Els meus restaurants

Casa Mari y Rufo. Autèntic i "canalla".. :)

2012-01-31T13:52:00.000-08:00

Casa Mari y Rufo

Freixures 11 (carrer lateral de Sta. Caterina, costat Foment)

T. 933197302

Sempre em criden l’atenció els llocs d’aspecte cutre enque el menjar es de primera. I estic segur que hi han molts llocs anònims que s’ajustena aquests paràmetres i que només els coneix l'entorn proper.

Però em sorprèn quan alguns d’ells, es posen de moda i aconsegueixenun ventall de públic molt ampli i esparla d’ells en molts àmbits. I a la que sento parlar d’un, la curiositat empica tot i que en més d’una ocasió, he anat a algun d’ells, he menjat be en entorncutre i he pagat com si mengés en un lloc “normal” .... això si, amb menjar de bonaqualitat.

I quan surto em pregunto?... I quina gràcia té?. I lasola resposta que em ve al cap, és que hi un públic que els agrada per exotismei un altre públic que en aquests llocs se senten més com “a casa”, mentre que en unrestaurant “normal”, poden trobar-se incòmodes. Això vaig deduir després desortir de la famosa Granja Elena i una mica també al sortir del “3 Porquets”.

I una vegada més he fet l’experiment tot i que aquestavegada no puc fer el diagnòstic complert, doncs em vaig limitar al menú demigdia i estava realment molt bo.

El local Casa Mari y Rufo”, està en el pol oposat a lasofisticació fins a límits inimaginables. Cap tipus de decoració. És d’unasenzillesa extrema, amb les taules que es toquen una amb l’altre, fins el puntde que es fa difícil no confraternitzar amb les taules veïnes. El trobareu enun dels carrers que envolten el Mercat de Santa Caterina i fora de l’edificidel Mercat (per la banda de Foment).

Entrar quasi fa por... Has de passar per una barra amb lacuina a la vista i sembla que passis un examen per poder entrar. Al ser migdiai en plan de provar, vam agafar el menú amb més por que il·lusió.

De primer unes llenties, perfectament elaborades i ambxorisso de qualitat. Em va sorprendre la qualitat del xorisso. De segon vam demanarun llenguado (?) i bacallà fregit. El llenguado (que deu tractar-se del “fletan”més ben aconseguit), estava molt bo i era de bona mida. I comento lo del “fletan”,degut a que és impossible que en u menú de 11€, serveixin aquell peix si fos llenguadode veritat. El meu bacallà fresc fregit, estava molt bo i no era gens escàs.

La veritat es que resulta curiós. En tot cas m’agradariaanar-hi un dia de nit deixant-me recomanar. He buscat informació per Internet isense trobar gran cosa, però de lo poc que he trobat, puc dir que hi ha divisiód’opinions.

Alguns es queixen del preu i això sense comprovar-ho endirecte, es difícil de jutjar. Per tant em queda pendent la RQP d’anar a lacarta (o a l’escolta del que canta el qui pren nota).

També hi ha divisió d’opinions en quan al servei. En elnostre cas, el servei va ser impecable, però jo que amb l’edat ja m’he tornatuna mica psicòleg, puc imaginar que el servei molt amigable, per algú o enfunció de l’estat d’ànim, pot resultar no agradable. Però insisteixo que en el nostrecas, res a dir i només puc fer elogis i agrair que sortís corrent darrera meuperquè m’havia oblidat un objecte allà.

En resum... que vull tornar-hi i si algú dels que emllegiu el coneix, m’agradaria saber la vostra opinió.

Café Emma. Segur que té aspecte d'autèntic bistro???

2012-01-26T08:03:00.000-08:00

Cafe Emma

Pau Claris, 142 (per damunt d'Aragó)

Tel. 93 215 12 16

Ja fa uns mesos que evito les “novetats mediàtiques”…Quan surt anunciat un nou restaurant, no tinc pressa en anar-hi per ser “delsprimers”.

Prefereixo confrontar les critiques dels periodistes i bloggers que “estana la última” i ja decideixo anar o no en funció del que llegeixo.

En principi vaig pensar “un local més”, d’aquells en quedonen prioritat a la estètica i la decoració pel damunt dela cuina. I tantes notes de premsa i blogs explicant que és un projecte dels "famosos" Romain Fornell i Michel Sarran, tots estrellats (vull dir Michelin eh ?...no penseu que hagin caigut …:)..), acabes dient… “Buenooo…. Ja hi som altre cop...“.

Tot i que em va tranquil·litzar que a la cuina treballés Daniel Brin, que procedeix del proper “Maisondu Languedoc Roussillon”. Això ja em donava més garanties “terrenals”.

Per fi hem anat aquesta setmana, uns mesos després de laseva inauguració. Es tracta d’un lloc que pretén donar sensació d’estil‘bistrot’ francès i que permet assaborir la cuina francesa i també la d’aquí, apreus assequibles. Avanço ja que el menjar és bo i la RQP bona.

El lloc és agradable amb més de 300m2 dividits en tresespais: terrassa, bar i menjador. Ofereixen també menús de migdia i nit a preusmolt raonables (17 i 22€).

Però avui toca comentar algun “però”... :). Aveure....

No sé si heu estat mai en autèntics bistrots de París...Jo si que he estat en bastants... des de coneguts i clàssics a bistrós de barri (15emearrondissemnt principalment) i el Cafè Emma s’hi assembla com un ou a una castanya. Quedariaperfecte com restaurant temàtic de Port Aventura (comentari robat al meu fill).

I dic tot això perquè havia llegit en més d’un blogfrases com “han hecho un bistró como dios manda”... i fins i tot un títol quediu “Autenticidad gala”... I el que ho signa té nom francès... (jo com semprefent “amics”... hahaha...).

I això no treu que es mengi correcte i amb bona RQP...però d’aquí a dir que se “senten com a Paris”... Deu nos en Guard que diria el Sr.Marcel·lí Virgili...

Però la conya no acaba aquí... Es que de veritat que no m’ho podia creureque el servei (que no és cap meravella) intenti salutacions en francès al’entrar o “Bon apetit” al deixar el plat... I a més amb accent oriental (i noem refereixo pas al de Marseille) o encara més llunyà..

Vam triar com primers Vichyssoise i Rillettes. I com segons Onglet i macarronsde llamàntol. Tots els plats bons i tenia curiositat pels macarrons de llamàntol,degut a haver llegit en blogs que tot iser molt recomanables, estaven passatsde cocció. I si que ho estaven si ho mirem amb perspectiva d’italià i no hoestaven si ho mirem amb perspectiva de pasta a França. L'onglet estava bo, però per sota del nivell "habtual" dels bistros de França.. Conec be aquest plat, ja que el demano sempre.

En resum... que malgrait tout... on a bien mangé et pas cher...:))
Voilà les photos...

Els macarrons de lamàntol

L'onglet

Pastís de formatge

Les Coques. Una de freda i una de calenta

2012-01-19T06:05:00.000-08:00

LesCoques

SantLlorenç 15 (prop catedral)

Tarragona

T. 977 2283 00

Elsprimers dies de gener, estàvem per la zona de Cambrils i volíem tastaralgun lloc diferent dels habituals. Vaig contactar amb dos llocs que ens feiengràcia (Molí dels Avis a l’Ametlla i Barquet a Tarragona). Era dia no festiu icap dels dos responia al telèfon i no indicava res a les seves webs oFacebook... Estaven de “vacances”... Tan difícil és posar un missatge alcontestador?. Tothom té dret a vacances, però ho trobo deixadesa i falta de respecte al client.

Com jaestàvem a Tarragona i un altre dels que ens feia gràcia estava també devacances, vam optar per Les Coques. LesCoques està ubicat en un magnífic local històric, que ja coneixia de fa anysquan era un pub molt acollidor. Vam mirar la carta del carrer i semblava interessanti també oferien un menú més econòmic però interessant.

Vamentrar i ens arriba a la taula la carta i s’havien "oblidat" el menú. No vaigprotestar degut a que ja anava a menjar a la carta... però em va molestar. Emmolesten molt aquestes maniobres de “tonto muy tonto”. Feia anys que no em trobava amb picaresques tronades d'aquest tipus.

I javaig començar una mica girat.. El servei a càrrec d’una senyora, tampoc era la“alegria de la huerta” i els coneixements que tenia del món del vi, sota mínims(i estem parlant d’un lloc de nivell). Al demanar el vi "Les Brugueres".. una exel·lent garnatxa blanca del Priorat, ens va preguntar si "blanc o negre"...

I javaig oblidar-me del tema pensant, “aquest no el publico”. Però el menjar estavabo i ja quan van arribar els segons, vaig remuntar l’estat d’ànim i vaigcanviar d’opinió i fer fotos i tot (No en tinc dels primers , que van ser un carpaccio de bacallà, molt bo i abondant i una amanida de formatge també excel·lent).

Peus de porc sense os, molt bons

Tonyina de textura i sabors espectaculars

Postres... :)

Com resum, puc dir que és un lloc amb pretensions, el local espectacular, tot i que pot agradar o no i el menjar de gran qualitat. La tonyina era de gran nivell i la tonyina de qualitat té preu de cost molt elevat. En total el cost va ser el que mostro a continuació. Un bon lloc per "quedar be" a Tarragona, però amb les deficiències que he comentat al principi.

Na madrona. Un bon italià a Caldes de Monbui

2012-01-12T11:23:00.000-08:00

Ubicat en un típic carrer a prop
de la font del Lleó

Na madrona

c/de la Canal,8

Caldes de Montbui

T.93 862 68 31

www.namadrona.com

Els que em coneixeu, ja sabeu que rarament publico restaurants que no siguin de BCN o de l'eix Cambrils-Móra, degut a passar-hi molts caps de setmana. Però avui parlaré d’un que realment em fa molta il·lusió al tractar-se d’un projecte, que a partir de gener, porta el meu amic Carles Malla, amb qui he treballat un munt d’anys.

Abans de treballar amb mi, ell ja havia estat en el tema de restauració i de fet mai l’ha abandonat del tot i sempre a col·laborat en el bar-restaurant que té la seva família a Palau. I just a finals de 2011, li va sortir l’oportunitat d’encarregar-se d’aquest restaurant del que jo ja tenia referències.

Està en ple casc antic de Caldes de Montbui i és un lloc realment molt acollidor i tranquil. Es tracta d’una casa antiga molt ben rehabilitada que disposa de 3 menjadors independents.

Detall d'un dels 3 menjadors

Es fan la pasta fresca (i vaig poder comprovar la seva qualitat), així com els postres i els gelats, que també son d'elaboració pròpia.

He de confessar que de manera excepcional vaig anar convidat ja que amb el Carles tenim una llarga trajectòria de dinars i sopars i va ser impossible convèncer-lo. Per tant no puc parlar de cost exacte, però sé degut a que va sortir en la conversa, que el preu mig de menjar allà és de 27€ persona.

Em vaig deixar guiar pel Carles en la elecció (ja sabeu que a mi m’agrada tot), amb la única condició de que volia tastar la pasta fresca si o si. Em va agradar molt, feta amb llagostins, però amb el xerrar em vaig oblidar de fer la foto. Ofereixen un menú degustació interessant i molt complert a preu de 29,50€. Però ofereixen també altres menús més senzills que podeu veure fent clic aquí.

El menú degustació està format per quatre presentacions de diferents plats i postres de la carta. Ja em perdonareu per le qualitat de les fotos, però ja sabeu que és un dels meus punts febles.

En primer lloc ofereixen 3 tastets: Juliana de verduretes i provolone, amanida de dàtils i pernil ibèric i l'amanida capresse, de tomàquet i mozzarella fresca.

Després arriba com “segon plat”, 3 tastets més, a base  d'un risotto amb espinacs i parmesano, gnochi amb bolonyesa i xampinyons i farcellets de pera amb gorgonzola.

Com “tercer” filet de pollastre amb mostarda de pera, carpaccio de roast beef amb lamines de parmesà i bacallà amb salsa de mirtils.

I per acabar els postres (“quart” plat) del menú degustació. Pastís de fruites del bosc, tiramisú casolà i la pannacotta amb xocolata calenta i festucs.

En resum... un lloc molt interessant per tots aquells que viviu al Vallès.

Bons records del 2011 i 150.000 visites..

2012-01-05T13:37:00.000-08:00

Just fent un dels meus gags preferits, rascant una
cassola, a la vista de tot el restaurant

Bons records del 2011...150.000 visites i "sortit de l'armari".. :)

Aprofito el canvi d'any i que el meu blog ha arribat a les 150.000 visites per a fer una de les reflexions que m'agrada fer de tant en tant. La d'avui girarà entorn dels plats que m'han emocionat aquest 2011 i que els tinc al cap com si ara mateix els hagués acabat de menjar.

Aquest cop em comportaré i no parlaré ni de clandestins, ni de periodisme gastronòmic, ni de wc's de luxe amb restaurant annexat... :).

Els que em seguiu al blog o em coneixeu personalment, ja sabeu dels meus gustos per la cuina no massa creativa. De fet no soc pas dels que valora la cuina com una mena d'art, si no que la considero un conjunt de tècniques que tenen com finalitat ressaltar els gustos i proporcionar plaer gustatiu, sense perdre de vista una presentació adient.

Però abans d'enumerar 5 plats que m'han quedat a la retina aquest 2011, vull comentar que en aquest mateix any he estat a dos restaurants amb més d'una estrella Michelin i que de cap d'ells recordo cap plat concret com "emocionant" ni tan sols recordo cap plat en concret, malgrat tenir un record global satisfactori .... Igual és que tinc el paladar com una totxana... :).

Aquí teniu el llistat de 5 plats que m'han quedat a la memòria i que repetiria ara mateix (em limitaré a plats de restaurants de BCN capital).

Les sardines a la veneciana de Bacaro

La llengua de vedella amb gambes de Bohemic

L'arròs mar i muntanya fet amb coll de xai guisat de Topik

Les galtes de porc de Cal Xim

Sashimis diversos de Shunka/Koy Shunka

Com podeu veure no tinc problemes en mostrar-me "fora de l'armari" gastronòmicament parlant. Ara a per les 200.000 vistes i gràcies a tothom qui passeja per aquí.

