dimarts 31 de gener de 2012

Casa Mari y Rufo. Autèntic i "canalla".. :)

Casa Mari y Rufo

Freixures 11 (carrer lateral de Sta. Caterina, costat Foment)

T. 933197302


Sempre em criden l’atenció els llocs d’aspecte cutre en que el menjar es de primera. I estic segur que hi han molts llocs anònims que s’ajusten a aquests paràmetres i que només els coneix l'entorn proper.

Però em sorprèn quan alguns d’ells, es posen de moda i aconsegueixen un ventall de públic molt ampli i  es parla d’ells en molts àmbits. I a la que sento parlar d’un, la curiositat em pica tot i que en més d’una ocasió, he anat a algun d’ells, he menjat be en entorn cutre i he pagat com si mengés en un lloc “normal” .... això si, amb menjar de bona qualitat.

I quan surto em pregunto?... I quina gràcia té?. I la sola resposta que em ve al cap, és que hi un públic que els agrada per exotisme i un altre públic que en aquests llocs se senten més com “a casa”, mentre que en un restaurant “normal”, poden trobar-se incòmodes. Això vaig deduir després de sortir de la famosa Granja Elena i una mica també al sortir del “3 Porquets”.

I una vegada més he fet l’experiment tot i que aquesta vegada no puc fer el diagnòstic complert, doncs em vaig limitar al menú de migdia i estava realment molt bo.

El local Casa Mari y Rufo”, està en el pol oposat a la sofisticació fins a límits inimaginables. Cap tipus de decoració. És d’una senzillesa extrema, amb les taules que es toquen una amb l’altre, fins el punt de que es fa difícil no confraternitzar amb les taules veïnes. El trobareu en un dels carrers que envolten el Mercat de Santa Caterina i fora de l’edifici del Mercat (per la banda de Foment).

Entrar quasi fa por... Has de passar per una barra amb la cuina a la vista i sembla que passis un examen per poder entrar. Al ser migdia i en plan de provar, vam agafar el menú amb més por que il·lusió.


De primer unes llenties, perfectament elaborades i amb xorisso de qualitat. Em va sorprendre la qualitat del xorisso. De segon vam demanar un llenguado (?) i bacallà fregit. El llenguado (que deu tractar-se del “fletan” més ben aconseguit), estava molt bo i era de bona mida. I comento lo del “fletan”, degut a que és impossible que en u menú de 11€, serveixin aquell peix si fos llenguado de veritat. El meu bacallà fresc fregit, estava molt bo i no era gens escàs.

La veritat es que resulta curiós. En tot cas m’agradaria anar-hi un dia de nit deixant-me recomanar. He buscat informació per Internet i sense trobar gran cosa, però de lo poc que he trobat, puc dir que hi ha divisió d’opinions.

Alguns es queixen del preu i això sense comprovar-ho en directe, es difícil de jutjar. Per tant em queda pendent la RQP d’anar a la carta (o a l’escolta del que canta el qui pren nota).

També hi ha divisió d’opinions en quan al servei. En el nostre cas, el servei va ser impecable, però jo que amb l’edat ja m’he tornat una mica psicòleg, puc imaginar que el servei molt amigable, per algú o en funció de l’estat d’ànim, pot resultar no  agradable. Però insisteixo que en el nostre cas, res a dir i només puc fer elogis i agrair que sortís corrent darrera meu perquè m’havia oblidat un objecte allà.

En resum... que vull tornar-hi i si algú dels que em llegiu el coneix, m’agradaria saber la vostra opinió.

dijous 26 de gener de 2012

Café Emma. Segur que té aspecte d'autèntic bistro???

Cafe Emma

Pau Claris, 142 (per damunt d'Aragó)

Tel. 93 215 12 16



Ja fa uns mesos que evito les “novetats mediàtiques”… Quan surt anunciat un nou restaurant, no tinc pressa en anar-hi per ser “dels primers”.

Prefereixo  confrontar les critiques dels periodistes i bloggers que “estan a la última” i ja decideixo anar o no en funció del que llegeixo.

