte bola de neu de cridar més que les altres per poder escoltar-se. En canvi de enganxes un dia de taules de 2, deu ser oli en un llum.

Els plats tots amb preu contingut (de la carta, el més car 10,90€). I tenien bastants plats fora de carta com suggeriments del dia.

Com primer vam compartir 3 plats: un parell de “croquetons”  excel·lents tipus els del Coure (he llegit que el cuiner és un ex-Coure), un “tiradito” de sorell, un carpacio d'ous de reig (aquest plat era dels fora carta).


Capet-Barcelona-restaurant

Capet-Barcelona-restaurant

Capet-Barcelona-restaurant


Com segons cada un triar el seu plat i van ser uns Lletons de vedella amb porro confitat i escabetx de Safrà (la meva tria) i una Picanya de Vaca Gallega amb albergínia fumada i mostassa a l'antiga amb la pinta espectacular com podeu comprovar.


Capet-Barcelona-restaurant

Capet-Barcelona-restaurant

Realment els 5 plats estaven molt bons i qualsevol dels 5 el tornaria a demanar. Els lletons molt, molt bons... A la que la gent els descobreixin, pujaran de preu com ha passat en tants productes i la picanya espectacular.

No vam demanar postres, més que res perquè la barra, en front  de la cuina i amb el soroll en "on", no convida a massa sobretaula i vam decidir continuar la conversa en una terrassa propera.

Vaja.... Que hem sortit "so excited" del lloc i m'hi vaig posar encara més quan vaig veure el compte que amb una ampolla de vi senzilla però correcta, es va quedar pels 55€ els dos.

Si voleu saber una mica més la història del lloc, al bloc del Philppe Regol, us explica el currículum del cuiner i una interessant reflexió que comparteixo: 

--Enfront d'aquests perills d'uniformització de l'oferta gastronòmica a Barcelona i les "gastroburbujas" depredadores que s'apropen (El Nacional), cal donar suport a aquestes propostes artesanes en què joves professionals lluiten pel seu espai--


Capet-Barcelona-restaurant
Un senzill syrah que "cumplió"... :)

Capet-Barcelona-restaurant
L'únic misteri: els 'refrescos' de 0,02€... deu ser una errada de programació...:)



diumenge, 27 juliol de 2014

Germans Miquel’s Entremesos de peix a Cambrils

Germans Miquel’s



Consolat de Mar, 28
(2a línia de mar)

Cambrils

Tel. 977.791.653





Passem molts caps de setmana a Cambrils i per aquest motiu, el meu bloc es mostra esbiaixat al tenir publicats bastants restaurants de la zona. En hi han bastants de bons, però el que segurament em sento i menjo més a gust, és a Germans Miquel’s, que ja he publicat anteriorment. No és sols el menjar, sinó el tracte, la senzillesa, la bona qualitat del producte, el sentir-se desinhibit..

Germans Miquel's, està a segona línia de mar. Es un lloc senzill on la sala està controlada pel Xavi (d'anar-hi tantes vegades, he fet amistat amb ell) i la cuina està governada pel seu germà.

Permet diferents alternatives: anar a picar i compartir plats, o anar de peix, o fer un arròs (atenció al caldós de llamàntol), o una mariscada (amb RQP impressionats) o fer com el darrer dia uns entremesos de peix, que arriben en vàries fases i es prenen com plat únic.

Fa uns 30 anys, vaig descobrir els entremesos de peix al Gatell. El famós Gatell que va arribar a tocar el cel i els darrers anys ja estava en franca decadència, fins acabar tancant i ara en el mateix lloc, ha aparegut un nou local que va de cuina italiana i s'ha convertit en el “ver i ser visto” (relativament low-cost) de la zona. Això si.. amb terrassa en front del port i amb “derroche de luz i color”.

Tornant a Germans Miquel's, els entremesos consisteixen en una sèrie de plats que poden tenir diferents variacions i aquí teniu la desfilada, que va anar arribant a la taula pels dos.

Les salses no poden faltar... i el romesco de primera..



Musclos i Cargols de punxa




Pop i  Calamars a la romana




Escamarlans 



Sèpia 

Gamba



Secció final de fregits... difícils d'acabar després de tot el que ha arribat abans. I en canvi en alguna de les ocasions que hem demanat els peixets fregits, com aperitiu, els hem trobat de primera... És la diferència entre anar amb gana o estar ja tip.





Els entremesos és un d'aquells plats que sabem que estan, però que normalment no demanem. Potser feia un parell d'anys que no demanàvem entremesos i va ser com un cop de cor... I ben bons que van estar.