Els Tres Porquets. Bon menjar però...

2012-01-02T05:36:00.000-08:00

Els Tres Porquets
Rambla del Poble Nou, 165
(a prop del Centre Comercial Les Glories)
T. 933 008 7750

Tot i que ja estem al 2012, em queda encara algun restaurant pendent del2011. I un d'ells és els Tres Porquets del barri de Poblenou. Precisament undels darrers dies d'aquest desembre i aprofitant que per feina estava per lazona, vam voler provar aquest lloc del que havia llegit bones referències. Pelque he llegit, són els fills de Can Pineda, els que van obrir aquest lloc.

A l'entrar (era migdia) em va sorprendre que el lloc era molt petit i ambpoca capacitat. Vam anar a primera hora i sense reserva, però vam aconseguiruna de les taules altes que tenen al local.

Quan vaig estar instal·lat i vaig veure l'oferta, em va recordar molt elBar Mut. Producte excel·lent, molt ben tractat.... Però amb preus no dirédesmesurats, però si tirant a elevats. I si sou dels que com em passa a mi,tenim gana bastant il·limitada, la suma podria arribar a ser considerable sense"controlar" una mica. Plat a plat o platillo a platillo, els preussón tolerables, però com les quantitats tampoc són abundants, la suma potanar pujant fins límits perillosos.

Avançant la conclusió final, dir que tot i que vam menjar de manera excel·lenti el tracte va ser bo, no crec que hi torni... El tema preus i la comoditat unamica precària seran el motiu.

Per explicar-ho amb un exemple didàctic, és un d' aquests llocs en quepodries menjar gambes amb els dits... Però jo les menjo amb forquilla fins itot a casa i per tant aquest plus de possible informalitat no el "sévalorar". Una mica com em va passar a la mítica Granja Elena. Però elpublico perquè reitero que el menjar és excel·lent i si us agraden llocs"decontractées" , aquest pot ser una bona recomanació.

A continuació algunes de les fotos dels plats, que crec que degut a lagana, no vam aconseguir ni una sense el plat ja "mossegat". En quanta vins vam agafar l 'opció a copes. El cost de 6 plats a compartir, amb 4 copes de vi, aigua i cafes, es va apropar als 80€-

El xorisso de la casa excel·lent

Bolets... mmm... Ceps i rovellons..

Calamarssons amb favetes..

Callos

Hamburguers. Mike & Caroline in Barcelona

2011-12-24T09:38:00.000-08:00

Hamburguers in BCN
Passeig de Gracia 48
T. 933182990
(avui en castellà, en atenció a Mike i Caroline)

Aquest post va ser publicat amb motiu del dia dels Sants Inocents. Fora d'aquest context, pot resultar extrany, tot i que els llocs que es recomanen dels que no "vam anar", tenen bones referències...

Los días previos a Navidad constituyen una ocasión perfecta para cenas especiales, eventos y celebraciones. En esta ocasión tuve la suerte de reencontrarme con unos muy buenos amigos de New York City, Mike y Caroline. Una pareja de “Interior Designers” del East Village de Manhattan que les apasiona el encanto de Barcelona como a otros tantos “New Yorkers” con gusto que, atraídos por las recomendaciones de The New York Times y Wallpaper, acuden cada año a nuestra ciudad.

El Jet Lag y una agenda “superfull” por ambas partes no impidieron que pudiésemos organizar un “dinner” en condiciones. Mike y Caroline son gran conocedores de nuestra gastronomía pero esta vez querían hacer “something different” y como no, aquí estoy yo para “give them some tips”.

Tenían curiosidad para descubrir las nuevas hamburgueserías gastronómicas que han surgido en Barcelona. En New York City, un concepto como tal no existe, sinó que las hamburgueserías son mucho más “mainstream”. Desde mi punto de vista pensé que podría ser divertidísimo tener “an American point of view” para escribir este post.

Consideramos distintas opciones .. En primer lugar las nuevas hamburgueserías VIP como “La Royale” en 5, d’en Camp Square bajo la tutela del famoso chef estrellado Paco Perez o Santa Burg en 51 Vallespir Street cuyos “owners” son Alain Guiard y Xavier Pellicer, el chef del Racó de Can Faves. Como no, también consideramos Le Burg (55, Joan Bosco Street), Filete Ruso (Enric Granados Street) y El Kiosko (1, Marqués de l’Argenteria Street).

Aquí teniu el Pellicer (foto agafada del blog del Francesc Chicon)

I aquí el Paco Perez iniciant el difícil ritual de fer una hamburguesa (fixeu-vos en els ajudants concentrats). Aquesta foto està agafada d'Internet també.

Pero no, ninguna de ellas fue finalmente la escogida. Sino que al final fueron los dos New Yorkers quienes escogieron un sitio con una trayectoria mucho mayor pero no por ello un concepto menos “cool” y “think out of the box” para la escena Barcelonesa.

Tengo que confesar que yo tenía mis dudas puesto que no había escuchado ninguna crítica de este lugar, pero confié plenamente en el criterio de Mike y Caroline. Se trata de un sitio desenfadado con una decoración minimal, ambiente juvenil y cosmopolita. Al igual que en FastVínic se tiene que pedir en la barra, cosa que no nos molestó para nada ya que el servicio fue super amable y vestidos a la última con un uniforme chic a la vez que funcional. El concepto es super divertido, en la misma barra haces el pedido, lo pagas y te lo sirven en una bandeja muy al estilo “IVY League College”.

Yo pedí una deliciosa Angus Chipotle BBQ Bacon hecha con 150 gramos de 100% Angus Beef acompañado de sensacional salsa Chipotle BBQ ahumada acompanyada de cebolla crujiente, queso americano en unas rebanadas de pan tostado con semillas de sésamo. Mike y Caroline no se lo pensaron ni un momento, el pidió un Big Mac y ella Un McChicken y me comentaron que no desmerecían en nada a las que habían probado en US, aunque se quejaron de la cantidad.

Por mi parte, decir que a pesar que la carta de vinos era "inexistente", me gustó mucho así que os recomiendo a todos que experimentéis una 100% American Experience aquí en Barcelona.

I aquí Mike & Caroline amb aspecte satisfet..... Podeu facilment deduir on va ser el tast d'hamburgueses... :).

En fi.... Us desitjo un molt bon dia 28/12 en que celebrem els Sants Inocents...

Cal Kenji. Restaurant japonés molt recomanable

2011-12-18T09:37:00.000-08:00

Cal Kenji

Rosselló 325 (Bailén)

T. 93 476 18 23.

http://www.cankenji.com/

Quan surto a sopar, per ganes aniria sempre als mateixos llocs, tot i que també em fa il·lusió descobrir coses noves .

En tot cas abans d’anar a un nou lloc, en general m’informo i això fa que poques vegades surti insatisfet, tot i que quan faig la comparativa amb altres dels meus preferits, acabo dient-me “tampoc val tan la pena”.

Avui parlaré de Cal Kenji, un descobriment recent del que ja havia escoltat bones referències i del que puc dir que al sortir, em vaig dir “tinc moltes ganes de tornar-hi” i això em passa poc sovint.

Es tracta d’un petit restaurant, senzill que no es cap cosa de l’altre món pel que fa a local, decoració i servei, però que en canvi a nivell dels plats sorprènent tant pel nivell com per la RQP.

Vaig anar amb dos amics del món del vi i com que un d’ells coneixia el lloc, ja vaig deixar que fes la tria. Va demanar nou plats (això vol dir 3 per persona), que vam compartir. Ja enteneu que ens vam posar les botes i quan veieu al final la nota, penseu que hi havia menjar per 4.

Us mostro parts de la carta i una sèrie de fotos dels plats. Si us agrada el menjar japonès, no dubteu de que sortireu contents. Tal com he dit, tinc ganes de tornar-hi aviat.

Tot i que les fotografies no són de gran qualitat ,podeu veure la tonyina, el tempura, els bolets, els udon, els blocs d'arròs que a la nota surt con "risotto" (?), el rap, els rollets d'ànec... En fi.. que ja imagineu que va ser una festa.

Recordeu que erem tres i vam menjar per 4.

Festival al voltant de l’ànec (2/2)

2011-12-11T08:11:00.001-08:00

Vista general de la Ferme des Grisettes

Ferme des Grisettes

Montesquiou (Gers-França)

(a 5h de BCN passant per Tolouse)

http://fermedesgrisettes.com/

A partir de les feines bàsiques que vam fer amb l'ànec a la primera jornada, quedava la segona fase, que en gran part es va deixar per diumenge, excepte la de la preparació del foie que ja es va fer el mateix dissabte.

Pel que fa al foie, un cop extretes les venes, es van salpebrar amb una proporció de 13gr de sal i 3 de pebre negre per cada 100 gr de fetge. I a continuació es va introduir en quantitats aproximades de 350 gr en pots de vidre especials per a la seva posterior esterilització al bany maria, procés que té una durada aproximada de 50 min.

A punt d'iniciar el procés d'esterilització a bany maria

I ja el diumenge, amb les carcasses i colls prèviament bullits amb verdures, varem extreure tota la carn per preparar els rillettes. A aquesta carn cal afegir 30% del greix del ànec, salpebrar i ja podrem posar en pots de vidre per esterilitzar al bany maria, durant 3h. I amb això ja tenim les rillettes.

Procés d'extreure la carn de les carcasses i colls per les rillettes

Omplint els pots amb les rillettes

Una altre de les tasques del diumenge, va consistir en l'elaboració dels confits. Recordem que la jornada anterior havíem deixat amb sal gruixuda les cuixes dels ànecs i la major part dels magrets. De fet vaig ser l'únic que va preferir emportar-se els magrets envasats al buit sense elaborar.

La tasca de fer els confits consisteix en posar-los a bullir en el propi greix dels ànecs durant 1h aproximadament. I a continuació introduir-los en pots de vidre grans (una cuixa i un pit a cada pot), que es posaran també al bany maria durant una hora aproximadament, per la seva esterilització .

Es van posant els trosos a confitar

I al cap d'una hora, ja els tenim confitats

I aquí ja els tenim als pots... cal posar grassa i a esterilitzar a bany maria...

I amb tot això diumenge després de dinar, ja marxàvem contents i satisfets amb el nostre petit tresor, que per cada ànec o oca, ens emportàvem: 2/3 pots amb foie, 3 amb rillettes, un de gesiers (que de fet contenia un pedrer, el cor i les agulletes tot confitat) i els dos pots grans de confit, per tal de poder prosseguir la festa les setmanes posteriors a l'estada.

Per acabar mostro un parell de fotos més de les menges que ens varen oferir en els tres àpats que vam realitzar en aquesta estada.

Plat contundent fet a partir d'ales d'oca (manchons) i altres parts

Safata de confit d'oca

Festival al voltant de l’ànec (1/2)

2011-12-04T09:00:00.001-08:00

Les futures víctimes

Ferme des Grisettes

Montesquiou (França)

(a 5h de BCN passant per Tolouse)

http://fermedesgrisettes.com/

Ja sé que aquest post semblar una mica fora del context d’aquest blog, però és una manera de donar difusió a una activitat molt interessant per tots els que ens agrada la gastronomia.

Vull explicar un cap de setmana a França, dedicat a l'elaboració bàsica de l’ànec o de l’oca. L'activitat comença a l’arribar al petit poble de Montesquiu, divendres nit, abans o després de sopar segons es pacti. No es pas el primer cop que faig l’experiència doncs a l’any 2003 ja ho vam fer i ara hem tornat i espero que no sigui la darrera ocasió.

Dissabte matí serveixen l'esmorzar a les 8:30 i una mica més tard comença la feina en una sala perfectament higienitzada i equipada, en la que ja trobeu morta i desplomada la peça que heu encarregat els dies anteriors i que pot seu un ànec (la nostra elecció) o una oca, que és l’elecció recomanada ja que aquesta granja són criadors d’oques. Abans de continuar, vull destacar l’exel·lent tracte a tots nivells que ofereixen els propietaris del lloc France-Laure et Jean-Pierre Brazzalotto que amb les seves explicacions i simpatia ajuden a passar les jornades de manera molt agradable.

L'estructura permet treballar amb comoditat. Fixeu-vos en la mida de la zona del fetge

Concentrat i abrigat... :)

Com podeu veure el lloc és pulcre i permet treballar còmodament, tot i que la baixa temperatura fa que calgui anar súper abrigat. Sota les ordres del propietari-instructor, el primer que cal fer amb l'ajuda d’un ganivet, consisteix en separar els pits i les cuixes de la carcassa tal com em podeu observar a la foto, fins aconseguir el que veieu en mans d'una de les participants al stage.

Les dues cuixes i els dos pits. Darrera de la senyora podeu veure la caracassa

A continuació cal separar el que s’anomenen les “agulletes”, el pedrer (gesiers) i les tripes que és l'únic que no s’aprofita. Les carcasses es posen a bullir com si féssim caldo i al dia següent "rascarem" tota la carn per fer les rillettes.

La majoria de parts aniran a confitar (confit) amb la mateixa grassa de l’ànec o oca. En el meu cas, amb els magrets vaig preferir no confitar-los i emportar-los envasats al buit. Les parts que seran confitades al dia següent es salen amb sal gruixuda i es deixen així fins el moment de confitar.

La tasca de salar la fa l'instructor... :)

El següent procés consisteix en treure les venes dels fetges. El problema bàsic és que si deixem les venes l’aspecte final pot ser menys agradable.

Aquestes són les meves mans amb el fetge acabat de treure

Procés de treure les venes. La Marta en primer pla.. :)

Però no ens oblidem que aquest blog és un blog de restaurants i abans d’explicar la segona part del procés, que té lloc el diumenge, cal comentar que els àpats que es fan a la pròpia granja, són excel·lents tot i que no podem dir que siguin dietètics...:). Tot és a base d’oca i excel·lent. Fixeu-vos en les següents fotos.

Sopar de dissabte. Un dels plats... un fetge d'oca de 1kg fet al forn...