En principi vaig pensar “un local més”, d’aquells en que donen prioritat a la estètica i la decoració pel damunt de la cuina. I tantes notes de premsa i blogs explicant que és un projecte dels "famosos" Romain Fornell i Michel Sarran, tots estrellats (vull dir Michelin eh ?... no penseu que hagin caigut …:)..), acabes dient… “Buenooo…. Ja hi som altre cop...“.

Tot i que em va tranquil·litzar que a la cuina treballés  Daniel Brin, que procedeix del proper “Maison du Languedoc Roussillon”. Això ja em donava més garanties “terrenals”.

Per fi hem anat aquesta setmana, uns mesos després de la seva inauguració. Es tracta d’un lloc que pretén donar sensació d’estil ‘bistrot’ francès i que permet assaborir la cuina francesa i també la d’aquí, a preus assequibles. Avanço ja que el menjar és bo i la RQP bona.

El lloc és agradable amb més de 300m2 dividits en tres espais: terrassa, bar i menjador. Ofereixen també menús de migdia i nit a preus molt raonables (17 i 22€).

Però avui toca comentar algun “però”... :). A veure....

No sé si heu estat mai en autèntics bistrots de París... Jo si que he estat en bastants... des de coneguts i clàssics a bistrós de barri (15eme arrondissemnt principalment) i el Cafè Emma s’hi assembla com un ou a una castanya. Quedaria perfecte com restaurant temàtic de Port Aventura (comentari robat al  meu fill).

I dic tot això perquè havia llegit en més d’un blog frases com “han hecho un bistró como dios manda”... i fins i tot un títol que diu “Autenticidad gala”... I el que ho signa té nom francès... (jo com sempre fent “amics”... hahaha...).

I això no treu que es mengi correcte i amb bona RQP... però d’aquí a dir que se “senten com a Paris”... Deu nos en Guard que diria el Sr. Marcel·lí Virgili...

Però la conya no acaba aquí...  Es que de veritat que no m’ho podia creure que el servei (que no és cap meravella) intenti salutacions en francès a l’entrar o “Bon apetit” al deixar el plat... I a més amb accent oriental (i no em refereixo pas al de  Marseille) o encara més llunyà..

Vam triar com primers Vichyssoise  i Rillettes. I com segons Onglet i macarrons de llamàntol. Tots els plats bons i tenia curiositat pels macarrons de llamàntol, degut  a haver llegit en blogs que tot i ser molt recomanables,  estaven passats de cocció. I si que ho estaven si ho mirem amb perspectiva d’italià i no ho estaven si ho mirem amb perspectiva de pasta a França. L'onglet estava bo, però per sota del nivell "habtual" dels bistros de França.. Conec be aquest plat, ja que el demano sempre.

En resum... que malgrait tout... on a bien mangé et pas cher...:))
Voilà les photos...





Els macarrons de lamàntol

L'onglet

Pastís de formatge




dijous 19 de gener de 2012

Les Coques. Una de freda i una de calenta

Restaurant Les Coques, Tarragona
Les Coques
Sant Llorenç 15 (prop catedral)
Tarragona
T. 977 22 83 00

Els primers dies de gener, estàvem per la zona de Cambrils i volíem tastar algun lloc diferent dels habituals. Vaig contactar amb dos llocs que ens feien gràcia (Molí dels Avis a l’Ametlla i Barquet a Tarragona). Era dia no festiu i cap dels dos responia al telèfon i no indicava res a les seves webs o Facebook... Estaven de “vacances”... Tan difícil és posar un missatge al contestador?. Tothom té dret a vacances, però ho trobo deixadesa i falta de respecte al client.

Com ja estàvem a Tarragona i un altre dels que ens feia gràcia estava també de vacances, vam optar per Les Coques. Les Coques està ubicat en un magnífic local històric, que ja coneixia de fa anys quan era un pub molt acollidor. Vam mirar la carta del carrer i semblava interessant i també oferien un menú més econòmic però interessant.

Vam entrar i ens arriba a la taula la carta i s’havien "oblidat" el menú. No vaig protestar degut a que ja anava a menjar a la carta... però em va molestar. Em molesten molt aquestes maniobres de “tonto muy tonto”. Feia anys que no em trobava amb picaresques tronades d'aquest tipus.

