Blogging tips

dimarts, 18 novembre de 2014

Hoja Santa. Univers Adrià de l’’alta’ cuina mexicana

Hoja-Santa-Barcelona


HOJA SANTA


(Author: Esther Meya)



Av. Mistral 54


T. 93 348 21 94


http://ca.bcn50.org/



Com veieu, avui no és diumenge i en Ricard publica. Estrany... Soc Esther Meya i tinc el plaer d'inaugurar la secció “guest blogger”.  

Òbviament, primer de tot, gràcies Ricard per convidar-me a escriure al teu bloc. És un enorme honor (glups, i enorme responsabilitat). Fa molt de temps que sóc seguidora entusiasta i el seu bloc és una de les meves primeres referències quan faig consulta d'algun restaurant.  Després del piloteig, al lio, a la teca, a per feina. 

HOJA SANTA

Vagi per davant que sóc gran admiradora de l'univers Adrià, amb els seus 'pros i contres', però ho sóc. He anat a tots els restaurants de l'òrbita dels dos germans i sempre he sortit molt satisfeta (a alguns molt molt molt satisfeta). I l'Hoja Santa podria ser l'únic que m'ha decebut. Això, és clar, condiciona el què escrigui a partir d'ara... 

Per què dic “podria” ser l'únic que m'ha decebut? La meva reflexió general no seria en sí que el restaurant pròpiament m'hagi decebut. La qüestió és que esperava més (maleïdes expectatives). Del restaurant? Sí. Però, sobretot, de l'alta’ cuina mexicana. Potser la cuina mexicana no dóna més de sí i els matisos gustatius són els què veus en un restaurant mexicà normal, però llavors la conseqüència és que no pots vendre ‘alta’ cuina sent-ne conscient i a preu força elevat per un menú degustació que no ofereix gaire més que un bon mexicà (a Barcelona n'hi ha uns quants) a molt millor preu.

Es menja bé a l’Hoja Santa? Sí, només faltaria, es menja prou bé però amb una no bona RQP. I no parlem ja de l'increment de la factura final amb la beguda. 

El restaurant és prou maco i dista bastant de la típica decoració mexicana 'tex mex', com veieu a la foto, de l'entrada i la cuina oberta. 


Hoja-Santa-Barcelona

El servei és quasi bullinià. Què vull dir? Que és quasi perfecte. La qual cosa s'agraeix moltíssim en un menú degustació. Això es paga, es clar. Bastant proper, però no pesats. La nostra cambrera era mexicana i t'explicava coses interessants, amb la “pega” que a la descripció de la meitat dels plats no entenia quasi cap ingredient. Quins noms més difícils! 

Com funciona el restaurant? Hi ha carta. Força extensa. Amb noms estranyíssims. Què et recomanen? Que ells et munten un menú degustació personalitzat i que tu no penses. Fet! Sí que et fan preguntes i et demanen alguna preferència pels plats finals. Peix, carn. Tot i així, deu anar a ratxes de segons quan vas, però penso que el dia que hi vam ser tothom tenia el mateix menú degustació. No gaire personalitzat, doncs. 

I comença la sagnia a la factura final. Perquè comença el torn de margarites, micheladas i demés... Abans, però, et porten la varietat de picants mexicans, per obrir boca. S'ha de dir que el tema picant als plats està molt cuidat i no hi ha res extremadament picant, el qual jo agraeixo perquè trobo que l'excés de picant mata sabors...


Hoja-Santa-Barcelona

De margarites en vam tastar de dos tipus (l’habitual de tequila i el de mezcal), molt bons els dos, tot i que jo em quedo amb l’habitual. El de mezcal té un regust fumat que a mi no em va convèncer. 
Hoja-Santa-Barcelona-maragarita


El meu company de fatigues gastronòmiques va combinar els margarites amb micheladas. Jo la vaig tastar una mica. Però era força suau, especiada i pèl picant. No seria la michelada ideal. 
Hoja-Santa-Barcelona-michelada

I també amb un tepache de pinya i taronja, com un suc mondo i lirondo, amb cert gas i un pèl especiat. Res a destacar. No vam repetir tepache, 


Hoja-Santa-Barcelona-tepache

El menú comença, com si no, amb unes olives esferificades, que aquí es diuen “aceitunas cantina”. Picants amb chipotle i xile i marinades amb llimona. Ja sé que és com tradició adriànica, però aquí no em calien. Tot i que molt bones. 