Un tall del fetge anterior, posat al plat

Unes excel·lents patates dauphinoises en les que també intervenia l'oca

I després del foie, arriba aquesta safata de magret d'oie. La foto no va quedar massa be.. :(

I com que com totes les coses tenen la seva part fosca, no ens oblidem que per tal de que els ànecs tinguin fetges de 600/700g i les oques de quasi 1kg, cal alimentar-les “intensivament” en la darrera fase. Aquesta és la foto trista.

Observeu com amb un tub, s'injecta blat de moro trinxat directament al coll de l'oca

En pocs dies publico la segona part explicant el procés que es fa el diumenge. Si teniu oportunitat us ho recomano. El preu per persona per passar dues nits, amb esmorzars, 3 àpats excel·lents, emportar-se l’ànec a casa (un ànec per persona)... confit, foie, rilletes, gesiers ... amb els seus corrrespoents pots de vidre, costa un total de 210€. Tot pot considerar-se car o barato, però si feu l’escandall i penseu la quantitat de menjar de luxe que us emporteu, penso que el preu és més que just.

Molt interessant a la Barceloneta

2011-11-28T13:34:00.001-08:00

El meu IPhone de nit, no dóna per més

Nass

c/Judici, 5 (al final de la Barceloneta)

T. 650 06 60 40

www.nassrestaurant.com

(obert tots els migdies i les nits de divendres/dissabte)

El Rashid és l'ánima d'aquest curiós restaurant. Vaig conèixer al Rashid el dia de l’aniversari del restaurant Topik. Estava a la cuina preparant unes tapes que van resultar molt bones i d’entrada em va sorprendre pel seu aspecte súper modern i amb la meva ironia habitual, vaig comentar a algun conegut d’allà, si a Topik, havien agafat algun reforç, del proper Cornelia…

Em van explicar qui era i al cap d’una estona, a part de les seves tapes, ja gaudíem de la seva simpatia. I això em va portar a voler conèixer el seu restaurant a la Barceloneta.

La Barceloneta és un barri en que alternen diferents estils de restauració, però que passejant pel Passeig Joan de Borbó, en trobes un munt de ben “casposos”. El restaurant Nass, es troba a pocs metres del passeig al carrer Judici i ofereix un bon contrast amb aquells pels que el temps no sembla avançar.

D’entrada sorprèn pel seu aspecte modern, en el que la mida de la cuina sembla envair el restaurant. Es una cuina molt gran, ubicada dominant la sala i tota envidriada de manera que està totalment a la vista del públic.

El Rashid ens va atendre personalment i en un perfecte català, ens va dir si el deixàvem triar a ell. Li vam dir que cap problema i fins i tot el vi ens va arribar sense tria per part nostra.

Explica el Rashid a la seva web que de petit, vivint en un poble, on no hi havia llum ni aigua corrent, on mai s'havia vist un home a la cuina, mai havia imaginat que podria arribar a ser cuiner de vocació i professió. També comenta que recorda les llargues hores assegut al costat de la seva mare, Halima, observant com barrejava i cuinava els aliments per les festes de la família, amb sabors i olors tan especials.

I als 18 anys va decidir que es dedicaria a cuinar posant en pràctica tot el que havia vist en aquells anys a la cuina de casa. I per això va començar la aventura de viatjar a Europa per aprendre a cuinar amb grans xefs i que s'ha prolongat fins avui.

La carta de Nass, mostra preus força assequibles amb excel·lent RQP i també ofereixen un interessant menú degustació per 24€ (IVA inclòs) amb 2 aperitius, 6 plats i 2 postres. En el nostre cas ja ens va muntar un festival a mida, que ens va sortir (sense comptar el vi) per 30€ cada un. Al final podeu veure alguns dels plats i en falten un parell per descuit en prendre la foto.

Un lloc diferent a la Barceloneta, amb excel·lent producte i potser el “però” a posar-hi, seria que el local tot i a estar ben decorat, queda una mica fred.... al menys al vespre d’un dia de pluja tal com el que hi vam anar. Però si que us puc assegurar que és ben recomanable.

Tot i que no s'observa, la mida de la cuina que presideix la sala, és espectacular

Bones croquetes... però quan ens vam enrecordar de la foto, ja haviem menjat dues

Foie molt bo

Adaptació del pinxo a l'alta cuina

Excel·lent xai per acabar la festa

Postres... una panacota amb gelat i fruits vermells

Un vi que desconeixia i amb molt bona RQP

Exe·lent bistrot gastronòmic

2011-11-19T08:49:00.001-08:00

Agafada (amb permís) del blog de Félix Fox

Bohemic

Manso 42 (Mercat St Antoni)

T. 934 240 628

Feia dies que no anava a Bohemic i ara fa pocs hi he tornat. Ja em va agradar en la primera ocasió i aquesta darrera, ha estat segurament la millor. Aquest cop ben servits, amb tempo normal en funció del que et porten i amb nivell gastronòmic alt.

Bohemic és d’aquests llocs en que ningú discuteix la qualitat del producte i de la cuina. Però en alguna ocasió ha aparegut algun comentari referent a la lentitud. Aquesta vegada el ritme de servei va ser òptim i a diferencia de la darrera vegada hi havia dues persones a la sala i una altre que ajudava al Mandu –el xef – a la cuina.

Ofereixen tres menús que varien en la quantitat de plats que incorporen i que permeten variació a partir d’una carta auxiliar. Si per exemple el menú escollit ofereix “un plat de peix” que ells anomenen “miniatures” (i que de fet no ho són pas petits), cal buscar a la carta auxiliar a la secció “miniatures peix” quin vols triar. No és pas complicat i a mi m’agrada l’estil. Per exemple aquí teniu les "miniatures" de carn i peix que oferien.

Vam començar i previ al menú, demanant les famoses patates braves d’aquest lloc que destaquen per la seva salsa excepcional. Els entesos en braves, discuteixen si són les millors de BCN o no. A mi m’encanten, però no soc "expert en braves", i per tant no puc opinar a nivell comparatiu.

Les famoses braves.

Vam escollir el menú degustació mitjà, que costa 42€ i l’elecció va ser la que mostro a continuació. Falta alguna foto i alguna mostra poca qualitat. Els que em coneixeu sabeu de la meva discreció fent fotos i aquest cop vaig “sofrir” una taula veïna de suposats blogaires que amb tres càmeres i els respectius flashos, muntaven el seu show.. (el meu fill amb la seva ironia habitual, ho va denominar “fetitxisme viciós”..:).

I jo feia les fotos amb la màxima discreció, intentant que no cridar l'atenció, doncs tampoc soc massa de fer amics per les bones. I per això alguna ha quedat defectuosa. Voilà les photos i els comentaris d’alguns plats, que ja avanço que el nivell és excel·lent:

Un dels entrants: Escopinyes al Gin Tònic

L'altre entrant: Carpacio de secret ibèric (llàstima de foto).

Com a primer els dos vam optar pels canelons de poularda

I ja els plats finals: La bruna dels Pirineus... Molt bona...

I un gran plat que em van oferir fora de carta: Llengua amb gambes. Excel·lent mar i muntanya que em van dir si volia tastar, tot i que encara no el tenen a la carta.

Com pre-postres el seu excel·lent assortiment de formatges

I ja finalment els postres que un va ser a base de turró amb xocolata i el que vaig prende jo, no recordo el nom ni els detalls, tot i que en tinc bon record (ja sabeu del meu poc interès pels postres). I ja no vaig fer fotos doncs coincidia amb un moment en que els meus veins estaven "so exiteds" amb les seves càmeres, que vaig pensar que no calia..;).

En resum, un lloc que seguirà estant al meu Top 15 i que té molts admiradors. Recomanable total.

I el vi a l'alçada de l'àpat. Ens encanta el Venus.

Segon aniversari de Topik. Felicitats..!.

2011-11-15T12:39:00.001-08:00

Topik

Valencia 199 (Enrique Granados)
Tel. 934 510 923
http://www.topikrestaurant.es/

Com ja he comentat altres vegades, Topik és un dels meus llocs preferits a BCN. M’agrada la seva cuina i la senzillesa del local. Es tracta del tipus de restaurant que funciona a partir de l’esforç dels seus joves propietaris Adelf i Eva, que hi treballen amb espenta perquè tot surti be.

He menjat allà en un munt d’ocasions i sempre he sortit satisfet. M’encanten les seves tapes creatives, moltes d’elles amb influencies japoneses, així com els arrossos molt imaginatius i sempre sorprenents. He menjat en aquest lloc, arrossos que fan caure les llàgrimes de bons que són. També tenen un menú de migdia amb una RQP increïble.

En temps difícils, l’esforç és l’únic camí a seguir i no es pot pas dir que l’Adelf estigui estàtic, ja que a més de la feina del dia a dia, col·labora en un munt de coses que van des de programes de radio, organització de sopars maridatge, col·laboració amb altres cuiners, impartir algun curs de cuina, etc. I als seus trenta i pocs anys, porta com bagatge una important currículum de cuina en diversos països.

El passat dia 14/11/11, van celebrar el segon aniversari del seu restaurant i van convocar allà amics, clients, proveïdors.... Vaig coincidir allà amb el Jordi i la Cira. El Jordi Luque té el blog http://loquesecomeencasa.com que us recomano especialment per la seva qualitat i a més va tenir la gentilesa d’oferir-me les seves fotos per poder publicar-les en aquest post.

Per les càmeres que es veien dedueixo que hi havien periodistes i blogaires, però ja sabeu que jo vaig una mica per lliure i tampoc em fixo massa en qui hi havia i qui no. Tot i això vaig coincidir amb força gent coneguda i una de les sorpreses del vespre va ser trobar-me cara a cara amb el Roger de la web ComerJapones que tot i haver intercanviat opinions, mai havíem coincidit en directe.

En resum... una molt bona vetllada, agrair a l’Adelf i l’Eva la seva acollida i desitjar-li un llarg camí d’èxit. Ells s’ho mereixen i nosaltres també per poder així gaudir de la seva cuina. I a continuació alguna de les tapes de les moltes que van oferir. Les que més ens van agradar van ser el fetge de rap i el sashimi de 'lecha' marinat amb wacame i sesàm... I tot va acabar amb un tast de sake.

Italià senzill, però amb gran cuina

2011-11-10T13:16:00.001-08:00

BACARO

Jerusalén, 6 (Boqueria)

T. 695796066

Foto dels WC's al final del post..:)

M’agrada descobrir llocs insòlits per sopar. Llocs que no han estat mai de moda ni segurament ho estaran i que no tenen diners ni per una campanya de marquèting ni per deixar-se xupar la sang per les sangoneres de les pàgines de reserves.Tenia pendent un restaurant de l’amic (virtual) Agustin i del seu blog Pues iremos. Es tracta d’un italià i en concret un venecià situat darrera la Boqueria en el carrer que abans permetia accedir al pàrking i que ara està tallat per obres.

Feia temps que no estava en un lloc tan senzill, informal amb decoració mínima bàsica, servei voluntariós, però res més que això. I en canvi vaig menjar molt a gust i també em vaig trobar allà be i relaxat.

Els servei italià com he dit era simplement voluntariós I amb no masses recursos. El noi era d’aquesta generació que tenen el concepte “edat avançada” com sinònim de tonto o ignorant. M’explicava de manera didàctica plat a plat i fins i tot, el que era la mozzarella (“es como un queso italiano suave”) i així va arribar als vins “Tengo un Rioja, un Ribera…”… i aquí ja va ser més hàbil, doncs devia notar que l’adrenalina em pujava i en el moment que va dir “ i un Montsant”, ja va veure que anàvem millor i va començar a explicar-me que era la DO Montsant… (De nos en guard..!!).

Però com que aquestes sensacions de “altre és burro”, solen ser mútues vaig seguir-li el rollo, mostrant-me fins i tot empàtic (el meu company de taula i amic Zaca, fins i tot es va sorprendre) i vam triar al nostre aire els plats que ens van venir de gust que no coincidien pas amb els que ell ens recomanava (insisteixo que amb bona fe i voluntat).

L’elecció va ser com primers unes Sardines en saor i una pasta casolana Tagliatella casera con setas realment EXCEL·LENTS. Quan ens va preguntar si ens havien agradat i com venjança de que abans m’havia explicat amb tot detall el que vol dir “saor”, li vaig explicar a estil acudit que “Us queden millor que quan les preparo jo a casa… que ho les faig sempre seguint la recepta de Harrys Bar, però que com em vaig comprar el llibre en anglès, igual em vaig perdre algun detall”… :). Per si algú s’ha perdut “saor” és un tipus d’escabetxada i Harrys Bar el més reconegut restaurant de Venècia, del que tinc el llibre de receptes (el restaurant presumia de ser venecià).

Com que "rectificar es de sabios", he de dir en honor a la veritat que en una segona visita el 26/12/11, el servei havia millorat molt i el personal era el mateix. Això ho dic en positiu i per tant el lloc és més recomanable si cap. Potser tot requeriex d'un rodatge...

Les sardines en saor (amb molta ceba) em porten de crani.... :)

Com segons vam optar per plats “guarrades”. Una callos a la florentina I jo un fetge amb ceba que vaig gaudir molt… Com postres tiramisú amb divisió d’opinions… per mi molt correcte, però el Zaca opinava que massa mullat (o borratxo).

M'encanten aquests plats i són típics de la regió

Podeu veure a la carta els preus. No són tirants, però són molt correctes donada la qualitat de la cuina. També són llocs informals en que quasi ningú va de “primer, segon i postres”. Reitero que vaig menjar molt a gust i l’ambient informal (molts italians entre la clientela) i la barreja de restaurant i lloc de copes li donava un aire cosmopolita molt agradable. Tinc ganes de tornar-hi.

Quin és el “però”… Tot i que he fet conya del servei, el balanç és correcte tenint en compte la informalitat del lloc. El però és el barri…. Ja sabeu que aquestes zones em donen una mica d’inseguretat i aquest és el però que puc comentar… A si… tinc un segon “però”… el lavabo que podeu veure a la darrera foto i que comparat al de Boca Grande, queda molt pobre… J. Es que (permeteu-me el canvi de idioma)... “Desde que suelo ir a Boca Grande, los demás lavabos los encuentro muy vulgares...”.