I ja vaig començar una mica girat.. El servei a càrrec d’una senyora, tampoc era la “alegria de la huerta” i els coneixements que tenia del món del vi, sota mínims (i estem parlant d’un lloc de nivell). Al demanar el vi "Les Brugueres".. una exel·lent garnatxa blanca del Priorat, ens va preguntar si "blanc o negre"...

I ja vaig oblidar-me del tema pensant, “aquest no el publico”. Però el menjar estava bo i ja quan van arribar els segons, vaig remuntar l’estat d’ànim i vaig canviar d’opinió i fer fotos i tot (No en tinc dels primers , que van ser un carpaccio de bacallà, molt bo i abondant i una amanida de formatge també excel·lent).
Peus de porc sense os, molt bons

Tonyina de textura i sabors espectaculars
Postres... :)
Com resum, puc dir que és un lloc amb pretensions, el local espectacular, tot i que pot agradar o no i el menjar de gran qualitat. La tonyina era de gran nivell i la tonyina de qualitat té preu de cost molt elevat. En total el cost va ser el que mostro a continuació. Un bon lloc per "quedar be" a Tarragona, però amb les deficiències que he comentat al principi.

dijous 12 de gener de 2012

Na madrona. Un bon italià a Caldes de Monbui

Na Matrona Caldes
Ubicat en un típic carrer a prop
de la font del Lleó
Na madrona
c/de la Canal,8
Caldes de Montbui
T.93 862 68 31
www.namadrona.com

Els que em coneixeu, ja sabeu que rarament publico restaurants que no siguin de BCN o de l'eix Cambrils-Móra, degut a passar-hi molts caps de setmana. Però avui parlaré d’un que realment em fa molta il·lusió al tractar-se d’un projecte, que a partir de gener, porta el meu amic Carles Malla, amb qui he treballat un munt d’anys.

Abans de treballar amb mi, ell ja havia estat en el tema de restauració i de fet mai l’ha abandonat del tot i sempre a col·laborat en el bar-restaurant que té la seva família a Palau. I just a finals de 2011, li va sortir l’oportunitat d’encarregar-se d’aquest restaurant del que jo ja tenia referències.

Està en ple casc antic de Caldes de Montbui i és un lloc realment molt acollidor i tranquil. Es tracta d’una casa antiga molt ben rehabilitada que disposa de 3 menjadors independents.
Detall d'un dels 3 menjadors
Es fan la pasta fresca (i vaig poder comprovar la seva qualitat), així com els postres i els gelats, que també son d'elaboració pròpia.

He de confessar que de manera excepcional vaig anar convidat ja que amb el Carles tenim una llarga trajectòria de dinars i sopars i va ser impossible convèncer-lo. Per tant no puc parlar de cost exacte, però sé degut a que va sortir en la conversa, que el preu mig de menjar allà és de 27€ persona.

Em vaig deixar guiar pel Carles en la elecció (ja sabeu que a mi m’agrada tot), amb la única condició de que volia tastar la pasta fresca si o si. Em va agradar molt, feta amb llagostins, però amb el xerrar em vaig oblidar de fer la foto. Ofereixen un menú degustació interessant i molt complert a preu de 29,50€. Però ofereixen també altres menús més senzills que podeu veure fent clic aquí.

El menú degustació està format per quatre presentacions  de diferents plats i postres de la carta. Ja em perdonareu per le qualitat de les fotos, però ja sabeu que és un dels meus punts febles.

En primer lloc ofereixen 3 tastets: Juliana de verduretes i provolone, amanida de dàtils i pernil ibèric i l'amanida capresse, de tomàquet i mozzarella fresca.


Després arriba com “segon plat”, 3 tastets més, a base  d'un risotto amb espinacs i parmesano, gnochi amb bolonyesa i xampinyons i farcellets de pera amb gorgonzola.

Com “tercer” filet de pollastre amb mostarda de pera, carpaccio de roast beef amb lamines de parmesà i bacallà amb salsa de mirtils.

I per acabar els postres (“quart” plat) del menú degustació. Pastís de fruites del bosc, tiramisú casolà i la pannacotta amb xocolata calenta i festucs.
En resum... un lloc molt interessant per tots aquells que viviu al Vallès.

dijous 5 de gener de 2012

Bons records del 2011 i 150.000 visites..