Hoja-Santa-Barcelona-esferificada

Com a “picoteo” seguim amb limón margenita (res a destacar i ja em vaig començar a mosquejar), oreja de cerdo (no aguanta cap comparació amb una bona cotna) i jicarita lote (per sort, vaig començar a notar sabors mexicans: un nacho de blat de moro amb mezcal, caviar i chipotle).
Hoja-Santa-Barcelona-varios

Las tostaditas d’aguachile amb gambes i el caldito de camarón és un dels plats a destacar. Vaja, el caldito. És espectacular. Densitat i sabor intensíssim amb un picant molt aconseguit, que no s’emporta el sabor, si no que el potencia. Se’t fa curt. 


Hoja-Santa-Barcelona

Havia d'arribar. El quesito huitlacoche. També destacable. Us podeu imaginar que amb aquests noms anava boja prenent notes.... La responsabilitat del bloc! 

Quesito fet amb fong, panotxa i unes tortitas negres molt bones. Un punt de picant molt ben trobat. 
Hoja-Santa-Barcelona-quesito

Seguim amb la tortilla huauzontle (posant-ho fàcil, eh?), amb verdolagas i sala de tomàquet, i la infladita cochinita pibil (plat també típic que s’ha de tastar sí o sí als mexicans). Per mi la tortilla sense cap cosa més que una textura especial. I la infladita sí, amb més recursos gustatius que la tortilla (només faltaria) però sense massa més recorregut. 
Hoja-Santa-Barcelona

Ara ve el plat més insuls de tot el dinar, l’amanida jitomate. Un plat pensat com a fresc i lleuger, amb tomàquets, crema de lote, salsa de mongetes i formatge ranchero, però amb molt poc sabor. Suposo que està pensat per separar una mica els entrants dels plats ja més contundents. Però, en realitat, com no havia tingut sensació de massa sabors fins llavors, no em feia falta aquesta separació. 


Hoja-Santa-Barcelona-jitomate

Comença la teca seria. Ceviche de dorada i recado negro. Espectaculars els dos. El ceviche al seu punt de marinat, picant, peix fresc. El recado negro no l’havia tastat mai. I val la pena. És un plat maya. Un “aderezo” del Yucatán, amb cendres de pimientos, xiles, espècies diferents i llavors d’achiote.


Hoja-Santa-Barcelona-cheviche

Seguim amb peix i carn. Jo no menjo carn. Però la costilla tamal la vaig tastar. Estava molt bona. El tamal és un adob i aquest estava fet amb chile guajillo, a banda de la milers de picants i espècies més. 

Destacar el taco de ceviche de dorada. Exquisit. Tot i que hagués agraït que el peix del taco fos diferent del ceviche anterior. És un detall que al pensar el menú degustació a cuina haurien de tenir. O estalviar-se un dels dos plats. 
  
Hoja-Santa-Barcelona-costilla

Hoja-Santa-Barcelona-cheviche-dorada


Tot i l’aspecte de la foto, de fanta de remolatxa, l’ostra estava molt aconseguida (jo no en sóc massa amant). Ostra banyada amb aigua de Jamaica, amb hibiscus i remolatxa. Molt refrescant. Si has menjat carn, ve molt de gust en aquest punt del menú. Ben trobat.  
Hoja-Santa-Barcelona-ostras

I s’acaba el menú amb un taco, obvi, pel carnívor i un mole, obvi, per l’herbívora.


Hoja-Santa-Barcelona-mole

Taco de conill (que també tasto) amb puré de chicharito (no el del Madrid. broma de la cambrera) –que són pèsols verderojos- amb un punt picant. Excel·lent plat. Perdoneu, però em vaig oblidar de fer-li foto!! 

El mole de verdures, molt vistós. El mole bo i pèl picant, al punt. La tria de verdures, una mica sosa. 

I no, no va ser el final desl salats, perquè com som uns ganes, vam tenim un extra. Amb molt bon resultat. El bacallà negre. Piplán de bacalao negro. Tan de moda ara. El bacallà negre, no el piplán. Piplán papanteco, de Veracruz amb una molienda de llavors de carbassa, hoja santa i tomàquet, entre d’altres.  


Hoja-Santa-Barcelona-bacalao

Els postres, com tots sabem, no serien el forts dels mexicans. En part, ho corroborem, doncs, també a l’Hoja Santa.  Primera tongada, la destacable, per bé: gelat de lote i taco de cafè. El taco bastant aconseguit, però correcte i prou. Però molt bé el gelat de lote, plat amb blat de moro, xocolata i dulce de Leche. 