En resum, si ara per vacances o al setembre, o quan sigui, aneu per Cambrils i voleu un lloc tranquil, honest, 'not-guiri', segur que no en sortiu decebuts. He publicat aquest lloc anteriorment i el podeu veure aquí. Pels que voleu saber el preu, el cost dels entremesos que heu vist, és de 28,50€ per persona.


diumenge, 20 juliol de 2014

Per què alguns pensen en mi quan llegeixen aquesta noticia...?.




Alguns pensen en mi quan llegeixen aquesta noticia...?.



Ho dic perquè he rebut alguns comentaris  en públic i encara més en privat, en el sentit de “mira això”, “ves amb compte”... I no és pas que em molestein eh?. Però em sorprenc... Jo em limito a explicar el que he vist i normalment deixo anar algun "però", però no em carrego cap lloc de manera global. 


Tampoc entenc com la justícia francesa ha pogut donar aquest veredicte, que es contradiu amb qualsevol principi de llibertat d'expressió. He llegit amb deteniment el seu post que us enllaço al final i algunes de les coses que ha dit, jo no les hagués posades, però segueixo sense entendre el perquè de la sentència.

Alguna cosa falla en aquesta història i pot ser que tal com he llegit, sigui que la blocaire en qüestió, es va presentar al judici, sense assistència jurídica. Potser un excés de confiança amb ella mateixa ... . El món juridic és complicat i corporatiu (el conec bastant) i  millor no anar de kamikaze. En la meva vida només m'han posat una querella... Fa anys i va ser una querella criminal... Em vaig menjar l'advocat de la part contraria amb patates, però no sempre surt be i en tot cas anava assistit pel meu advocat per si la cosa es complicava.

I posats a denunciar, ja no ve d'un pam...

Però la història m'ha fet venir al cap una idea encara més recaragolada... Quan alguns dels panxa agraïts que van als restaurants i escriuen sempre bé dels llocs, publiquin un dels seus articles típic i tòpics, caldria buscar també "afectats" i  organitzar una demanda contra el responsable causant del perjudici. M'explico:.... :)

Imaginem que un dels meus admirats panxa agraïts publica un lloc explicant meravelles imaginàries. I suposem que algú s'ho creu i va allà.....Com que el públic que va als restaurants és finit (i el seu pressupost també), vol dir que han deixat d'anar a un altre restaurant  .... I per tant han perjudicat a algú.... Que tal amb muntar demandes per denunciar el perjudici indirecte ocasionat pels post “so exciteds”?.


Agafada de cuantohipster.com
En fi que bromes a part,  aniré amb compte... tot i que penso hi vaig bastant i que una cosa és el que jo escric i l'altre la que alguns diuen que he escrit o la que s'organitza a partir d'algun comentaris... Al cap i a la fi, el que he escrit està a la xarxa i si algú ho vol discutir, ho fem amb el blog obert...

Quin és el problema real?

Que la majoria de gent del món de la restauració no saben acceptar la mínima crítica... I aquells que han tastat la mel dels publi reportatges, encara menys, doncs acaben creient-se una realitat paral·lela... Es miren al mirall i repeteixen “Som Déus.... som guapos... som Dèus...!!



Quan imparteixo formació, rebo en ocasions alguna qualificació relativament baixa. En general el fet coincideix quan en el col·lectiu hi ha hagut gent amb dificultats aprenentatge (per dir-ho políticament correcte hehehe). Us imagineu que comencés a enviar anònims als suposats autors de les enquestes més fluixes?... O que muntés en còlera perquè algú només m'ha posat un 6 sobre 10?.

Fent un paral·lelisme amb els xefs o propietaris ofesos, podria dir que:

Tinc coneixements molt sòlids (en un restaurant seria bones matèries primeres)

Se organitzar els coneixements bé (en un restaurant seria bona cuina)

I els sé transmetre (en un restaurant seria bon servei).

I si després de tot això, em ve algú intel·lectualment poc dotat (en un restaurant seria paladar de suro) i em posa en una enquesta un 6/10, penseu que entraré en “ira”....?. 



Doncs no... en cap cas... pensaré que és injust, però si en algun cop, a l'enquesta de valoració, han arribat a comentar quines mancances han trobat, us asseguro que ho llegeixo, ho medito i ho reflexiono... I en cap cas li escriuré un anònim o li faré un unfollow... ;)

I és que si ho pensem bé... mira que és misèria humana fer un unfollow com pataleta... I en porto uns quants eh? ... :D.

PS. Si us defenseu en francès, podeu llegir el post causant de la demanda, fent clic aquí. I si voleu aprofondir una mica en els fonaments jurídics, podeu fer clic aquí  a: fonaments.