Comparat amb el de Boca Grande ... és molt bàsic.. i sense cabina DJ

Pot passar als millors WC’s + Reflexió per blogaires.

2011-11-06T06:52:00.000-08:00

Avui no hi ha adreça... :)

La reflexió per blogaires està al final en color blau.

M’han censurat… :). Dissabte vaig rebre un mail de l’equip de moderació de http://www.verema.com/ comunicant-me que m’havien eliminat el meu post dels wc’s de Boca Grande (el post que teniu a continuació d'aquest) a la seva web.

Quan publico un restaurant al meu blog, en general el replico a verema.com, (passat pel traductor a castellà). Em diuen que el motiu de la censura és que estava al llindar de les seves normes i també pel fet de que dedueixen que no hi vaig sopar (en realitat vam anar a fer unes copes i ja s’entenia que no hi vaig sopar al deixar en blanc la valoració dels plats).

Tècnicament tenen raó, vaig publicar una crítica d’un restaurant en el que no vaig menjar i si prendre unes copes. Però en realitat va ser aquesta web la que em va incitar a escriure el meu post irònic dels seus lavabos, degut a que contenia posts de “usuaris ficticis” en plan nota de premsa.

En aquesta web (verema.com), escriuen gent de tots nivells, però en general són sempre els mateixos i molts ells de fiar. I quan van publicar Boca Grande les critiques no van ser del tot positives, excepte un parell, escrites per "usuaris nous", en que explicaven meravelles del lloc i es van convertir en la riota de la gent, ja que es notava de lluny que eren notes de premsa.

I com sabeu que soc especialment sensible als “blufs”, muntats a base de diners i notes de premsa, vaig redactar el post dels WC’s (que reitero són molt bonics).

No es pot negar que els lavabos d'aquest llo, són d'alt nivell

A partir del mail en que m'eliminaven el meu post, hem intercanviat alguns correus (al meu estil), amb els moderadors d'aquesta web, tot i que al final hem acabat “amigos”.

Que he tret en positiu?. Doncs que he descobert que igual que han eliminat el meu, també han eliminat els posts d’usuaris ficticis i això els dóna un plus de credibilitat a Verema. I quin dubte m’ha quedat?. De si han estat els mateixos de Verema que ho han decidit o algú els ha pressionat. Però això sempre quedarà en el dubte...

Però en tot cas m’he quedat satisfet del resultat final. Desapareixen els post “notes de premsa” i també el meu, que sense aquells quedava una mica fora de lloc.

I ara ja passo a la part dedicada a blogaires: Algun dels meus múltiples serveis d’informació, m’ha comentat en privat, que per “dinamitzar” aquest lloc, estan pensant fer el que està de moda ara i que consisteix en convidar blogaires per tal de que “lliurement” escriguin un post.

No crec massa que els blogaires de cuina que em llegiu i que us tinc recomanats a la dreta del meu blog estigueu a la llista de convidats. Intueixo que els que convidaran seran els de la gama que escriuen “Ohhhh... un lugar de ensueño, divino, con glamour... etc”. Comentar com xafarderia, que sé d'algun/a que ja no espera que el/la convidin, sinó que fins i tot és freqüent que es convidi a canvi d’escriure un post.. :).

Res... que només ho dic per fer una reflexió sobre la dignitat del blogaire. El fet que et convidin a un sopar “a canvi” de que escriguis, és la publicitat més barata del món.

Quan costa al restaurant regalar un sopar en un dia que no tenen ple ?... Segur que no passa dels 15€ (Impostos, estructura, lloguers, sous, es paguen amb els clients de pagament no amb els convidats). Penso que deixar-se comprar per 15€ i si m’apureu 20€ és comparatiu a un anunci que l’altre dia em llegia escandalitzada una gran amiga “francés terminado en completo a partir de 30€”. En fi... que ja m’enteneu....

Ja veieu .... Fent amics com sempre...:).

Probably el restaurant amb millors WC a BCN

2011-11-01T11:16:00.000-07:00

Boca Grande / Boca Chica

Passatge de la Concepció, 12
T. 934 675 149

Quan es va anunciar el nou restaurant Boca Grande a BCN, la cosa prometia. Decoració amb molta inversió a càrrec de Lázaro Rosa -Violant (la mateixa de Casa Paloma), cuina a càrrec de xef ex-Mirror i Ovic i com propietaris, la mateixa gent de Big Fish (un lloc que m’agrada molt).

Però just acabat d’inaugurar, vaig començar a llegir en blogs força coneguts que ni el menjar estava a l’alçada ni tampoc el servei. I ho vaig llegir en tres blogs diferents que normalment canten alabances de qualsevol lloc nou “guai”. I això ja em va aixecar totes les alarmes.

També a la concorreguda web verema.com la cosa no pintava massa be... En mig de diferents opinions no massa positives escrites per gent habitual a Verema, apareixien dos “usuaris” nous que mai havien publicat a Verema, que amb estil agència de premsa, lloaven el local... Vaja que es tractava de “usuaris fraudulents” típics, es a dir la mateixa agència de que disposen aquests llocs.

Però tothom estava encantat amb la decoració (tot i que alguns criticaven tants caps de bestiar dissecats) i amb els lavabos que tothom coincidia que eren una meravella.

I per aquest fet vaig decidir anar-hi a meravellar-me amb els lavabos i ja puc afirmar de primera ma que realment són una passada. La decoració també em va agradar molt, tot i que pugui ser discutible el fet dels animals dissecats, però he de dir que em va agradar....

En la planta baixa tenen el restaurant (Boca Grande), en el primer pis el bar de luxe (Boca Chica) que també té entrada independent y en el segon pis un wine bar amb ambientació més íntima i amb una prometedora terrassa tot i que una mica encaixonada.

No vaig tenir massa tracte amb el servei, però dir que va estar correcte i fins i tot ens entenien en català. Però ja paso a la part important del lloc... els lavabos... ;).

Estan al soterrani... es baixa una escala i de cop s’entra en aquesta meravella que fins i tot disposa de cabina DJ..!!. Sorprèn la gran pica que podeu veure a continuació.

I fixeu-vos en els miralls... Jo físicament ja he perdut molt amb l'edat, però qualsevol que tingui autoadimiració, es pot observar de qualsevol angle. Pot ser el paradís de la gent amb tendències narcisistes..!!.

I ja la part més íntima que fins i tot disposa de butaques d’espera (el lloc és unisex) i finalment l’emoció d’entrar al lloc clau que contrasta per la seva senzillesa i sobrietat en un entorn on tot és luxós.

A la primera foto veieu la tassa i en la segona el sostre enmirallat per tal de que un es pugui observar mentre desenvolupa qualsevol de les tasques habituals pròpies d’aquests llocs amb una ma aguantant un Gin Tònic i l’altre pel que calgui.

Us recomano molt que visiteu aquests meravellosos lavabos. Segur que no quedeu defraudats... :).

Un italià classic

2011-10-23T04:08:00.000-07:00

Agafada de la web per falta de llum

De Gustibus Italie

Ricardo Calvo,13 (zona alta)
08022 Barcelona

T. 934189849

www.degustibusitaliae.com/

Feia com 5 anys que no anava a Gustibulus. La darrera vegada ens va agradar molt i tenia bon record d'aquell sopar i també bones referències actualitzades.

No diré que la darrera visita ens vagi decebre, doncs si així hagués estat, segurament no el publicaria. Només faig crítica negativa quan em trobo en llocs que volen donar gat per llebre, ja sigui a nivell del menjar o a partir de campanyes de màrqueting inflades.

El menjar que serveixen a aquest italià (no pizzeria!!), és bo amb molts plats interessants, però segurament en aquests 5 anys de la darrera visita, l'estètica dels restaurants ha canviat (o potser he canviat jo....). Però el vaig trobar trist... Potser una capa di pintura i/o alguna redecoració li convindria. El servei correcte però també una mica trist... Com si s'haguessin encomanat de les parets.

Segurament dues coses li van en contra.... Una és que el món ha evolucionat cap a la moda del disseny i en aquest caldria alguna remodelació, tot i que sense arribar a les exageracions de "culte al disseny" com aquestes llocs "guais" que ara obren amb signatura i tot... "decorado por la por la conocida interiorista Cuquita X"...:).

La segona cosa que li va en contra és el barri... Si estès a ciutat vella o al Born passaria més desapercebut... Però està en zona noble, es nota una mica més.

Aperitiu obsequi de la casa

Però anant als plats que ofereixen, la carta és amplia i amb moltes opcions interessants fixes i de temporada que podeu consultar a la web. Varem optar per picar de 3 plats com inici.

Exel·lent parmesà i mortadela...

I vam continuar amb plats de pasta. En el meu cas uns “Spaghetti all'aglio, olio, peperoncino, bottarga e pecorino sardo” (un plat que m'encanta) i uns “Triangoli di gamberetti fatti a mano con salsa di limone” que estaven força recomanats i eren bons. No vaig fer fotos per discreció.... En faig o no en funció de si em sento còmode fer-les i cap als segons ja em sentia observat.. :)).

La carta vins una mica massa clàssica, però vam optar per un vi italià que va resultar força bo. Un DOQ Valpolicella i en concret l’Alegrini fet amb raïm típic d’aquesta DOC (Corvina Vernonese 65%, Rondinella 30% i Molinara 5%).

I com postres vam compartir un molt correcte Tiramisu.

Potser un dels encants és el jardí que envolta aquest restaurant cantoner i que al reservar no em vaig atrevir a demanar-hi lloc degut a que fresquejava una mica. També recordo de l’altre ocasió que hi vaig estar, la primera planta una mica més acollidora.

Segurament tardaré a tornar-hi doncs tinc altres italians a BCN que m'agraden i tinc força abandonats, però si us agraden els italians clàssics i amb bona oferta, el podeu posar a la vostra llista.... Però si us va més entorns de decoració tipus Boca Grande... no us el recomano...:).

No és econòmic tenint en compte que no vam triar cap plat de massa nivell. i el cost sense vi i amb dos cafès es va apropar als 60€ els dos.

Un dels 3 als que vaig més sovint...

2011-10-14T05:28:00.000-07:00

9 de la Borriana

Carrer de la Borriana, 9 (Sabadell)(just darrera del passeig de la Plaça Major al casc antic)T. 937459749

El meu blog no mostra de manera explícita els restaurants que visito amb més freqüència i pot semblar injust que vagi publicant llocs als que possiblement no torni més (tot i haver-me agradat) i en canvi, restaurants als que vaig freqüentment quedin ocults en les "profunditats" del blog. Un exemple clar pot ser un dels primers que vaig publicar, l’Estrella del Born que m’encanta i per diferents circumstàncies fa prop de 2 anys que no he trepitjat (prometo tornar..!).

Quin són els 3 llocs en que vaig amb més freqüència?. Ho confessaré....

El que més el “9 de la Borriana”. A part de que m’encanta la seva cuina, el tinc a 150 metres de casa. La majoria de vegades vaig al seu menú de migdia amb excel·lent RQP i en altres ocasions anem a la carta, tal com publico avui.

Els altres dos són Germans Miquel’s i Topik. Germans Miquel’s a Cambrils, aprofitant que passo allà molts caps de setmana i ofereixen un producte de molta qualitat, amb cuina senzilla i tracte molt afable per part de Xavi. I Topik a Barcelona, per oferir una cuina que m’encanta a bon preu i tenir una bona relació amb l’Adelf i l'Eva. Topik és el que vaig menys dels 3, degut a que “geogràficament” no em resulta tan fàcil, però intento no perdre’m cap sopar maridatge ni cap dels cursos que imparteix... I aviat el podré publicar de nou, degut a una sorpresa que preparen...

El 9 de la Borriana, el porten el Paco i la Nuri. A la cuina està la Nuri, la parella del Paco, que amb les seves habilitats culinaries, fa brillar de manera especial aquest restaurant. La sala està controlada pel Paco, excel·lent somelier, que compta amb l'ajuda del Sergi, un noi amb gran una simpatia i “savoir faire”.

Ara fa pocs dies vam anar un vespre al 9 de la Borriana i aprofito per tornar-lo a publicar (aquesta vegada amb fotos!), tal com ja vaig fer fa uns mesos amb Germans Miquel’s.

Foto feta a primera hora just abans del servei... Per això es veu buit.. :)

En la nostra darrera visita, vam demanar com primers a compartir, una amanida amb rossinyols i un carpaccio de ceps. Els dos plats excel·lents i el que més, el carpaccio...

L'amanida de rossinyols

Carpaccio de ceps... i amb pinyons.. :)

Com segons un excel·lent filet pel meu fill i per mi un bacallà fet en un fons d’alls tendres. Els dos plats van resultar excel·lents i en concret ens filets (en les seves diferents variants que inclouen un excel·lent tàrtar), són un dels plats estrella del lloc. Curiosament no he menjat mai filet allà, ja que m’agraden més les carns més “potents” que el filet tipus “vaca vella” o “txuleton”. I quan vull carn, amb el tàrtar ja em satisfan les meves ànsies carnívores.

Exel·lent filet....

Bacallà confitat i fons fet amb alls tendres...

El vi a aquest lloc, sempre el deixo a l’elecció del Paco... El seu nivell de coneixements junt amb la seva sobrietat i zero teatralitat, fa que per mi sigui el meu "sommelier de referència"...:). Els que em coneixeu, ja sabeu que massa comèdia m’empallega. I aquí és l’únic lloc que ni em preocupo per la carta de vins... que triï ell i ja sé que triarà dins una franja de preus que ell intueix que és la meva franja.

Akyles.... ja el publicaré al blog de vins...

Com postres vam demanar un culant de xocolata i jo un recuit de la Fonteta... (que bo i quina textura tenia!).

El culant...

I el recuit acompanyat de melmelada de figues .... fantàstic...!!

Els preus?... doncs si aneu a la carta amb primers per cada un, segons i postres, la suma per persona pot apropar-se als 40€ i el vi ja dependrà de que demaneu, que té tot el ventall de preus. Aquí podeu veure el primer post que vaig escriure d'aquest lloc. Feu clic aquí.