Hoja-Santa-Barcelona-postres

I la tongada no destacable, la corteza de xocolata i la nube d’hibiscus. 



Hoja-Santa-Barcelona-postres

Hoja-Santa-Barcelona-hibiscus

Acabat àpat amb tallat i mezcals diversos (resum: mezcal para todo!). I petit fours. 


Hoja-Santa-Barcelona-mezcal

Hoja-Santa-Barcelona-mezcal

En definitiva, menú desigual, amb alts i baixos a un preu elevat. Ens ho vam passar bé (som facilons, també és cert), vam gaudir, però un gran talent comporta una gran responsabilitat, no?

Destacar que les begudes quasi ens fan doblar el que es paga de menjar. Si ets prou bevedor i no demanes vi, els margarites i les michelades van que volen.  

Per acabar, perdoneu la qualitat de les fotos i, sobretot, espero que ningú deixi de seguir el Ricard per culpa meva, sigueu piadosos. El cost total per dues persones va anar al voltant dels 210€. Una mica més econòmic, us sortiria el germà petit d'aquest i que comparteix entrada: La taqueria Niño Viejo publicada fa un parell de setmanes aquí mateix.

diumenge, 16 novembre de 2014

Caldeni. Especialitat en carns selectes amb èxit assegurat


CALDENI




València 452



T. 932325811



www.caldeni.com/





Feia temps que no anava a Caldeni i com sempre és sinònim d'èxit. Era el 25é aniversari del meu fill i buscava un lloc on anar sobre segur... Fins i tot havia mirant alguns estrellats de BCN i li vaig proposar un parell. Tot i que em va dir que li semblaven bé, vaig notar amb la veu, que no li feien il·lusió i de cop em vaig dir... Caldeni!

No soc massa fan dels menús degustació, però a Caldeni, sabia que m'agradaria i vam tirar directament cap al menú i com vi un Furvus que és el vi que he demanat sempre en aquest lloc.


Caldeni-Furvus

El menú va ser espectacular i la percepció de plaer, va anar de menys a més, fins al punt de sortir “exciteds” de veritat... La cosa va anar així ...
Caldeni
Capuccino de carabassó i escopinya
Pernil de mar, anxova i pinyons (la foto va arribar tard)

Caldeni-
Sardines marinades amb piparra
Fins aquí dius.... "ta bé", però saps que anirem a millor... :) ...Continuem amb:


Caldeni-foie
Foie gras, rovellons escabetxats i blat de moro


Caldeni-canelo
Caneló de cua de bou amb sipions i rossinyols

Caldeni-galta
Galta de mamet (36h / 58ºC)
Aquí, la cosa es va començar a animar... però com es diria amb estil èpic... "lo mejor de la noche, estaba por llegar".. :)

Caldeni-arros
Arròs de muntanya amb gamba vermella

Caldeni-tartar
Steak tartar a l’estil de Caldeni

Caldeni-Filet-Nebraska
Filet d’Angus Nebraska, al cafè de París
Ja entregats total en aquest punt... Però donant una volta més a cargol... I ja en plan "Fot-li Pou", arriba això...


Caldeni-bou
Llom de bou Charolais


Caldeni-onglet
Onglet  de Wagyú amb salsa priorat
I ja vam passar als formatges, els Dos xocolates amb Maria Lluïsa i la  Síndria amb cítrics





Caldeni-postres


La traca final (em refereixo a partir de Steak tartar), va ser de les sensacions més agradables que recordo en un restaurant. I en trepitjo bastants..

Mentre escric no puc deixar de comparar l'anterior post del 'Nen Vell', on si arribem a demanar vi i les recomanades margarites, acabem pagant el mateix o més i menjant p* tacos...  

Caldeni és un restaurant, del que no he conegut ningú a qui deixi indiferent... Segueixo les publicacions de restaurants i llegeixo tots els blogs coneguts i per conèixer i tothom surt d’allà “excited”. No us el perdeu...  i si el pressupost se'n va una mica amunt, sempre teniu l’alternativa Bardeni, just al costat, que com deia un  'professional del màrqueting'... “pot convertir-se en la gran competència de Caldeni”. Per sort per ells, tot queda a casa.... ;)

Aquest va ser el cost... Ja sé que se surt de la meva despesa mitjana, però era un dia de festa i només un cop es celebra un 25e aniversari..  I tampoc cal demanar cada cop aquest festival de menú..!!



dissabte, 8 novembre de 2014

Niño Viejo... La versió mexicana dels Adrià...