Just fent un dels meus gags preferits, rascant una
cassola, a la vista de tot el restaurant
Bons records del 2011...150.000 visites i "sortit de l'armari".. :)

Aprofito el canvi d'any i que el meu blog ha arribat a les 150.000 visites per a fer una de les reflexions que m'agrada fer de tant en tant. La d'avui girarà entorn dels plats que m'han emocionat aquest 2011 i que els tinc al cap com si ara mateix els hagués acabat de menjar.

Aquest cop em comportaré i no parlaré ni de clandestins, ni de periodisme gastronòmic, ni de wc's de luxe amb restaurant annexat... :).

Els que em seguiu al blog o em coneixeu personalment, ja sabeu dels meus gustos per la cuina no massa creativa. De fet no soc pas dels que valora la cuina com una mena d'art, si no que la considero un conjunt de tècniques que tenen com finalitat ressaltar els gustos i proporcionar plaer gustatiu, sense perdre de vista una presentació adient.

Però abans d'enumerar 5 plats que m'han quedat a la retina aquest 2011, vull comentar que en aquest mateix any he estat a dos restaurants amb més d'una estrella Michelin i que de cap d'ells recordo cap plat concret com "emocionant" ni tan sols recordo cap plat en concret, malgrat tenir un record global satisfactori .... Igual és que tinc el paladar com una totxana... :).

Aquí teniu el llistat de 5 plats que m'han quedat a la memòria i que repetiria ara mateix (em limitaré a plats de restaurants de BCN capital).

Les sardines a la veneciana de Bacaro
La llengua de vedella amb gambes de Bohemic
L'arròs mar i muntanya fet amb coll de xai guisat de Topik
Les galtes de porc de Cal Xim
Sashimis  diversos de Shunka/Koy Shunka

Com podeu veure no tinc problemes en mostrar-me "fora de l'armari" gastronòmicament parlant. Ara a per les  200.000 vistes i gràcies a tothom qui passeja per aquí.

dilluns 2 de gener de 2012

Els Tres Porquets. Bon menjar però...

Els Tres Porquets
Rambla del Poble Nou, 165
(a prop del Centre Comercial Les Glories)
T. 933 008 7750

Tot i que ja estem al 2012, em queda encara algun restaurant pendent del 2011. I un d'ells és els Tres Porquets del barri de Poblenou. Precisament un dels darrers dies d'aquest desembre i aprofitant que per feina estava per la zona, vam voler provar aquest lloc del que havia llegit bones referències. Pel que he llegit, són els fills de Can Pineda, els que van obrir aquest lloc.

A l'entrar (era migdia) em va sorprendre que el lloc era molt petit i amb poca capacitat. Vam anar a primera hora i sense reserva, però vam aconseguir una de les taules altes que tenen al local.

Quan vaig estar instal·lat i vaig veure l'oferta, em va recordar molt el Bar Mut. Producte excel·lent, molt ben tractat.... Però amb preus no diré desmesurats, però si tirant a elevats. I si sou dels que com em passa a mi, tenim gana bastant il·limitada, la suma podria arribar a ser considerable sense "controlar" una mica. Plat a plat o platillo a platillo, els preus són tolerables, però com les quantitats tampoc són abundants, la suma pot anar  pujant fins límits perillosos.

Avançant la conclusió final, dir que tot i que vam menjar de manera excel·lent i el tracte va ser bo, no crec que hi torni... El tema preus i la comoditat una mica precària seran el motiu.

Per explicar-ho amb un exemple didàctic, és un d' aquests llocs en que podries menjar gambes amb els dits... Però jo les menjo amb forquilla fins i tot a casa i per tant aquest plus de possible informalitat no el "sé valorar". Una mica com em va passar a la mítica Granja Elena. Però el publico perquè reitero que el menjar és excel·lent i si us agraden llocs "decontractées" , aquest pot ser una bona recomanació.

A continuació algunes de les fotos dels plats, que crec que degut a la gana, no vam aconseguir ni una sense el plat ja "mossegat". En quant a vins vam agafar l 'opció a copes. El cost de 6 plats a compartir, amb 4 copes de vi, aigua i cafes, es va apropar als 80€-

El xorisso de la casa excel·lent

Bolets... mmm... Ceps i rovellons..

Calamarssons amb favetes..