Ada Parellada en estat pur.. :)

2011-10-05T02:02:00.000-07:00

Pla dels ANGELS

Ferlandina 23 (MACBA)

T. 933 294 047

Com la majoria ja sabeu, l’Ada Parellada té més d’un restaurant obert a Barcelona i és un clar exemple de persona emprenedora que sempre es belluga a la cerca de noves idees i projectes. A més de la seva feina del dia a dia, organitza sessions de formació, tallers i un munt d’activitats més que segueixo a través del seu Facebook. Penso que seria un bon exemple de que cal fer en temps de crisis i fins i tot de no crisis.

Darrerament ha reconfigurat la carta del seu restaurant “Pla dels Angels” i volia donar-ho a conèixer a través de blocaires del món de la cuina. Em van convidar, però era en cap de setmana i com és costum meva, estava lluny de Barcelona.

L’Ada es va posar en contacte amb mi i aprofitant que aquest dilluns havia quedat per sopar amb el Joan, li vaig dir que aniríem si acceptava les meves condicions.. :). (i una de bàsica és que mai accepto invitacions ja que no em sentiria còmode escrivint d’un lloc al que em conviden.... Tampoc havíem parlat del tema explícitament, però ja vaig preferir avançar-me).

Vàrem arribar ben aviat cap a les 21h i el local és molt bonic i acollidor. I vam veure que a més de restaurant, tenen terrassa a l’exterior i munten diferents activitats a l’interior (precisament ens en va mostrar una en que un grup de noies que manipulaven farina).

El restaurant que ella va agafar a l’any 2000, està ubicat on havia estat el Forn del Convent dels Àngels i ens va explicar l’evolució de local. I també la seva filosofia com restaurant de donar de menjar a molt bon preu, però amb qualitat.

Igual que fa a Semproniana, sempre trobes alguna sorpresa fruit de la seva brillant imaginació. En aquest cas la primera va ser que els cartes, eren com etiquetes d’ampolla, de vi, enganxades a ampolles...(!).

Fixeu-vos en el preu dels primers...

Aquí podeu veure la “carta”, llegint a les ampolles i els plats que vam triar o millor dit ens va triar ella.... De fet jo li vaig donar llibertat total i amb el meu amic vam tenir una mica més de feina ja que és menys “ tolerant” que jo en el que fa a alimentació, però també va sortir molt content.

I aquí teniu els segons... "Todo a 8,50"... :)

Fixeu-vos en els preus de les cartes i veureu que un sopar pot sortir perfectament per 15/20€ per dir un preu (begudes a part). Els plats eren molt bons i un parell d’ells em van sorprendre per el seu nivell i per tant amb una RQP increïble.

Quin “però” remarcaré avui?... :).... Ja sabeu que em costa no dir-ne alguna. El “però” d’avui és la ubicació. Quan vàrem sortir cap a les 12 de la nit, la nostra ruta cap a la plaça Universitat, impressionava una mica.... Ja confesso que no estic habituat a aquests barris i que soc una mica poruc... però tot i que en cap moment vàrem observar res d’anòmal, anàvem una mica esporuguits, però d’això evidentment l’Ada no hi té la culpa i en tot cas ho pateix.

Mireu el que vam menjar.... Especial atenció a l'empedrat, al braç de gitano moreno i al costellam.....

Excel·lent empedrat de cigrons i bacallà... Realment MOLT bo..!

Una correcta amanida amb seitons marinats...

El que anomenen "Las Papas"... que poden ser amb romesco o amb salsa picant..

K de truita.. de poma saltada i mousse de foie....

Rostit de costella de porc... Molt bo...

Làmines de tonyina amb llima i cacahuet... Potser el plat que vaig trobar més fluix..

Braç de gitano moreno (caneló amb botifarra negra). Excel·lent..!!. El veieu "deformat degut a que em vaig oblidar de fer la foto al principi... :)

Postres a base de xocolata, però ja estava tip i vaig passar de postres...

Un bon Priorat que ja coneixia...

Probably.. una de les millor barres de Barcelona

2011-10-02T11:15:00.000-07:00

La Barra del Coure

Passatge Marimon 20

T. 932 007 532

Com ja imagineu estic parlant de l’excel·lent restaurant Coure de Barcelona. Aquest darrer agost ha estat remodelat en la seva part soterrània de manera que ha millorar de manera substancial i ja fa més temps van remodelar l'entrada convertint-la en una barra molt atractiva. Però prefereixo fer un tractament diferent de Coure com resaurant i de la Barra del Coure, ja que són filosofies diferents.

Com podeu veure a la foto, la barra és reduïda i per tant no és fàcil aconseguir lloc. A la següent imatge podeu legir el menú amb una oferta ben atractiva. Vam optar per compartir com primers una ensaladilla amb ibèric, unes croquetes realment excel·lents i una coca de sardines molt bona també.

Com segons vam demanar unes mandonguilles i jo una hamburguesa de vaca gallega, que imaginava en plat i em va arribar amb la curiosa presentació que podeu veure a la foto. Donada la meva poca experiència en "fast food", em va costar una mica manipular-la, però la matèria prima i punt de cocció, van ser excel·lents també.

Ja coneixia la versió restaurant, que es pot gaudir al soterrani i que en el seu moment vaig escriure aquí. La barra ha estat una experiència agradable, tot i que no una sorpresa ja que havia llegit molt bones referències del lloc a diferents blogs i per tant ja anava "preparat" i predisposat.

Per buscar el típic "però" que m'agrada esmentar quasi sempre i en aquest cas ben aliè al restaurant, dir que al migdia (als vespres pot ser pitjor) l'ambient era bastant diferent del que m'agrada envoltar-me i ben sabeu que l'entorn m'afecta força.

Hi van haver varies escenes d'aquelles que em van fer pensar lo dur que devia ser mantenir un restaurant. No ja les dificultats de fer-lo rodar i evitar pèrdues, sinó la de aguantar als clients cretins..... Podria escriure un munt de línies, però em va al·lucinar una parella d'aquelles que ja fa anys que han posat un 4 o un 5 a la primera xifra de la seva edat, però que en canvi vesteixen com si la primera xifra fos un "1"...:). Els gags que van muntar, van anar des de donar-se el menjar mútuament a la boca, passant per demanar sal maldon de manera "ostentosa" i acabant dient cretinades al pobre encarregat de la barra que vaig notar com se li alterava l'adrenalina, però mantenia la calma. Tampoc els agradava cap vi a copes... però els anàven tastant tots amb l'excusa... :)

No van ser els únics que muntaven o interpretaven gags per allà, però aquesta parella va destacar en diferència... Em va fer gràcia el comentari del meu fill en referència a la component femenina, just quan van sortir a fumar .... "si es mor, més que incinerar-la, millor al contenidor dels plàstics".

Però aquest relat de l'ambient, només ha estat un comentari irònic meu. Vam menjar be, el preu és raonable, vins a copes ben resolts, servei acurat, proper i amable. Penso tornar-hi, tot i que ja mentalitzat de a veure més d'una fricada al meu voltant. Si un entra mentalitzat, és allò del 2x1.... bons plats i espectacle... :).

Havia perdut el ticket i ara l'he recuperat. Per tenir idea de preus: L'ensaladilla d'ibèrics: 5€. La coca de sardines: 4,50€, Les croquetes (bonissimes!!) a 2€ cada una. Les mandonguilles 9€ i l'hamburguesa també 9€. Bona oferta de vins a copes amb preus al voltant dels 3,5/4€.

Tapes de tota la vida i en ple centre

2011-09-25T11:26:00.000-07:00

Agafada de la seva web. No em vaig atrevir a fer fotos.

Casa Alfonso

Roger de Lluria, 6 (Urquinaona)

T. 933 019 783

http://www.casaalfonso.com

Hi han llocs que jo mateix m’estranyo de no tenir publicats, ja que hi vaig amb certa freqüència, però mai m’enrecordo d’escriure sobre ells. Lògicament no són llocs de gran volada ni d’alta gastronomia, però compleixen amb la funció de picar alguna cosa pel centre de BCN, còmodament en una taula i en un entorn força curiós.

Estic parlat de Casa Alfonso, on es pot anar a picar tapes o a sopar de manera més contundent. Està ubicat a pocs metres de la Plaça Urquinaona i en dies laborables no és massa difícil trobar-hi lloc. Si estés a Rambla Catalunya hi haurien pinyes per aconseguir taula. Està en un edifici històric declarat patrimoni arquitectònic i fins i tot (segons diuen a la web), lloguen la sala com plató per rodatges.

La passada setmana, volíem picar alguna cosa a primera hora del vespre i després d’intentar anar a La Cucine Mandarosso i trobar-nos amb la sorpresa de que ja estava tot reservat un dimarts nit a les 20:15, la segona opció va ser Casa Alfonso.

El lloc és ben curiós... barreja de clients de tota la vida, amb estrangers que s’ho han currat per trobar-ho, alguna parella demodé, d’aquelles que abans en deien “un cuento”... :). És un dels encants de la casa... Abans allà prop hi havia una d’aquestes sales de ball demodé que es deia/diu Camelot (no sé si encara existeix) i penso que ja formava part de kit, sopar allà i anar a ballar.

Cap problema en demanar vi de la casa... Curiós "decanter"

Per menjar, alguns plats de cuina clàssica “castellana”, però també fustes d’embotit, fustes de formatges i fumats, croquetes de tots gustos i colors, tapes clàssiques, coques de Llavaneres, flautes, amanides, etc.

Imagino que la majoria dels que em llegiu ja coneixeu aquest lloc, però sinó heu anat mai us recomano un dia l’experiència. Els preus són correctes i en funció del que demaneu poden bellugar-se en un ampli ventall, però no us miraran pas malament si demaneu una flauta i una cervesa. Jo mai passo masses mesos sense anar-hi.

Molt recomanable a Sarrià

2011-09-21T13:40:00.000-07:00

Foto del jardí agafada d'Internet per manca de llum

Vivanda

c/ Major de Sarrià, 134,

T. 932 031 918

Feia molts dies que tenia ganes d'anar a Vivanda. Havia llegit un munt de cròniques d'aquest lloc, però darrerament això tampoc és cap garantia.....:). Fixeu-vos en el bombardeig al que darrerament ens castiguen amb llocs com el Boca Grande o fins i tot un lloc d'hamburgueses "avalat" per l’assessorament d'un cuiner doble estelat.... Deu nos en guard un cuiner estelat assessorant hamburgueses...!... :).

Però ja avanço que ens va agradar i molt. Passo d'explicar que és del mateix que l'Alkimia (per cert un GRAN lloc) i que la influència bla, bla, bla..... Això si us interessa està explicat arreu.

Ofereixen moltes alternatives per picar, un munt de plats per compartir i com segons una sèrie de plats normals (si, si... he dit normals en positiu!) en format ració petita o ració doble. Les racions petites, que seria sinònim de mitja ració, eren més que suficients.

Nosaltres vam compartir tres primers, que podeu veure a les fotos (deliciosa truita de patates i ceba feta al moment, croquetes molt bones o millor dit excel·lents i una parmigiana molt ben resolta).

Perdoneu la qualitat de les fotos...:(

La foto no reflexa la imatge real. En directe tenien pinta GENIAL i a la foto FATAL.. :)

Els segons. (que per discreció no vam fotografiar, ja que la llum al jardí on sopàvem era escassa i requeria del flash) van ser un molt bon fricandó i un excel·lent tàrtar de bou.

La veritat és que ens va agradar. Vam poder gaudir del jardí i l’únic “però” que hi vaig trobar va ser que les cadires eren una mica incòmodes. Molt adequades per una terrassa o jardí, però que per sopar et fan caure massa enrere. A la foto les podeu veure..

Però en canvi el servei amable, professional, de la terra.... Els plats excel·lents. Tinc ganes de tornar-hi. Us recomano aquest lloc.

Com vi ens va agafar la curiositat de tastar el Pas Curtei 2007( el germà petit i econòmic del Sot Lefriec) que potser requeria de decantació, però en tot cas no ens va convèncer o potser anàvem amb expectatives de Sot Lefriec.... :)

El cost total amb 3 primers, dos segons, el vi, postres a compartir i cafès va voltar pels 80€ dues persones. La RQP em va semblar correcta i evidentment amb només dos primers el total baixa.

A preu Tagliatela, però amb encant

2011-09-18T09:42:00.000-07:00

Agafada de la seva web, que jo no tenia prou llum

En Ville

Doctor Dou, 14 (baixant les Rambles a la dreta)
T. 933028467

http://www.envillebarcelona.es/

Tocava "moderació" i a través d'un dels blogs de restaurants que segueixo fidelment ( el del Agustin que té el blog "Pues iremos"), vaig trobar el restaurant En Ville.

Periòdicament fem sopars amb un bon amic i vaIg decidir provar aquest lloc. Ja avanço que no es cap restaurant d'alta gastronomia, però si es un lloc bonic, agradable, on es menja molt correcte i a un preu molt ajustat

A la seva web podeu veure l'oferta, però tenen dos menús que també ofereixen a la nit amb molt bona RQP i ben presentats i servits. Al migdia i a través del blog de l'Agustin, sé que ofereixen un altre menú específic, més econòmic.

Vista "parcial" del menú Bistro a 19,80€

El local es gran i molt bonic i a l'entrar hi havia música en viu ( un noi amb un piano d'aquets electrificats). Vaig demanar d'entrada que ens posessin en un lloc tranquil en el que la música fos poc perceptible, doncs per nosaltres la conversa és primordial. Van estar molt amables i em van oferir diferents alternatives (el local és gran, en forma de "U" i ho permet). També vaig observar que el maître feia un gest discret al music al passar pel seu costat indicant que baixes volum....:).

Penso que és un lloc ideal per parelles o grups de joves, amb una mica més d'aspiracions gastronòmiques que la cadena Tagliatela i amb el mateix cost o inferior a no ser que allà es limitin a pizza i res més... I l'ambientació de la sala és agradable i en cers aspectes "romàntica".

El menú de 19,80€ que podeu veure a la seva web és un bon exemple. Nosaltres vam triar el de 29€ amb el excel·lent aspecte que podeu veure a les fotos. Mirant la carta també els preus eren continguts. Insisteixo que no és alta gastronomia, però tampoc res a veure amb tants llocs infames que a més tenen clients.