Nino-viejo-BarcelonaNiño Viejo




Av. Mistral 54




T. 93 348 21 94



Visita a Niño Viejo en la trobada mensual que fem amb l’amic Jordi Castaño que en el seu bloc, també hi diu  la seva. Quan planifiquem les nostres trobades, busquem llocs que per algun motiu ens provoquin curiositat i siguin novetat per nosaltres.

De mai he tingut afició per la cuina mexicana, però veient lo excited que la gent es posava a mida que anunciaven que l’Adrià family obria un o dos mexicans, ja em va picar la curiositat abans de que obrissin. Em feia mandra, per la trobada amb el Jordi, va ser l'excusa per visitar Niño Viejo.

Vaig reservar per Internet i no semblava haver-hi “cua”... El primer problema va venir quan em va demanar per la web, el típic “where are you from” i com no hi havia el meu país al desplegable, vaig triar Polònia... Segurament va ser el motiu pel que un dia abans quan truquen per confirmar, ho fessin directament amb anglès i ja vaig continuar el diàleg sense canviar d'idioma per confirmar. Amb aquests preliminars ja anàvem amb una mica de conya cap allà, fent-nos la pel·lícula de si estaven traduint la carta al polak.

També anàvem una mica alerta després d'haver llegit alguns comentaris fets per diferents persones al blog del Philipe Regol, però vam decidir llençar-nos a la piscina que el risc tampoc era massa alt.

Vam anar el divendres a les 13:30 (a la web es podia triar 13 o 13:30) i el local pràcticament buit (deu ser més de vespre que hi van la gent) i la cambrera ens va ajudar a confeccionar el nostre menú.... Em va donar la sensació de que havia fet un curset d'aquests moderns en que tot gira al voltant de dues premisses: Simpatia 'guai' i aconseguir que el client facturi al màxim, però en general, va estar prou bé i ens va suggerir algunes mitges racions per poder tastar més coses.


Nino-viejo-carta
La carta amb les marques del que demanaven

Nino-viejo-cartapostre

Un moment àlgid va ser quan ens va servir un taco de “pluma ibérica” i ens va explicar tota “complice” que era una part del “cerdo”...  No vaig fer cap de les meves animalades, com  posar cara de sorpresa a l’estil de “em pensava que era de pollastre!!”.

Inicialment ella ens va suggerir coses com per  exemple començar amb un Margarita i no recordo que més.  i jo com sempre insensible als suggeriments (i el Jordi encara és més bruto que jo!). Total que vam menjar el que veieu a continuació.


Nino-viejo-guacamole
Guacamole correcte

Nino-viejo-pollo
Palomitas de pollo... Vaja "pollo frito empanao"... ptseee...


Nino-viejo-tacos
Taco de no sé què... amb les salses

Nino-viejo-tacos
Taco de no sé quantos...

Nino-viejo-tacos
I més tacos .... 


Nino-viejo-tacos
Aquest deu ser el de "pluma ibérica"...(i de porc eh?..)

Nino-viejo-tacos-porc-duroc
Les costelles de porc Duroc...

Nino-viejo-tacos-picanton
I el picantó... si, si... picantó...
Opinió?... Si... estava bé. Això ho trobes en algun mexicà de l'eixample i surts content. Potser el problema d'aquí, és la parafernàlia, les expectatives creades, el veure que hi ha un rati de 4 al servei per cada un que menja... Però si ... estava bo tot i no vam sortir pas amb gana.

Que si hi tornaria?... Segurament  no... no crec. Potser si anés amb algú que li fes il·lusió, tampoc em negaria, però no em va aportar res.

La carta de vins molt pobre i vam anar de cerveses. Dinar amb Estrella, només ho faig en algun menú del dia, però tampoc vaig perdre el glamour per això ... :)


Nino-viejo-estrella

Això és el que va costar, però em comentava una bona amiga, que aquell mateix dia uns que van anar, van pagar just el doble... Que si Margaritas, que si pollas amb vinagre... i clink, clink, anar sumant...


Nino-viejo-cuenta


NEWS: Estic convencent a alguna persona per publicar al meu bloc com 'guest blogger'. I crec que properament i gracies a aquesta col·laboració, publicarem el germà gran de Niño Viejo, (alias "Hoja Santa"). Penso que pot donar joc, obrir el meu bloc a persones que sense voler l'enrenou de  mantenir bloc propi, tinguin experiència en sortir sovint de restaurant, pagant-se els sopars amb diners de la seva butxaca... Vaja, que si algú més d'aquest perfil s'anima , estic obert...