Callos

dissabte 24 de desembre de 2011

Hamburguers. Mike & Caroline in Barcelona

Hamburguers in BCN
Passeig de Gracia 48
T. 933182990
(avui en castellà, en atenció a Mike i Caroline)

Aquest post va ser publicat amb motiu del dia dels Sants Inocents. Fora d'aquest context, pot resultar extrany, tot i que els llocs que es recomanen dels que no "vam anar", tenen bones referències...


Los días previos a Navidad constituyen una ocasión perfecta para cenas especiales, eventos y celebraciones. En esta ocasión tuve la suerte de reencontrarme con unos muy buenos amigos de New York City, Mike y Caroline.  Una pareja de “Interior Designers” del East Village de Manhattan que les apasiona el encanto de Barcelona como a otros tantos “New Yorkers” con gusto que, atraídos por las recomendaciones de The New York Times y Wallpaper, acuden cada año a nuestra ciudad.

El Jet Lag y una agenda “superfull” por ambas partes no impidieron que pudiésemos organizar un “dinner” en condiciones. Mike y Caroline son gran conocedores de nuestra gastronomía pero esta vez querían hacer “something different” y como no, aquí estoy yo para “give them some tips”.

Tenían curiosidad para descubrir las nuevas hamburgueserías gastronómicas que han surgido en Barcelona. En New York City, un concepto como tal no existe, sinó que las hamburgueserías son mucho más “mainstream”. Desde mi punto de vista pensé que podría ser divertidísimo tener “an American point of view” para escribir este post.

Consideramos distintas opciones .. En primer lugar las nuevas hamburgueserías VIP como “La Royale” en 5, d’en Camp Square bajo la tutela del famoso chef estrellado Paco Perez o Santa Burg en 51 Vallespir Street cuyos “owners” son Alain Guiard y Xavier Pellicer, el chef del Racó de Can Faves. Como no, también consideramos Le Burg (55, Joan Bosco Street), Filete Ruso (Enric Granados Street) y El Kiosko (1, Marqués de l’Argenteria Street).

Aquí teniu el Pellicer (foto agafada del blog del Francesc Chicon)


I aquí el Paco Perez iniciant el difícil ritual de fer una hamburguesa (fixeu-vos en els ajudants concentrats). Aquesta foto està agafada d'Internet també.

Pero no, ninguna de ellas fue finalmente la escogida. Sino que al final fueron los dos New Yorkers quienes escogieron un sitio con una trayectoria mucho mayor pero no por ello un concepto menos “cool” y “think out of the box” para la escena Barcelonesa.

Tengo que confesar que yo tenía mis dudas puesto que no había escuchado ninguna crítica de este lugar, pero confié plenamente en el criterio de Mike y Caroline. Se trata de un sitio desenfadado con una decoración minimal, ambiente juvenil y cosmopolita. Al igual que en FastVínic se tiene que pedir en la barra, cosa que no nos molestó para nada ya que el servicio fue super amable y vestidos a la última con un uniforme chic a la vez que funcional. El concepto es super divertido, en la misma barra haces el pedido, lo pagas y te lo sirven en una bandeja muy al estilo “IVY League College”.

Yo pedí una deliciosa Angus Chipotle BBQ Bacon hecha con 150 gramos de 100% Angus Beef acompañado de sensacional salsa Chipotle BBQ  ahumada acompanyada de cebolla crujiente, queso americano en unas rebanadas de pan tostado con semillas de sésamo. Mike y Caroline no se lo pensaron ni un momento, el pidió un Big Mac y ella Un McChicken y me comentaron que no desmerecían en nada a las que habían probado en US, aunque se quejaron de la cantidad.

Por mi parte, decir que a pesar que la carta de vinos era "inexistente", me gustó mucho así que os recomiendo a todos que experimentéis una 100% American Experience aquí en Barcelona.

I aquí Mike & Caroline amb aspecte satisfet..... Podeu facilment deduir on va ser el tast d'hamburgueses... :).

En fi.... Us desitjo un molt bon dia 28/12 en que celebrem els Sants Inocents...

diumenge 18 de desembre de 2011

Cal Kenji. Restaurant japonés molt recomanable

Cal Kenji
Rosselló 325 (Bailén)
T. 93 476 18 23.