Una mostra d'un plat del menú: El tàrtar tallat a ganivet, molt ben presentat i preparat

Una altre mostra: El magret d'ànec.

Probably one of the best restaurants in the world

2011-09-11T10:31:00.000-07:00

Celler de Can Roca

c/ Can Sunyer 48

Girona

Abans d’entrar en explicacions, comentar una d’aquelles casualitats que sorprenen... Vam anar-hi el dissabte dia 03/09 i la reserva era de feia 6 mesos. I precisament aquest mateix dia, el comptador Google del meu blog es posa a 100.000... Sorprenent casualitat..!.

Ja d’entrada dir que anar a aquest lloc és un privilegi i que evidentment ens va encantar. I pel que fa al lloc, tracte i servei, la qualificació que correspondria és molt alta. De veritat que molt alta...

Els plats molt be i encara ens va sorprendre més els vins (vam agafar el maridatge). I ens van sorprendre perquè combinaven vins cars amb altres ben assequibles i molt ben trobats. I amb un percentatge de vins de proximitat d’agraïr. Al meu blog de vins teniu l’explicació dels vins.

Ja sé que els que em coneixeu, ja esteu esperant que en digui alguna de les meves... I no em podré pas callar del tot...:). No criticaré l’excés de servei doncs suposo que és el que toca en un “3 estrelles”, però ja imagineu que no em provoca especial entusiasme que m’ajudin a seure posant-me la cadira al cul, ni que m’acompanyin al lavabo (afortunadament només fins la porta ).

Potser em toca més la pera veure públic del que hi va a lluir (i en algun cas puc afirmar sense cap mena de dubte, que més que a gaudir)... Algun acabat de perruqueria d’aquells que porten hores i més d’alguna cavalcant sobre Jimmy Choo, amb estil d’aprenent a xancler.

Però tret d’aquests comentaris que ja sabeu no em puc callar tot va anar de conya i per tant res a dir. Evito així repetir-me de manera edulcorada, el que ja podreu llegir a altres blogs. I així també puc donar carnassa a tots els que pensen “no está hecha la miel para la boca del asno”, pensant amb mi.... “que haberlos, los hay”. També i abans de que algú surti amb que "no em concentro en el menjar i em perdo amb el públic", dir que 3 o 4 hores donen per tot.. menjar, beure, veure (o mirar) i fins i tot conversar... :).

Ah... m’oblidava... no ens van ensenyar la cuina tal com expliquen altres blogaires... No se pas si degut a la nostra discreció habitual, o perquè no portaven una càmera ostentosa (només l’IPhone) o perquè era dissabte i ja estava ple quan vam arribar a les 14h.. :).

Dit això, ja us deixo el menú degustació i un munt de fotos de la majoria de plats. Com opinió personal i donada la meva forma de ser cerebral , dir que el que es paga en aquests llocs (que en cap cas discuteixo que s’ho valgui..!!) i la satisfacció real obtinguda, al meu criteri no compensa, però tinc clar que vaig errat quan per fer una reserva cal esperar mesos. I reitero per si queda dubte, que ens va agradar MOLT...

Un bonsai molt mono amb 4 olives penjades.... :)

La xarxa em va costar de mastegar... ;)

Amanida verda... ¿?¿?... :)

Ostres... La ostra... :)

La sopaaaa...!!

La gamba... :)

Llenguado...

La blanqueta de garrí... molt bona

El roger...

El tartar...

El xai...

I aquest ja va de postres... com els següents..

Reflexió després de 100.000 visites. Els blogaires som incòmodes?

2011-09-03T12:39:00.000-07:00

Estic molt satisfet i agraït a tots vosaltres, d’haver arribat a les 100.000 visites amb un un total de més de 140 seguidors... El bloc m'ha fet passar bones estones, conèixer i/o recuperar amistats i sense portar-me cap mal moment ni desencís.

No sé si 100.000 vistes (segons el comptador intern Google) son moltes o poques.... No hi ha masses blogs dedicats a restaurants i en català menys. Mirat així podríem dir que això afavoreix les visites.... Però també cal considerar que el volum de gent interessada en restaurants, tampoc és excessivament elevada i en tot cas molt inferior a la que està interessada en cuina, per posar un exemple més o menys relacionat.

Visito els restaurants de la manera més anònima possible, faig les fotos mig d'amagat i la meva finalitat bàsica quan vaig a un restaurant és dinar o sopar i xerrar amb qui m'acompanya. Dit d'altre manera, no m'interessa massa el món de la restauració tret del servei que dóna. Per mi el restaurant és com una caixa negra que em dóna un servei.... I poc m’interessa si el xef va fer pràctiques al Bulli (quasi prefereixo que no...), o l'estat de crisis del sector (tampoc els explico el meu), ni filosofar sobre el futur de la cuina en els propers anys...

I de fet dels quasi 100 restaurants propers que he publicat (m'he deixat alguns que he pensat no valien la pena), només he arribat a nivell amistat amb 3 d'ells i amb aquests si que en ocasions hem ampliat (o ampliarem) el nostre contacte més enllà del pur tracte professional.

Tot aquest preàmbul, és arrel d’una conclusió que he tret i és que els blogaires amateurs i independents, que parlem de restaurants, som en general, una espècie incòmoda. No som massa estimats ni per part dels blogaires "professionalitzats", ni tampoc pels restauradors.

Els primers perquè en més d'una ocasió es queden en pilotes, quan expliquem "la realitat" d'un lloc que ells han lloat amb tota mena de luxes, tot i que en ocasions utilitzant recursos literaris per no deixar-se entendre massa. ..... I quan algú descriu la “dura realitat” del lloc, imagino els toca realment la pera.... (i en el fons m'agrada).

Com sempre dic, els blogaires “professionals” poden ser de fiar quan parlen de llocs senzills, d'aquells oberts amb molt d’esforç i sempre que no hi hagi una amistat prèvia. En canvi millor desconfiar d'ells quan parlen de llocs oberts sota el paraigua de grups poderosos i agències de premsa. En tot cas cal saber llegir-los fent “lectura entre línies”.

Els restauradors tampoc ens acaben d’estimar, perquè pensen que una critica negativa pot fer molt de mal i en canvi una positiva passa desapercebuda, ja que l'estil blogaire sol ser edulcorat i deixar bé el lloc, ha de ser “la normalitat” al seu criteri.

També comentar que alguna restauradors, quan es parla d’ells, només admeten la qualificació "excel·lent".... I per ells un “notable alt”, ja és ofensiu....(no se com devien reaccionar quan estudiaven). Fa no massa vaig publicar d’un lloc on els vaig deixar be a tots nivells, excepte en un punt no clau i que era fàcilment salvable... Doncs el feed-back que m’arriba és que s’havien emprenyat amb el tema... En lloc d’agafar-ho com una oportunitat per millorar, s’emprenyen...

També entenc que hi ha blogaires “amateurs” complicats (i cal incloure aquí alguns dels de publiquen a Verema) que amb el “bon rollo” de “jo et publicaré”, esperen alguna cosa a canvi o algun tipus de convit... Però de “gorreros” en hi ha a tot arreu...

En fi... que malgrat en ocasions pugui no sentir-me massa estimat per part d’aquests col·lectius (i els que em coneixeu de prop, ja sabeu lo poc que m’importa), continuaré per aquest camí mentre em segueixi divertint i pugui fer-ho. Les 100.000 entrades em venen a dir que la gent ho llegeix i agraeixo molt els comentaris al blog o en privat..... Em fa molta il·lusió rebre mails de gent que m‘expliquen agraïts com els ha anat en un restaurant que han descobert a través del meu blog.

Gracies a tots els q em llegiu i comenteu.... Continuem el camí

I a sobre t’ha d’agradar la regalèssia…:)

2011-08-24T08:14:00.000-07:00

A Fuego Negro

c/ 31 de Agosto
San Sebastián
T. 650 135 373

Aquests darrers dies de vacances, hem aprofitat per passar un cap de setmana llarg a Biarriz. Vam fer una escapada a Getaria per visitar el museu Balenciaga i de tornada a Biarriz, vam parar a San Sebastian a sopar. No ho teníem previst i com estàvem cansats per anar “de pinxos” a peu dret, vam optar per un lloc que sembla estar de moda i del que havia llegit referències en més d’un bloc i/o article. Es tracta de A Fuego Negro....

Ofereixen una menú que ells decideixen, que suposo els porta feinada immensa, amb productes de qualitat... però que a mida que avança el menú et vas dient... “Cal tota aquesta complicació?”. Penso que amb el tema cuina hem arribat a extrems que tendeixen cap al “papanatisme”... I no pas dels cuiners sinó dels clients que més que a sopar, sembla que vagin desitjosos de la sorpresa i en ocasions d’escoltar les prèdiques del xef corresponent.

Cada cop estic més convençut de que en el futur, caldrà distingir entre restaurants i “parcs temàtics de restauració” que em voldria equivocar, però acabaran oferint jocs de mans com a complement... .:).

Explicaré el nostre sopar amb algun exemple... Arriba el noi que serveix i amb aire triomfant ens porta un plat amb 3 boletes i anuncia... Txangurro (de conya pensem..), avocat (al menys dóna color) i la tercera feta a partir de regalèssia... També ens dóna “instruccions de com menjar-ho”... Que els ha agafat ara amb la regalèssia?. No és pas el primer lloc que em “sorprenen” amb això.... Ara toca redescobrir la regalèssia???.... Que no havien mastegat arrels de jovenets tots aquests xefs?.

Les boletes ditxoses... Amb lo bo que és el Txangurro....!.

Més endavant i seguint explicant exemples, arriba un vas en que el noi ens diu “tigre...!!”. Recupero al meu fill de l’ensurt (no menja carn de felins ni li agraden els musclos de riu) explicant-li que es tracta d’una manera clàssica de preparar els musclos... Que penseu contenia el got?... Doncs en plan 'guai' havien posat els 2/3 musclos al fons del got... a sobre com una sopa/salsa i més amunt com un cruixent que venia a ser la capa superior del gratinat. Evidentment també amb instruccions de com s’havia de menjar. I certament si ho menjaves seguint les instruccions senties com si mengessis la típica tapa que porta aquest nom...

Vam seguir menjat el que ens portaven, escoltant atentament les instruccions, intentant posar cara d’interès i continuant en la nostra conversa a la que el cambrer abandonava la tasca d’instructor. Cap al final ens van portar una cosa (ja no recordo que..) que vam deduir que eren els postres i com ja no portàvem res més, el lloc ja estava mig buit i passava l’estona, amb el millor dels somriures meus li dic al cambrer “¿Nos puedes traer la cuenta?”. I ja vaig veure per la mirada que la vaig cagar... Ens va mirar per sobre l’ombro (no recordo si el tatuat o l’altre) i ens va dir “falta uno de los postres..!!”.

Vaig pressentir que havia fet una ofensa.... Com si hagués demanat una tapa de pernil ibèric en un restaurant de Teheran...:).. I si... era de preveure... quan ens va deixar els segons postres a la taula... va dubtar si ens explicava en que consistia i va pensar (se llegir els pensaments).... “¿Pa que?... ¿Pa que voy a explicar sinó saben apreciarlo?”. I va deixar els postres sense dir paraula allunyant-se tot airat...... :).

I així va acabar el sopar... Vam pagar els 100 eurets i vaig sortir ben convençut de que en el futur triaré restaurants i evitaré en general “parcs temàtics de restauració”. I abans de que algú escrigui algun comentari 'sauvage', dir que penso donen bon producte... que ho curren bastant... que tenen molts guiris d’alt nivell, però que a MI no em va convèncer(tinc dret no?)....:). Es que igual m’apareix l’anònim que s’enfada pel post anterior i em diu que no tinc dret...

I la resta d’àpats del viatge?. Doncs en general be... menys nivell que Alsàcia (el meu destí anterior d’aquest agost) però que com ja sabeu, mai explico de restaurants llunyans, tot i que avui he fet una excepció, no pas per criticar el lloc, sinó per fer una filosofada... Us deixo la foto del millor àpat que varem fer per Biarriz i en concret a Baionne:

Un "restaurant"... (no parc temàtic)... el que més ens va agradar....:)

Cachitos… un local que desitjo fracassi

2011-08-18T07:50:00.000-07:00

A la Rambla Catalunya, 33 (Consell de Cent)

Per primera vegada al meu bloc, parlaré d'un lloc al que no he anat. El vaig “descobrir” a partir d’un comentari de l’amic Agustin, al bloc del Victor Ibañez. Aquí el teniu:

El otro día cene en otro de rambla Catalunya, se llama "cachito" y tengo el comentario escrito en borrador, no sé si lo publicaré, es lo más vergonzoso que me ha pasado nunca. Solo te diré que me sirvieron un montadito de escalibada cuando había pedido uno de steak tartar y al reclamar me dicen " no no si es Steak tartar" ….

No conec personalment a l’Agustin del bloc “Pues iremos”, però em mereix tota la confiança igual que el Victor. Son blocaries amateurs com jo, que són independents i sincers. I el tema de confondre tartar amb escalibada i a sobre xulejar ja em va semblar massa fort.

I com sabeu que em va la marxa i volia fer unes compres per BCN, vaig pensat que miraria com és el local i igual entro i em demano un “montadito de tartar” a veure que em porten...:).

Però just quan vaig arribar, la sorpresa del lloc “nou de trinca”, són totes les seves retolacions en les que el català està totalment absent. I estem parlant d’un lloc "nou de trinca", ubicat en plena Rambla Catalunya.

Malgrat pugui semblar que no, en realitat soc força tolerant en el tema del MEU idioma… Puc acceptar que no el parlin si a canvi m’entenen i mostren un mínim d’empatia. També m’agrada trepitjar de peus al terra i puc entendre que en determinats barris on el català per desgràcia no existeix, ja es pugui passar de tot… però estem en plena Rambla de Catalunya d’una ciutat governada per una persona catalanista…

Ja continuant la meva ruta (de FNAC a Vinçon) m’he fixat en la resta de llocs i tot i que el nivell de català de la majoria és deficient, intenten despistar-ho amb cartes bilingues o una mica de cada.

I això per desprès llegir a la premsa espanyola que a Catalunya es multa per retolar en castellà…. La mare que els va parir…!!.

Provocació...?

En fi que com podeu veure a les fotos ni rastre de català i l’anunci del Moët i Dom Perignon, no sé si soc mal pensat, però sembla com si fos una provocació al nostre cava.

En fi…. Un lloc que no he anat mai ni aniré i al que desitjo que fracassin de la manera més estrepitosa i com que està a la cruïlla de Monvinic, seguiré observant la seva evolució, quan vagi allà.

Anar sobre segur a Cambrils

2011-08-15T09:30:00.000-07:00

Can Bosch (Cambrils)

Rambla Jaume I, 19
Cambrils
T. 977 360 019
http://www.canbosch.com/

Can Bosch a Cambrils, és un dels llocs que estan sense cap mena de dubte en el meu “Top 12”, tal com podeu veure en aquesta secció del meu bloc. Sempre l’he definit com el guardonat amb estrella Michelin (dels que conec), que més ho sap “despistar” i ho dic com a elogi a la naturalitat i saber estar.

En moltes ocasions el fet de l’estrella Michelin, comporta una mena d’espiral de tonteria i adulacions que en general em ve una mica ample i per això afirmo que Can Bosch, és com un oasis dins d’aquest món. Està guardonat amb estrella de manera totalment merescuda, la cuina és d’alt nivell, el tracte també, però sense arribar a cap punt dels que jo anomeno carrincloneria. I vull remarcar que el servei és un dels seus punts forts... proper, professional i natural.... (ara mateix em venen al cap un parell de Michelin's de BCN, en que en que recentment em van “sorprendre” amb maître estranger, que no dominava en absolut la meva llengua.. i la veritat és que no sé quina gràcia o valor afegit aportava...).

Ja tinc publicat Can Bosch al meu bloc, però de tant en tant m’agrada tornar a publicar algun dels meus preferits aprofitant la nova visita. Aquí teniu l’enllaç a la primera publicació que no esborro per no perdre els comentaris originals.

Ofereixen 3 menús degustació a més d’una interessant carta. Quan hem anat sempre hem dubtat entre el que anomenaríem de “entremesos de peix i marisc” i el clàssic de degustació que és el que vàrem triar i podeu veure a continuació.

Ja sé que pot semblar molt temptador el de peix i marisc, però pel meu cas en que quasi soc “cambrilenc”, ja tinc les meves alternatives pel peix de qualitat que em fan triar el “clàssic”, que penso és el que els permet més lluïment de cuina.

També val la pena comentar l’espectacular selecció de vins en els que alguns “grans noms” propers estan per sota del preu de botiga..!, cosa que sembla increïble quan ho compares en aquests llocs en que et multipliquen el preu d’un vi desconegut per 3 i es queden tan amples. El sommelier –en Manel- és un dels punts forts del restaurant i a qui es pot donar total confiança en l’elecció del vi.

A continuació mostro les fotografies de pràcticament la totalitat de plats. Reitero el que sempre dic, que faig les fotografies de la manera més anònima possible i aquell dia o la llum de Can Bosch o el meu IPhone, no van permetre massa qualitat... però en tot cas segur fan agafar gana.

El vi que ens va recomanar el Manel...

De restaurants en Alsàcia

2011-08-08T06:24:00.000-07:00

Així són de fora....

De Strasbourg a Colmar...

Tot i que el bloc està reservat a restaurants de proximitat, en ocasions m’agrada fer alguna reflexió, quan vaig a restaurants d’altres llocs. La primera setmana d’agost la vàrem dedicar a Alsàcia. En teoria es tractava de fer la ruta de vins, però la ruta gastronòmica no va quedar pas en segon lloc.

Alsàcia ofereix gran varietat de restaurants, però el que ens interessava eren els de cuina típica Alsaciana. No es pas el primer cop que gaudíem de la gastronomia a Strasbourg, però aquest cop vàrem ampliar l’exploració a l’eix Colmar-Strasbourg.

Com ja he comentat en més d’una ocasió, quan em bellugo per França, utilitzo la Guia Michelin (ara amb versió IPhone) però no a nivell de grans llocs, sinó buscant els “llocs amb encant i a preu moderat”... El que ells en diuen els “Bib Gourmand” I que venen senyalats amb la icona que representa una “carona vermella simpàtica”.

Vàrem encertar en tots … va ser un total de 9 àpats. Els sopars en general, els fèiem a la Gîte que teníem llogada, intentant menjar una mica més lleuger, tot i que algun dia no ho aconseguíem del tot... :). Però aquest cop a diferència de la darrera escapada a França, hem tornat en relatiu bon estat de salut... :).

També vull reiterar el molt bon nivell de servei:

Gran professionalitat, servei proper i en més d’una ocasió extremadament atent i simpàtic.

Sense voler entrar en el debat de sempre, el grau de professionalitat allà, és molt superior al nostre i a nivell de preus no hi ha pas diferència amb aquí, a no ser que amb el tema vins la cosa es compliqui. Però en tema vins (explico una mica al bloc de vins) en hi ha de tots preus i la solució "pichet" tampoc és cap disbarat ja que per aquella zona en tenen de ben dignes.

I quins són els plats típics ?... doncs us mostro un resum d’alguns que vàrem tastar. I molts d’ells fets amb productes “humils” que aquí en moltes ocasions menystenim. Voilà unes quantes fotos dels més representatius... (per dubtes culinaris a wikipedia o aquí mateix... :)...).

Un molt bon jambonneau...

Roignons de veau...

Tête de veau en lloc més "pijo"

Tête de veau en lloc més al meu gust.... (També vaig tastar una 3a versió en carpaccio...)

Una de les 2 xucruts que vàrem prendre... (l'altre versió era més senzilla)

Escargots.... mmm.... que bons.... (aquests ja arribaven sense closca)

La famosa Tarta Flambée... Malgrat semblar una pizza no es pas el mateix... sense tomàquet i amb ceba i munster...

Uns postres sorprenents per la seva senzillesa.... Munster fos i flamejat amb Marc de Gewustztraminer... mmm..

Baekoffa... L'únic plat típc que ens va quedar pendent, doncs en general és per encàrrec i tampoc massa adequat per estiu... i per tant la foto està agafada d'internet...

Menjar excel·lent tot i que….

2011-07-26T12:05:00.000-07:00

hisop

Passatge Marimon, 9
T. 932 413 233
http://www.hisop.com/

Seguint amb la meva ruta de menús km 0 a partir de la cruïlla Travessera – Sagués, vàrem arribar fins a Passatge Marimon. Ben curiós aquest curt carrer que sempre ha estat ben assortit de restaurants dels que Coure que m’encanta i que amb les remodelacions que tenen previstes per aquest agost donarà a parlar.. i Hisop al que no anava de feia anys i del que he llegit bones crítiques darrerament.

Vàrem anar directament al menú de migdia (25€), que tenint en compte que el lloc està guardonat amb una estrella Michelin, no sembla pas car. El menjar ja puc avançar que era excel·lent a tots nivells, tot i que d’entrada es pugui arribar a pensar que aquest menú sigui una opció senzilla o simplificada.

Però el temps que dura el servei d’aquest menú en la meva opinió és excessiu i tampoc es que ho critiqui, doncs cada lloc tenen dret a fer-lo durar el que creguin oportú... de la mateixa manera que jo puc decidir si torno o no.

Vaig aconseguir sortir del lloc 85 minuts després d’haver entrat... però vaig sortir una mica forçant la situació i mig emprenyat. El meu fill que m’acompanyava ja va marxar just acabats els postres i sense cafè doncs tenia que tornar al seu treball i jo em vaig esperar al cafè, però ja quan em pretenien explicar com estaven fets cada un dels “petits fours” obsequi de la casa, ja els vaig dir que “passava de fours” i que em portessin el compte.

Fins i tot em va saber greu que la persona qui m’atenia arribés a pensar que soc un mal educat (que segur ho va pensar). En realitat no soc un mal educat .. el que passa és que en ocasions la sinceritat em perd i sincerament no m’interessava com estaven fets, ni me’ls pensava menjar, ja que tenia pressa per pagar i marxar.

I assumeixo la meva part de culpa de no haver pensat que un Michelin podia passar això i que tenen dret a decidir ells el ‘tempo’ i si calen 2 hores, doncs el client s’està allà dues hores, malgrat tractar-se d’un menú de primer, segon i postres (també obsequien d’inici amb un parell d'entreteniments).

M’atreveixo a suggerir una millora, que penso els aniria be... Tenen carta com a tot arreu, però els dos menús que ofereixen, pensen que queda 'guai' recitar-los al client... I ja imagineu menú a menú i plat a plat... i els noms llargs a l’estil de “amanida de brots amb foie i taronja amb una salsa de x amb espurnes de y”. I ho dic per dos motius... el primer és que guanyaríem molt de temps ja que la gent interacciona preguntant, fent-se repetir els components i quan han escoltat el segon menú ja no es recorden del primer.... i el segon és que a molts ens agrada més llegir-ho que escoltar-ho. També dir que es fa pesat escoltar la mateixa cantinella si ets dels que arribes a primera hora i et toca escoltar la repetició tantes vegades com taules.

Tret aquesta reflexió que farà que no hi torni a dinar en dies de treball (és llàstima i em sap greu), el menjar estava excel·lent, el servei amable i a les fotos podeu veure la composició de l’àpat. I si disposeu d’ un parell d’hores i esteu per la zona, és ben recomanable.

Arròs cremós amb ceps, vieira i papada (vaja... el que abans anomenavem cansalada.. :)..)

Amanida amb foie... com podeu veure poelé i abundant

Lluç... molt bo i amb tirabecs i un munt de coses més (inconvenients de la carta no escrita, que s'oblida...)

Carré de xai... perfecte...

Assortiment de formatges molt ben triats i que ofereixen com alternativa als postres clàssics

Sorpresa prop de Turo Park... :)

2011-07-21T05:58:00.000-07:00

La Campana
Calvet 28 (zona Francesc Macià)
T. 932 097 549
No crec tinguin web....:)

El lloc que us explico avui surt una mica de la tònica habitual del bloc. Tal com ja vaig comentar, un dia per setmana dino per la zona Amigó -Travessera i per manca de temps he de buscar lloc en un radi de 5 min a peu. O sigui que estic en zona "pija"....

Fa com un any vaig llegir una crònica de “5 a Taula” a La Vanguardia, en la que feien elogis d'un lloc de la zona que no vaig anotar el nom però que imaginava reconeixeria només passar-hi.... I tot i haver-hi passat un munt de vegades pel davant (i comprar el diari al costat) mai havia imaginat que aquell lloc fos "el lloc". L'altre dia al recuperar el retall de La Vanguardia, ja vaig anotar l'adreça.

No tenen menú de migdia (ni falta que els fa) i es demana a la carta.... Però la primera sorpresa és molts dels plats estan a preus de 3, 4 o 5€...!!. La carta és infinita i el servei súper amigable amb una clientela que vaig deduir anava cada dia... De tot tipus... gent que treballen per la zona.. alguns amb corbata i altres amb roba de treball dur... gent també del barri que "baixen a dinar a primera hora".... En fi... Una agradable i curiosa amalgama.

Vam demanar 3 primers a compartir (amanida russa, truita patates i croquetes)..... A la foto podeu veure les dimensions...!!. De segon una botifarra amb patates i un "codillo" molt ben fet i que va ser el plat de luxe que es sortia de preu (7/8€).

No és cap efecte òptic... són súper racions...

No vam poder acabar cap dels dos segons plats.... Ni el pa amb tomàquet que estava molt bo.... Els que em coneixeu sabeu el greu que em sap deixar menjar i que rarament ho faig.... Però no podíem més....

Quan tornem -que tornarem- ja entrarem ensenyats.... Compartir un primer i ja passar als segons ( i més lights que el codillo....!). Avui hem pagat la novetat i la cosa ha pujat 28€ els dos, però amb una comanda més racional es pot quedar a uns vint-i-pocs euros les dues persones i fins i tot menys.

Curiosos aquests llocs que Barcelona ens ofereix.... I ho dic tenint en compte que estem en plena zona Turo Park.... Ja imagino que això és més freqüent trobar-ho si voltem per polígons.... però en aquesta zona ho he trobat una sorpresa.....

Oriental de luxe molt recomanable

2011-07-17T10:02:00.000-07:00

Dos palillos
Elisabets 9 (prop del MACBA i CCCB)
T. 933 040 513
www.dospalillos.com

Dir dues coses d’entrada.. La primera és que si teniu problemes amb el menjar orientals (vam acabar menjant pollastre cru) millor salteu el post….:). I la segona, que ens va agradar MOLT..!!.

Només hi vaig trobar un sol “però”… i és que inicialment ens va atendre una maître (??) amb la que d’entrada vaig iniciar un dels meus típics "desafiaments".... ;).

Primer idiomàtic i a continuació en quant a que triar… Molt rar tot … Jo volia agafar un menú degustació i ella em deia que sent el primer dia que anàvem millor ens ajudés ella a triar plats de la carta… (¿¿?¿). Precisament jo tinc entès que els menús degustació són precisament per ajudar a descobrir un restaurant….

En fi… que “yo a lo mio” (fent servir el seu idioma)… es a dir menú degustació sí o sí. Suposo que deu tractar-se d’aquest moda de personal que no són massa llargs (fins aquí res dir), però que és pensen que els demés són encara més tontos que ells… O potser tenia por que al primer plat li diguéssim “oigggggg…. que esto ta crudoooo….”. Afortunadament la “desafortunada maître” ja no va aparèixer més en tot el dinar… (o igual va necessitar atenció psicològica per recuperar-se del trauma…).... :).

Ja comentat aquest “però”, dir que el menú ens va ENCANTAR i l’atenció de la resta del personal també . Podeu veure el menú a continuació. El seu preu són 45€ i per tant es tracta d’un lloc d’aquells per anar a celebrar alguna cosa, doncs tot sumat i amb vi, puja el compte. Aquest és el menú (un palillo) i existeix encara un de superior amb més plats.