Quan surto a sopar, per ganes aniria sempre als mateixos llocs, tot i que també em fa il·lusió descobrir coses noves .

En tot cas abans d’anar a un nou lloc, en general m’informo i això fa que poques vegades surti insatisfet, tot i que  quan faig la comparativa amb altres dels meus preferits, acabo dient-me “tampoc val tan la pena”.

Avui parlaré de Cal Kenji, un descobriment recent del que ja havia escoltat bones referències i del que puc dir que al sortir, em vaig dir “tinc moltes ganes de tornar-hi” i això em passa poc sovint.

Es tracta d’un petit restaurant, senzill que no es cap cosa de l’altre món pel que fa a local, decoració i servei, però que en canvi a nivell dels plats sorprènent tant pel nivell com per la RQP.

Vaig anar amb dos amics del món del vi i com que un d’ells coneixia el lloc, ja vaig deixar que fes la tria. Va demanar nou plats (això vol dir 3 per persona), que vam compartir. Ja enteneu que ens vam posar les botes i quan veieu al final la nota, penseu que hi havia menjar per 4.

Us mostro parts de la carta i una sèrie de fotos dels plats. Si us agrada el menjar japonès, no dubteu de que sortireu contents. Tal com he dit, tinc ganes de tornar-hi aviat.



Tot i que les fotografies no són de gran qualitat ,podeu veure la tonyina, el tempura, els bolets, els udon, els blocs d'arròs que a la nota surt con "risotto" (?), el rap, els rollets d'ànec... En fi.. que ja imagineu que va ser una festa.








Recordeu que erem tres i vam menjar per 4.

diumenge 11 de desembre de 2011

Festival al voltant de l’ànec (2/2)




Vista general de la Ferme des Grisettes

Ferme des Grisettes
Montesquiou (Gers-França)
(a 5h de BCN passant per Tolouse)



A partir de les feines bàsiques que vam fer amb l'ànec a la primera jornada, quedava la segona fase, que en gran part es va deixar per diumenge, excepte la de la preparació del foie que ja es va fer el mateix dissabte.

Pel que fa al foie, un cop extretes les venes, es van salpebrar amb una proporció de 13gr de sal i 3 de pebre negre per cada 100 gr de fetge. I a continuació es va introduir en quantitats aproximades de 350 gr en pots de vidre especials per a la seva posterior esterilització al bany maria, procés que té una durada aproximada de 50 min.


A punt d'iniciar el procés d'esterilització a bany maria
I ja el diumenge, amb les carcasses i colls prèviament bullits amb verdures, varem extreure tota la carn per preparar els rillettes. A aquesta carn cal afegir 30% del greix del ànec, salpebrar i ja podrem posar en pots de vidre per esterilitzar al bany maria, durant 3h. I amb això ja tenim les rillettes.

Procés d'extreure la carn de les carcasses i colls per les rillettes

Omplint els pots amb les rillettes
Una altre de les tasques del diumenge, va consistir en l'elaboració dels confits. Recordem que la jornada anterior havíem deixat amb sal gruixuda les cuixes dels ànecs i la major part dels magrets. De fet vaig ser l'únic que va preferir emportar-se els magrets envasats al buit sense elaborar.

La tasca de fer els confits consisteix en posar-los a bullir en el propi greix dels ànecs durant 1h aproximadament. I a continuació introduir-los en pots de vidre grans (una cuixa i un pit a cada pot), que es posaran també al bany maria durant una hora aproximadament, per la seva esterilització .

Es van posant els trosos a confitar

I al cap d'una hora, ja els tenim confitats
I aquí ja els tenim als pots... cal posar grassa i a esterilitzar a bany maria...
I amb tot això diumenge després de dinar, ja marxàvem contents i satisfets amb el nostre petit tresor, que per cada ànec o oca, ens emportàvem: 2/3 pots amb foie, 3 amb rillettes, un de gesiers (que de fet contenia un pedrer, el cor i les agulletes tot confitat) i els dos pots grans de confit, per tal de poder prosseguir la festa les setmanes posteriors a l'estada.

Per acabar mostro un parell de fotos més de les menges que ens varen oferir en els tres àpats que vam realitzar en aquesta estada.


Plat contundent fet a partir d'ales d'oca (manchons) i altres parts

Safata de confit d'oca