No us perdeu la darrera imatge..... "sashimi de poyo"... :)

A continuació poso les imatges de plats que vam trobar deliciosos… uns més que altres, però tots de gran nivell i un cop acabat el menú encara vam demanar un parell de coses més abans dels postres i una d’elles era el pollastre cru (sashimi) que ens va entrar pels ulls de veure’l servir a la barra. Els plats s’elaboren davant del client i els mateixos cuiners els serveixen a la barra. Algun dels plats van variar respecte al menú que podeu llegir, però no hi teníem cap problema i algun plat ens vam oblidar de fotografiar-lo... :(.

Ja veieu que amb el vi... "un dia és un dia".... :)

I el sashimi de pollastre... :)

Servei realment agradable i proper

2011-07-14T09:02:00.000-07:00

MIL921
Casanova, 211 (Diagonal-Travessera)
T. 934 143 494
www.mil921.com

En aquest restaurant de nom ben curiós, amb bones crítiques que comparteixo totalment, he anat per proximitat d'un tema de feina. He estat dues vegades en pocs dies i les sensacions han estat molt bones, tot i que he anat de migdia i de menú.... menú "alt nivell" però menú.... Important tenir en compte que al tenir les taules prou separades, permet una conversa tranquila.

Que es el que em dóna bon feeling en aquest lloc?.... Doncs a part d'un menjar excel·lent, el servei és molt acurat (malauradament això és poc habitual avui en dia).

És tracta d’un servei discret, d'aquells que ja d'entrada diries "si fóssim veïns, seriem amics". Faré un resum enumerat dels punts que em fan afirmar això..

1.- Pots reservar (molt recomanable fer-ho) i si dius "taula a tres quarts de dues".. t'entenen i tot...
2.- Saben atendre't al punt just... ( ja sé que això és subjectiu) però saben escenificar de manera que et sents ben atès i no aclaparat en cap moment
3.- Es preocupen (i donen sensació de sinceritat) de si l’àpat t' ha agradat... En tres segons....sense esperar adoracions ni parafernàlies... Però com que a més el menjar és bo, ja dóna més empatia....
4.- I fins i tot no et sents incòmode quan per manca se cobertura et demanen que t'aixequis per teclejar el número secret de la VISA al pagar amb targeta de xip... :).

No he anat a la carta.... He anat al menú (de luxe) les dues vegades. Un menú de 21€ presentat com si fos carta acurada , amb gran qualitat dels plats i que inclou beguda (els migdies em limito a H2O) i cafè.... I amb IVA inclòs.

Mostro el menú d'avui a la foto.... Hem triat Timbal de guacamole i de segons el pollastre i l'arròs.... Molt bo tot i l'arròs en concret excel·lent, tot i que una mica "pesant".... Sort q la ració és no excessiva... :).

Per ubicar- lo dir que està al costat de Casa Paloma.... El restaurant "de moda" de les carns excel·lents, però en el que hi va més gent a estirar el coll i fer el gall, que no pas a gaudir de les excel·lents carns, però això ja és un altre tema.

I aquí podeu veure algunes fotos de l’àpat corresponent a aquest menú.... A que tenen bona pinta?.

Un detall que ofereixen abans de començar

L'arròs de vedella i bolets... Realment bo...

Pollastre de corral amb salsa Teriyaki.... (la foto no ha quedat massa be)

Sopa de cireres i gelat...

Un excel·lent flam de vainilla amb coulis de préssec

Un berenar sopar del que surts més savi

2011-07-10T10:35:00.000-07:00

ActiveCooking & Topik

El passat 5 de juliol, vaig assistir a un curs que va impartir l’Adelf Morales (Topik Restaurant) a l’espai ActveCooking, al carrer Provença. HI vaig anar per curiositat i per veure com elaborava els plats alguns dels quals ja havia tastat al seu restaurant del que en sóc client.

No és pas el primer curs de cuina que faig. He fet cursos de cuina en 5 llocs diferents de BCN i la majoria d’ells han mostrat un ventall de carències que van des de l'excessiva complicació al desordre total, sense perdre de vista aquells en què es perden energies rient les gràcies al públic "freak" que acaba distorsionant el seu funcionament.

En el cas del curs de l'Adelf, tot va funcionar com un rellotge, dedicant tot el seu esforç a la qualitat i no pas a la quantitat... Per explicar-ho fàcilment no cal netejar 20 sardines davant del públic i esperar 30 min a que es marinin. Mostrant el procés amb una sola sardina i tenint la resta preparades, el curs esdevé molt més dinàmic i això és el que va fer l'Adelf que ja portava preparades les coses que requerien un cert temps.

No li coneixia a l’Adelf aquesta faceta didàctica que desenvolupa amb tant d’encert com la que fa dins la cuina del seu restaurant. Durant la sessió ens va mostrar com preparar 5 plats que al final vam degustar. No explicaré el detall del detall, ja que a mida que vagi fent les preparacions a casa meva, ja les publicaré a l'apartat de receptes del meu bloc. De moment, aquí teniu els 6 plats amb la foto i un breu resum. Tots ells i tal com l’Adelf va remarcar, fets amb ingredients fàcils de trobar per la gent que no som professionals de la cuina.

Caneló fred de paper d’arròs amb ànec confitat, verdures i salsa agredolça pequinesa: Un plat que ens va deixar bocabadats per la seva senzillesa, ja que no requereix de cap cocció si ja disposem del típic confit d’ànec.

Les patates braves del Topik amb wasabi i ous d’arengada: Segurament tots hem tastat les modernes versionsa de patates braves que va començar a popularitzar l’Arola, però en la salsa, cada un la personalitza a la seva manera. En aquest cas la barreja de wasabi amb maionesa i el pebre vermell no picant per donar-hi color, els dóna una frescor especial.

Milfulles de poma caramel·litzada amb sobrassada, brie, pebrot del piquillo amb salsa de soja, mel i llima: Una altra sorpresa que amb diferents variacions que molts coneixíem del seu restaurant i que al veure com la feia en directe, ens ha sorprès la simplicitat. Un plat ideal per ara l’estiu.

Tapeta de calamarsons, “cecina” i patata confitada: En aquest cas sobre una patata confitada i uns calamarsons delicadament saltejats i amb el toc que li donava la “cecina” ens va tornar a sorprendre.

Coca de sardina marinada, vinagreta de gerds i rúcula: A partir de pasta brisa i sardines, una senzilla coca que admet un munt de variacions.

En resum.... una agradable sorpresa descobrir la versió didàctica de l'Adelf. Els que em coneixeu sabeu com m'estimo les tasques docents i valoro aquest aspecte especialment. No em penso perdre els propers, tot i que caldrà esperar passat vacances.

Japonès de culte

2011-07-03T12:02:00.001-07:00

Shunka

Sagristans 5 (Plaça Catedral)

T. 934 124 991

Si ens calgués definir-lo utilitzant una sola paraula, aquesta seria “extraordinari”. Shunka és un restaurant japonès molt conegut a Barcelona i que molts defineixen com taberna japonesa.

D'aspecte molt senzill i en canvi producte i servei extraordinaris… Tot i que si sou dels que no us agrada “el menjar japonès”, ja no cal que llegiu més… J

Fa uns tres anys vaig fer múltiples intents per anar-hi i com mai aconseguia taula (i trucant amb més d’un dia) ja vaig desistir i vaig anar al Koy Shunka (dels mateixos propietaris, a pocs metres i amb ambientació i local de primera). I ara fa no massa amb els amics Núria i Paco (9 de la Borriana) vam decidir anar-hi i com ells en són clients, estava assegurat un dels llocs de privilegi: La barra on a més tens davant l’espectacle de la cuina.

Vam decidir demanar lo mateix que demanaven els nostres amics amb garantía de no equivocar-nos i a continuació teniu la sèrie de fotos que il·lustren el banquet. Com podreu comprovar ens vam posar les botes i no paràvem de demanar. I per això el compte (amb un parell d’ampolles de vi excel·lent de la Ribera Sacra) va pujar fins a una mica més de 60€ per persona, però demanant menys evidentment el compte és proporcional.

Una curiositat... a la porta podeu observar les típiques cortines dels restaurants molt senzills de Japó, en els que per estalviar no hi havia tovallons i la gent es netejava les mans amb les cortines al sortir... J

Aquest lloc passa directament al meu Top 12… compartint lloc amb el Koy Shunka, que de fet són molt semblants en quant a producte tot i que la “autenticitat” d’aquest ens ha guanyat.

A continuació les fotos del festivalmgastronòmic … Estan tots i cada foto mostra un plat a compartir entre dos.

Com podeu veure... Ostres...

Excel·lent Tempura

"Bonito soasado"...

Yakisoba

Extraordinaris Temakis

Excel·lent ventresca de tonyina (Toro sashimi)

Variat de Sashimi... per morir-se de bo....

Niguiris sensacionals

2011-06-29T12:10:00.000-07:00

Restaurant TOC

Girona 59 (Diputació)

T. 93 4881148

http://www.tocbcn.com/

Feia temps que havia escoltat bones opinions d’aquest restaurant i una en concret del cuiner -propietari d’un dels meus llocs preferits, cosa que feia que hi tingués una visita pendent.

Vàrem anar-hi el passat dia 28 de juliol al migdia. Anàvem amb la idea de descobrir algun nou menú interessant, però és un lloc que gira més al voltant de la carta, tot i que ofereixen un “plat del dia” acompanyat d’amanida que es podria considerar una opció de menú de migdia (el seu cost és 15€ i era un plat de turbot amb patates amb molt bona pinta).

Vàrem optar per un menú (que també ofereixen de nit), que costa 30€ i que inclou les begudes i pel que vaig veure el cafè també. El vi que ens van portar va ser un blanc DO Catalunya, força correcte per tractar-se d’un menú tancat.De primer ens vàrem decidir per un gaspatxo molt ben fet i ben presentat i per una amanida amb ventresca de tonyina. I de segon, els dos vàrem triar el mateix plat: un turbot sobre un llit de patata, molt bo i ben presentat també.

Els postres que vàrem escollir van ser una “Tatin” i unes maduixes amb vinagre.El local és senzill i té dues plantes (la fotografia correspon a l’altell), el servei correcte i la cuina es de nivell amb molt bones elaboracions.

Potser el fet de no oferir menú de migdia (el plat del dia es queda com una opció una mica curta) fa que l’ambient fos una mica fred. Estem acostumats al vespre a restaurants amb taules buides, però en canvi els llocs de menú de migdia hi sol haver-hi més moviment. Pot tractar-se d'un bon lloc on fer dinars de negoci a preu “controlat” amb aquesta opció de menú que oferia vàries possibilitats tant a nivell de primers com de segons.

L’ambient és tranquil i molt digne i permet la conversa. També pot ser una bona opció de sopar de grup (grup reduït) al vespre... Moltes colles de 6/8 persones opten per llocs tipus "La Taglietella" i entre amanides compartides, pizzes i postres, acaben pagant els 30€ i puc assegurar que no hi ha color.. J

No passa a la meva secció de preferits (el meu Top 12) però si aneu no quedareu pas decebuts.

Realment a la quinta forca

2011-06-26T09:33:00.000-07:00

Quinta Forca

Casafort (prop de Nulles)

Tarragona per donar pistes

Tel. 977 050 080 - 676 939 859

D’entrada dir que rarament vaig a dinar/sopar a llocs on em calgui conduir de tornada i per això la majoria de restaurants del meu bloc són llocs on per diferents motius no em cal conduir.

Malgrat no ser popular, vull deixar clar que estic d’acord (tot i pagar justos per pecadors) amb les normatives d’alcohol de la DGT. Em preocupa fins i tot la hipòteis de tenir un accident en que sense tenir-ne cap culpa, al mesurar-me l’alcohol, passés de víctima a culpable... i em molesta escoltar històries de gent que presumeixen de que beuen més del compte i mai els enxampen.

Per aquest motiu el meu punt de vista en aquests restaurants sempre queda penalitzat pel fet de que mentre menjo penso... “contenció amb el vi.... i just acabat em toca conduir...”.

Dit això, vaig a comentar aquest magnífic lloc on la cuina és d’alt nivell i es troba en un petit nucli al costat del poble de Nulles. Vaig anar-hi per recomanació de l’amic Manel Xicota, al que li agraeixo les referències.

Disposen d’una magnifica web (http://www.quintaforca.cat/) on podeu consultar l'ubicació, com arribar-hi, dies en que obren i fixar-vos en que no disposen de lector de targetes de crèdit i així evitar un ensurt.

Ofereixen un interessant menú (44€) que replico a continuació i d’alguns plats poso fotografia (els altres ens vam oblidar de fer-la). El menú varia segons temporada i el podeu veure a la web.

El vermut de Falset... sense foto....:(

Farcell de botifarra eco i ceba confitada.

Tòfona d'estiu, encenalls de parmesà i oli del Mas de Santa Creu

Tàrtar de maduixes pajaro i mató de Capafons

El pop brau de la Ràpita.sense foto....:(

Gambes de Tarragona.

Papada eco cuita a baixa temperatura amb carreroles.

Sopa de poma i ametllons.

La russa 2011.

Hamburguesa d'ànec sobre col de paperina i cigronets... Sense foto..:(

Canelons de bacallà i concassat dels últims tomacons.

Formatge semicurat de Capafonts i melmelada Els Fruits Saborosos.

Postres per pecar una estona més.

Tot el menú va acompanyat d’abundants explicacions dels productes i amb un seguiment total a les filosofies Km zero i Slow Food.... Com que molts ja em coneixeu, ja sabeu del meu grau d’escepticisme que per mi té qualsevol doctrina... No és pas que no em sembli be el tema Km zero, però hi hauria força a parlar del tema.

Reitero en tot cas que els plats estaven tots exquisits i ens vàrem fer una "demo" de vins (producció natural evidentment) que estaven força bons i que ja publicaré en el seu moment al bloc de vins. Comentar que el preu dels vins és a cost de botiga, cosa que s’agraeix i fins i tot en la nostra visita, alguns van ser “obsequi de la casa”.

En resum... un lloc que si us agrada els plats que heu vist més amunt i no us fa mandra conduir, estic segur us agradarà.